Martin Scorsese guanya el Premi Princesa d¡¯Ast¨²ries de les Arts 2018

Culpa i redempci¨®; muntatge desenfrenat amb una c¨¤mera constantment en moviment; personatges sempre m¨¦s grans que la vida, i un apassionat i indestructible amor pel cinema. Aquestes s¨®n algunes de les raons que han convertit el cineasta nord-americ¨¤ Martin Scorsese en un contemporani, i m¨¦s d'un d'aquests motius se'ls haur¨¤ passat pel cap del jurat que ha atorgat el Premi Princesa d'Ast¨²ries de les Arts 2018 a Scorsese (Nova York, 1942). La seva carrera va arrencar a la seva ciutat natal al mateix temps que comen?ava el triomf del Nou Hollywood, moviment en el qual va entrar Scorsese, i una revoluci¨® que va acabar devorada pels seus integrants m¨¦s joves: George Lucas i Steven Spielberg. Per¨° de tots ells, el que ha aguantat en actiu amb m¨¦s lucidesa ha estat Scorsese, una mena de pare de Tarantino per a les noves generacions i el creador que va saber portar al cinema la disbauxa i la negror dels anys setanta, i plasmar en pel¡¤l¨ªcules l'excitaci¨® que provoquen les drogues i la viol¨¨ncia en l'¨¦sser hum¨¤. Per cert, amb el seu guard¨®, justificat pel jurat per ser "un dels directors de cinema m¨¦s destacats del moviment de renovaci¨® cinematogr¨¤fica sorgit els anys setanta del segle XX, per la transcend¨¨ncia de la seva tasca creadora i per mantenir-se actualment en plena activitat, combinant en la seva obra, amb mestratge, innovaci¨® i classicisme", la Fundaci¨® Princesa d'Ast¨²ries ja ha premiat els tres grans cineastes novaiorquesos: Woody Allen, Francis Ford Coppola i Scorsese.

Per si no n'hi hagu¨¦s prou, Scorsese ¨¦s un apassionat de la m¨²sica, a la qual ha dedicat innombrables documentals, i del cinema: ho ha vist tot i sap de tot. La llegenda assegura que ell i Bertrand Tavernier, cineasta franc¨¨s tan apassionat del set¨¨ art com Scorsese, van fer conxorxa durant d¨¨cades amb les hostesses del Concorde que anava de Par¨ªs a Nova York per intercanviar-se v¨ªdeos de pel¡¤l¨ªcules, quan la cinef¨ªlia nom¨¦s es podia fer callar a cop de c¨°pies pirates i de projeccions en filmoteques. El director de Toro Salvatge ¨¦s, a m¨¦s, un dels fundadors de la World Cinema Foundation, a trav¨¦s de la qual fa?"una intensa i ¨¤mplia tasca de recuperaci¨®, restauraci¨® i difusi¨® del patrimoni cinematogr¨¤fic hist¨°ric a tot el m¨®n", segons el jurat.

Curiosament, i per enaltir encara m¨¦s la seva figura, Scorsese no ha rebut innombrables premis: nom¨¦s va guanyar l'Oscar a la millor direcci¨® amb?Infiltrats (2006), que probablement no est¨¤ entre els seus 15 millors treballs i, a m¨¦s, t¨¦ la Palma d'Or de Canes per Taxi Driver, tres Globus d'Or, dos premis BAFTA, un Emmy, i el reconeixement del gremi de directors dels Estats Units. Poca cosa per a alg¨² fonamental en la hist¨°ria del cinema. El Princesa d'Ast¨²ries de les Arts ha recaigut en ocasions precedents en cineastes com Luis Garc¨ªa Berlanga, Vittorio Gassman, Fernando Fern¨¢n-G¨®mez, Pedro Almod¨®var i Michael Haneke.

Scorsese ¨¦s el cineasta del soroll i de la f¨²ria, l'aut¨¨ntica injecci¨® energ¨¨tica de la pantalla, un entom¨°leg fascinat amb les petites criatures que dissecciona ¨Csi escau, ¨¦ssers humans¨C pels quals tamb¨¦ sent tendresa. D'educaci¨® cat¨°lica, el m¨¦s brillant de la seva producci¨® dels setanta i vuitanta va sorgir de la seva col¡¤laboraci¨® amb el guionista Paul Schrader, un altre cineasta de profundes creences religioses, i per aix¨° la seva obra est¨¤ marcada per la culpa i la redempci¨®. Una altra de les figures clau que l'envolten ¨¦s Thelma Schoonmaker, la seva muntadora habitual. D'aquest passat d'exseminarista li queden a Scorsese frases tan brillants com la que iguala anar al cinema i una missa: "En tots dos llocs t'asseus al costat de desconeguts, a les fosques, esperant rebre una il¡¤luminaci¨® espiritual des del que presideix la sala, l'altar o la pantalla". Al cap i a la fi, l'esgl¨¦sia i el cinema eren els dos ¨²nics llocs on els seus pares el deixaven anar.

Els setanta i els vuitanta

Fill d'immigrants italians, va debutar al cinema el 1968 amb ?Qui¨¦n llama a mi puerta?, encara que el llargmetratge amb que va cridar l'atenci¨® va ser Mean streets?(1973). Aix¨ª va entrar a encadenar t¨ªtols m¨ªtics com Al¨ªcia ja no viu aqu¨ª (1974),?Taxi Driver (1976), New York, New York (1977), Toro Salvatge (1980), El rei de la com¨¨dia (1982), El color dels diners (1986), L'¨²ltima temptaci¨® de Crist (1988), Un dels nostres (1990) (Lle¨® de Plata a Ven¨¨cia a la millor direcci¨®), El cabo del miedo (1991) i L'edat de la innoc¨¨ncia (1993), aix¨° sense esmentar una desena de documentals sobre cinema i m¨²sica, o la direcci¨® del v¨ªdeo musical Bad per a Michael Jackson. Tot aix¨° barrejat amb una vida personal turbulenta: l'aspecte f¨ªsic de follet entremaliat de Scorsese amaga una ¨¤nima en ebullici¨®.

Si aquest tram de la seva carrera va quedar marcat pels seus treballs amb Robert De Niro, amb el qual tanca la seva col¡¤laboraci¨® a Casino el 1995, des del 2002 el seu actor fetitxe ha estat Leonardo DiCaprio, amb el qual ha rodat G¨¤ngsters de Nova York (2002), L'aviador (2004), Infiltrats (2006), Shutter Island (2010) i The wolfe of Wall Street (2013). El seu ¨²ltim llargmetratge va ser Silenci (2016), en el qual tornava a indagar en la fe cat¨°lica.

Productor i director de documentals sobre grups com The Band, The Rolling Stones, Scorsese ha dirigit?Blues (una obra documental de set parts sobre la hist¨°ria del g¨¨nere);?George Harrison: Living in the Material World?(sobre el m¨²sic de The Beatles) o No Direction Home, sobre la m¨²sica, la vida i la influ¨¨ncia en la cultura popular nord-americana de Bob Dylan. I ara est¨¤ enfangat en la llarga postproducci¨® de The Irishman, la pel¡¤l¨ªcula que li ha produ?t Netflix, que desgrana l'assassinat de Jimmy Hoffa, sindicalista nord-americ¨¤ relacionat amb la M¨¤fia, i en la qual actuen De Niro, Joe Pesci, Harvey Keitel (dels seus actors habituals) i per primera vegada en l'univers Scorsese, Al Pacino. "Els pecats no s'expien a l'esgl¨¦sia, sin¨® al carrer", se sentia a Mals carrers: Scorsese tamb¨¦ ho ha fet al cinema.