Fins quan, senyor Torrent?

Vist l'¨¨xit de la seva roda de premsa a les portes de l'ONU a Ginebra, que si s'ha de jutjar pel nombre i l'origen dels micr¨°fons col¡¤locats a aquest efecte podria haver estat perfectament a Sarri¨¤ de Ter, potser el millor seria deixar-ho c¨®rrer. Per¨° conv¨¦ notar que, des de la seva elecci¨® com a president del Parlament, Roger Torrent est¨¤ demostrant poc sentit institucional i una visi¨® pol¨ªtica molt allunyada dels fonaments de la democr¨¤cia liberal que, entre d'altres, descriu Tocqueville a?La democracia en Am¨¦rica.

Torrent, com el Rei Sol, sembla decidit a concentrar en si mateix tots els poders de l'Estat, valent-se dels recursos del Parlament per erigir-se en advocat de Puigdemont i dient als jutges el que han de fer. Si Tocqueville aixequ¨¦s el cap i lleg¨ªs la carta de Torrent al jutge Llarena instant-lo a deixar en llibertat Jordi S¨¤nchez per ser investit president, probablement tindria la impressi¨® d'haver tornat a l'Antic R¨¨gim.

Torrent va justificar el seu viatge a Ginebra en el fet que hi anava a ¡°denunciar la vulneraci¨® de drets fonamentals i les inger¨¨ncies il¡¤leg¨ªtimes de l'Estat al Parlament¡±. Sorpr¨¨n que tot un president del Parlament oblidi un dels principis rectors de l'Estatut, segons el qual la Generalitat ¨¦s Estat a Catalunya. Torrent passa per alt que el Parlament ¨¦s una instituci¨® de l'Estat, sotmesa com la resta dels poders p¨²blics al principi de legalitat i al control jurisdiccional dels seus actes, un control que ¨¦s la base de la nostra democr¨¤cia constitucional, imprescindible per protegir els ciutadans dels abusos del poder pol¨ªtic.

Tocqueville explica que el poder concedit als tribunals nord-americans per jutjar l'adequaci¨® a la Constituci¨® dels actes parlamentaris constitueix ¡°una de les barreres m¨¦s poderoses que s'han aixecat mai contra la tirania de les assemblees pol¨ªtiques¡±. Considera que, en posar en mans del poder judicial la salvaguarda de les institucions democr¨¤tiques, la democr¨¤cia nord-americana no nom¨¦s resolia el problema de l'equilibri entre poders i la primacia de la Constituci¨® sobre les altres lleis, sin¨® que, precisament, el poder judicial es convertia en el m¨¤xim garant dels drets i llibertats individuals, pilars de l'Estat democr¨¤tic de dret.

Una de les divises del discurs separatista ¨¦s el menyspreu a la just¨ªcia espanyola. Alegrement, acusen els jutges de prevaricar, intentant imposar la idea que la just¨ªcia espanyola no ¨¦s homologable a la dels pa?sos del nostre entorn. Aix¨ª, quan el Tribunal Europeu de Drets Humans condemna Espanya per la sent¨¨ncia contra els manifestants que van cremar fotos del Rei, Puigdemont corre a tuitejar de manera grandiloq¨¹ent que Espanya no ¨¦s una democr¨¤cia com demostra la sent¨¨ncia del TEDH. Poc importa la realitat aclaparadora que Espanya ¨¦s un dels pa?sos menys condemnats pel TEDH en tota la seva hist¨°ria, molt menys que Alemanya o Fran?a.

El contrast entre l'an¨¨cdota a la qual s'aferren els separatistes com a una taula de salvaci¨® per intentar erosionar la nostra democr¨¤cia i la categoria que acredita que Espanya ¨¦s una democr¨¤cia perfectament homologable, evoca ¡°l'edat de la irresponsabilitat¡± de la qual parla Popper, una edat ¡°controlada per la m¨¤gia de les paraules altisonants i l'irresistible poder de l'extravag¨¤ncia¡±.

La campanya internacional de Puigdemont i el seu valedor Torrent, intentant conv¨¨ncer el m¨®n que Espanya ¨¦s una dictadura i que els catalans som una minoria nacional sotmesa a constants violacions dels nostres drets i llibertats fonamentals, ¨¦s la quinta ess¨¨ncia d'aquesta irresponsabilitat intel¡¤lectual i moral. ?s veritat que no els rep ni un sol mandatari digne d'aquest nom, per¨° ¨¦s que els seus viatges s¨®n m¨¦s aviat d'autoconsum, tot i que la factura la paguem entre tots. La imatge de Torrent parlant gaireb¨¦ en exclusiva per als mitjans catalans a les portes de l'ONU resulta tan reveladora com desesperant. Fins quan, senyor Torrent, pensa seguir allargant el xou?de Puigdemont?

Ignacio Mart¨ªn Blanco ¨¦s diputat de Ciutadans al Parlament de Catalunya.