Esperant Russell Crowe

Si en els darrers dies han tingut ocasi¨® de conversar amb alg¨² del Madrid pol¨ªtic o han prestat nom¨¦s una mica d¡¯atenci¨® al discurs que emana del Govern d¡¯Espanya i del seu entorn, s¡¯hauran adonat de la cantarella que planteja que Der Prozess ¨¦s ¡°un problema entre catalans¡±. Una cosa aix¨ª com ¡°posin-se vost¨¨s primer d¡¯acord en les seves demandes, ja que estan fifty-fifty, i despr¨¦s presentin la seva petici¨® a l¡¯oficina de registres¡±. Aquest ¨¦s, sens dubte, un discurs simple que es permet un PP, marginal al Parlament, que despr¨¦s de no fer res per resoldre l¡¯assumpte segueix errant el diagn¨°stic.

Mirin, no. El 47% de l¡¯electorat catal¨¤, dos milions de persones ¨Cun n¨²mero que no justifica saltar-se la Constituci¨®¨C el problema el t¨¦ b¨¤sicament amb els qui piloten, pol¨ªtics o no, l¡¯Estat on viuen. Se¡¯n senten alienats i es perceben com a ciutadans de segona en un Estat ¨Cdel qual en la seva visi¨® no forma part la Generalitat¨C que veuen com una cosa estranya i inintel¡¤ligible. Consideren que aquest fa servir els seus impostos per millorar xarxes vi¨¤ries fora de Catalunya quan ells paguen peatges; que construeix aeroports i AVE in¨²tils mentre ells pateixen llargues cues per fer despr¨¦s escales fins a arribar a destinacions internacionals, i que entenen que la seva catalanitat ¨¦s vista com una concessi¨® i no com un fet natural.

Dilucidar si aquesta percepci¨® t¨¦ m¨¦s o menys fonament ¨¦s una feina tan herc¨²lia com in¨²til. Es viu aix¨ª i poc importa si aquest sentir es va consolidar fruit d¡¯una nacionalitzaci¨® pujoliana o b¨¦ de les ¨ªnfules imperials afrancesades de l¡¯aznarisme. Considerar aquestes persones i les seves elits (amb els seus propis interessos, ¨¦s clar) com a criminals o lobotomitzades ¨¦s un error i una p¨¨rdua de temps. Hi s¨®n i n¡¯hi ha d¡¯altres fora de Catalunya que van en la mateixa direcci¨®.

L¡¯independentisme ¨¦s la ideologia escollida per expressar aquest malestar que ¨Cdespr¨¦s del fiasco de l¡¯Estatut i amb una crisi econ¨°mica galopant¨C no troba la via per canalitzar-se. No es tracta de justificar l¡¯actuaci¨® entre kafkiana i beckettiana de les seves elits, sin¨® de provar de comprendre per poder resoldre.

Han vist l¡¯oscaritzada Una ment meravellosa? Relata la vida de John Forbes Nash, un dels millors especialistes en la teoria de jocs ¨Cque, simplifico, estudia interaccions en estructures econ¨°miques, per¨° tamb¨¦ humanes, a for?a d¡¯incentius¨C. Al personatge, guanyador el 1994 del Premi Nobel d¡¯Economia, l¡¯interpreta Russell Crowe. En una escena del film ambientada en un bar els seus col¡¤legues proposen lligar amb l¡¯¨²nica rossa d¡¯un grup de morenes. Nash hi discrepa. Amb aquesta estrat¨¨gia s¡¯entorpiran els uns als altres i cap l¡¯aconseguir¨¤, per¨° despr¨¦s tampoc les altres: ning¨² no vol ser segon plat. Planteja, en canvi, oblidar-se de la rossa, lligar directament amb les morenes i assegurar-se aix¨ª l¡¯¨¨xit. ¡°Per obtenir el millor resultat no cal ¨²nicament que cadasc¨² faci el millor per a ell ¨Csost¨¦¨C, sin¨® tamb¨¦ el millor per al grup¡±.

Per descomptat, la temptaci¨® d¡¯anar per la rossa (o el ros, no se m¡¯enfadin) ¨Cla derrota ?jur¨ªdica, pol¨ªtica, policial? de l¡¯independentisme¨C ¨¦s alta, per¨° el cost de no aconseguir-la i el del procediment emprat tamb¨¦. Als pilots de l¡¯Estat els compensa tenir a la contra dos milions de persones en un territori generador de riquesa? Existeixen estudis dels dividends perduts despr¨¦s de d¨¨cades de conflicte basc ¨Cla contribuci¨® catalana al PIB general ¨¦s molt superior.

No cal ser John Nash per entendre que com pitjor vagi l¡¯economia catalana, pitjor anir¨¤ la del conjunt d¡¯Espanya. Tampoc que, tot i no expressant-ho de la mateixa manera, molts votants no separatistes poden acabar sumant-se a aquest magma.

Cal un canvi de mentalitat per acomodar la majoria d¡¯independentistes, no nom¨¦s catalans, a un projecte de pa¨ªs modern i obert. En els pr¨°xims anys ¨Cprengui¡¯n nota¨C no ser¨¤ l¡¯¨²nic col¡¤lectiu amb unes demandes a les quals l¡¯Estat haur¨¤ de respondre.

Espanya, sens dubte, necessita un Nash que la lideri no en la direcci¨® del benefici pol¨ªtic particular, sin¨® en la del conjunt. Aquest ha de tenir dues caracter¨ªstiques b¨¤siques: una contestaci¨® m¨ªnima en el seu partit i un ascendent sobre la societat que vagi m¨¦s enll¨¤ dels votants proclius a la seva formaci¨®.

Malauradament, encara no tenim una figura aix¨ª per¨°, creguin-me, els entestats a anar per la rossa hauran de prendre¡¯s moltes canyes mentre proven d¡¯aconseguir el seu somni. Esperem que aparegui en Russell Crowe, amb un equip disposat a anar per les morenes, abans que l¡¯estrat¨¨gia equivocada dels primers acabi les exist¨¨ncies del nostre bar.

Joan Esculies ¨¦s escriptor i historiador.