¡°Abril eixia i maig entrava¡±

No podia resultar m¨¦s avinent un t¨ªtol com aquest, al moment que abril se¡¯n va i entra el maig amb galania, tota vegada que parlarem d¡¯un llibre sensacional d¡¯Anton Maria Espadaler, dels grans medievalistes de la seva generaci¨®, format encara en el deixant de la saviesa de Mart¨ª de Riquer, dedicat a tota l¡¯obra fins ara coneguda de Ramon Vidal de Besal¨², o de Bezaudun en llengua proven?al, vila de m¨¦s jueus que trobadors, bressol d¡¯aquest gran autor a cavall del XII i XIII: entre els poemes narratius, Abrils issi¡¯e mays intrava, t¨ªtol de l¡¯article. De Vidal tenim pocs poemes considerats aut¨¨ntics amb plena fiabilitat, llevat dels textos narratius en vers que edita Espadaler amb gran pertinen?a, documentaci¨® exhaustiva, intel¡¤lig¨¨ncia de bon lector i s¨°lida base historiogr¨¤fica, tot adquirit en l¡¯estudi acien?at d¡¯una bibliografia extensa que tanca el volum, cosa que esborrona. El llibre ¨¦s: Ramon Vidal de Besal¨², Obra completa, a cura d¡¯Anton M. Espadaler (Edicions de la Universitat de Barcelona, 2018), una altra pe?a de les que han fet ren¨¦ixer un servei editorial que llanguia d¡¯en?¨¤ qui sap el temps.

El curador ¡ªque ¨¦s molt m¨¦s que aix¨°, perqu¨¨ ha tradu?t, a un catal¨¤ propi del temps que b¨¦ es parlava, tots els poemes de Vidal, hi ha afegit un pr¨°leg general, extenses introduccions i notes a cada una de les peces, i la bibliografia ja esmentada¡ª, el curador, d¨¨iem, devia tenir al cap aquesta comesa des de fa temps, perqu¨¨ ¨¦s assaonada i calma, plena de saviesa acumulada en els terrenys de la literatura comparada ¡ªcosa de romanistes, in principio¡ª, de la hist¨°ria liter¨¤ria, de la geografia i de les fites pol¨ªtiques. Auguro al llibre un futur pr¨°sper i brillant, que acabar¨¤ de situar l¡¯autor en un punt zenital dintre de la roman¨ªstica europea, perqu¨¨ ell ¨¦s com un riquer: Mart¨ª, quan tothom es trobava a les beceroles dels estudis trobadorescos ¡ª¨¦s una descoberta tardorom¨¤ntica, de fet¡ª, va saber editar els trobadors amb tota fidelitat i amb traduccions molt acurades, enginyoses quan era el cas, com el nostre curador d¡¯avui, en les traduccions del qual no manquen els ¡°treure de polleguera¡± i d¡¯altres expressions que fan el llibre agrad¨ªvol en alta mesura. (I si el llenguatge d¡¯aquesta cr¨°nica us sembla arcaic, penseu que tot bon lector queda amarat d¡¯un estil despr¨¦s de la lectura de qualsevol llibre que en tingui; de fet, Espadaler parla i escriu en llengua mig catalana, mig proven?al: si va poder-ho fer Jordi de Sant Jordi quasi tres segles despr¨¦s de la florida occitana, ell tamb¨¦ hi t¨¦ el dret.)

Espadaler mostra la gran escola riqueriana de la qual prov¨¦ amb un llibre sobre el trobador Vidal de Besal¨²

Els textos m¨¦s extensos de Vidal que edita el curador, narratius i en vers ¡ªAbrils issia i So fo e¡¤l temps¡ª, donaran al lector una idea molt exacta del que van ser aquells quaranta o cinquanta anys, si fa no fa, en qu¨¨ la poesia de la classe noble ¡ªtamb¨¦ hi va haver la poesia eclesi¨¤stica, no cal dir-ho, no del tot alienes l¡¯una a l¡¯altra perqu¨¨ l¡¯amor, a Europa, ¨¦s un invent cristi¨¤¡ª va establir, com a mode i com a moda, cantar les grans dames amb el mateix sentit que es respectaven els senyors, i amb un bel¡¤licisme tossut, reflex del que es practicava a les guerres, llavors nobles a despit de sagnants.

Sempre ha estat un misteri com va ser que els trobadors ¡ªi els seus ajudants, els joglars vagar¨ªvols¡ª van dibuixar d¡¯una manera tan exacta una mena de civilitzaci¨®, adherida a l¡¯ordre de cavalleria, en qu¨¨ la dama, la meus dominus, o midons, es va convertir no solament en la font del desig ¡ªtamb¨¦ el sexual, comenta el de Besal¨²¡ª, sin¨® tamb¨¦ en espill de virtut, de cortesia, de bondat, de bellesa i de just¨ªcia: vegeu, per exemple, la manera com Hug de Mataplana resol el plet entre una dama que va menystenir un trobador, la donzella que el va consolar (en tots els sentits) i el trobador frustrat i amb ¡°dol? consir¡±.

Despr¨¦s de la batalla de Muret, quan la Corona d¡¯Arag¨® comen?¨¤ a aprimar-se en terres transpirinenques, les coses no van pujar amb la ufana i la prosperitat dels reis del millor temps trobadoresc ¡ªd¡¯Alfons el Trobador a Pere el Cat¨°lic, posem¡ª; i d¡¯aix¨° parla el primer dels llibres de Vidal. Despr¨¦s, trobant-se potser a les acaballes d¡¯una ¨¨poca i sens dubte amb prou autoritat com a versaire, el de Besal¨² va escriure un altre poema narratiu, So fo e¡¤l temps, en qu¨¨ desfilen poemes propis ¡ªdels escassos que s¨®n amb seguretat de la seva m¨¤¡ª i de molts dels seus contemporanis, com Miraval, Peire Bremon, el gran Arnaut Daniel ¡ªel Mallarm¨¦ de l¡¯¨¨poca; per b¨¦ que Vidal tira m¨¦s al ¡°trobar lleu¡±¡ª, Guirau de Bornelh i Raimbaud d¡¯Aurenga, per la qual cosa el lector, sempre gr¨¤cies a la traducci¨® d¡¯Espadaler, tindr¨¤ quasi sencera not¨ªcia d¡¯aquest fenomen que va ser la poesia trobadoresca, orgull hist¨°ric de la feminitat. Ara les dones s¨®n altra vegada molt preuades, per¨° els homes ¡ªa causa de certes exageracions i estirabots de les fembres pecadrius i de les castes, fanatismes en qu¨¨ no queien mai les dames feudals sempre discretes¡ª ja no els escriuen poemes de tanta categoria, o cap.

I ara uns versos del trobador tard¨¤ del XIII, Lobat de Castelho, poc estudiat, en qu¨¨ es resumeix de quina gran escola procedeix Espadaler i de com els mestres senyors deixen sempre deixebles molt lleials (tradu?m del proven?al): ¡°Honora el cavaller / les comes senyorials, / i moles barroeres / generen amb disgust, / a causa del mal gust, / farines trivials¡±.