Per sota del soroll

Fer reviure els cl¨¤ssics amb noves traduccions ¨¦s part de la higiene b¨¤sica d¡¯una cultura democr¨¤tica, en particular si ¨¦s petita com la catalana. Millor encara si aquestes noves versions s¡¯incorporen al repertori de lectures contempor¨¤nies de cl¨¤ssics estranys i alhora indefugibles. ?s el cas de L¨¨xic familiar (1963). Hi havia una traducci¨® introbable de 1989 de Merc¨¨ Trull¨¦n, amb l¡¯atrevid¨ªssima decisi¨® de canviar-li el t¨ªtol per Vocabulari familiar, el mateix any que Trieste publicava en castell¨¤ la versi¨® de Mercedes Corral, quan s¡¯havien publicat a Alianza, tan d¡¯hora com el 1966, Las peque?as virtudes, tradu?des per un novel¡¤lista apreciable, Jes¨²s L¨®pez Pacheco. En tot cas, aquesta versi¨® d¡¯Elena Rodr¨ªguez ¨¦s neta i fluida, malgrat alguna soluci¨® m¨¦s artificiosa que natural i planera, que s¨®n virtuts de la prosa de Ginzburg. No estic segur que hagi estat la millor decisi¨® traduir per negreria, en el l¨¨xic de la mare, all¨° que aqu¨ª s¡¯entendria com a gitaneria. Res a veure, en tot cas, amb la gominola ling¨¹¨ªstica que sovinteja a TV3 als doblatges de pel¡¤l¨ªcules, allunyant artificiosament la llengua de la pantalla de la llengua dels carrers, amb assassins, psic¨°pates i analfabets que parlen un catal¨¤ primmirat i llefisc¨®s (a banda de l¡¯atreviment de doblar el castell¨¤ d¡¯Eduard Fern¨¤ndez, Javier Bardem o Victoria Abril: l¡¯efecte de falsificaci¨® t¨¦ llavors alguna cosa de diab¨°lica met¨¤fora).

La naturalesa d¡¯aquest llibre ¨¦s enigm¨¤tica i subtil. El seu encant lent i clim¨¤tic l¡¯acosta a les trag¨¨dies sense ¨¨mfasi dram¨¤tic ni embalum ret¨°ric. El que est¨¤ passant en aquella casa de Tor¨ª plena de gent t¨¦ una gravetat tan considerable com ¨¦s la superviv¨¨ncia sota el feixisme mussolini¨¤. La fam¨ªlia Levi ¨¦s benestant i culta, d¡¯esquerra liberal propera al socialisme, per¨° alhora s¡¯impliquen uns en la subversi¨® modesta, altres en la subversi¨® m¨¦s perillosa, i, fins i tot, alguns m¨¦s s¡¯instal¡¤len a l¡¯exili. Per¨° tota temptaci¨® heroica o mitificadora queda sepultada i com suspesa per la delicadesa amb qu¨¨ Ginzburg rescata els records d¡¯una llengua familiar i pr¨°pia, codificada sense intenci¨® per¨° expressiva i necess¨¤ria per a la comunicaci¨® dom¨¨stica entre germans, entre pares, parelles i amics. Amb bon sentit, d¡¯aquest efecte torbador en parla Llucia Ramis al seu expressiu pr¨°leg.

Per aix¨° la llengua ¨¦s tan important en el llibre, i per aix¨° una i altra vegada l¡¯autora il¡¤lumina l¡¯escena reportant l¡¯expressi¨® exacta, el gir costumista, el mat¨ªs ¨ªntim dels que es troben com a casa, perqu¨¨ s¨®n a casa. El pare i els seus renecs o les seves viol¨¨ncies abruptes no es compadeixen amb el c¨¤rrec de professor, el professor Levi, sempre enredat en teixits cel¡¤lulars, respectat i seri¨®s. Al rev¨¦s, el veiem a la llum t¨¨bia i molt sovint ir¨°nica de l¡¯exageraci¨® i l¡¯escarafall perqu¨¨ aix¨ª el veu i el recorda la seva filla Natalia Levi, abans de casar-se amb qui seria el pare de les seves tres criatures i de qui prendria el nom literari, Leone Ginzburg. Esmentar-lo a ell ¨¦s esmentar un dels membres m¨¦s actius i brillants dels equips de la resist¨¨ncia intel¡¤lectual d¡¯esquerres, alguns d¡¯ells esc¨¨pticament comunistes, com la mateixa Ginzburg, sota la It¨¤lia feixista: va ser detingut diverses vegades, com ho van ser els germans i el pare d¡¯ella, per¨° l¡¯¨²ltima va costar-li la mort a la pres¨® el 1944.

Quan ho esmenta no est¨¤ al¡¤ludint a un drama sin¨® a un fet quotidi¨¤. El degoteig de canallades feixistes (la fugida d¡¯It¨¤lia d¡¯altres jueus com ells, la retirada de passaport, la suspensi¨® de la c¨¤tedra del pare, l¡¯assassinat del seu marit, el confinament d¡¯ella...) s¡¯instal¡¤la a la novel¡¤la amb la naturalitat de qui ref¨¤ el passat a la mem¨°ria ca¨°tica. Es concentra aqu¨ª i es dilata all¨¤, barreja els viatges a la pres¨® per portar roba neta al pare amb les converses tafaneres amb les minyones de casa o amb les amigues de la mare. El seu ¨¦s un altre gran personatge, gaireb¨¦ sempre esvalotada i sovint irritant en les seves categories i dicteris. Ara vol aprendre rus i ara encarrega vestits nous, ara apr¨¨n piano i ara ho deixa tot per avorriment, mentre per aquella casa poden anar passant el malhumorat i esquerp Cesare Pavese ¡ªel seu ¨¦s el retrat m¨¦s aspre i fins i tot rancuni¨®s del llibre¡ª o el mateix Giulio Einaudi. Havien fundat una petita editorial que es far¨¤ de seguida gran i important, quan ella est¨¤ ja a punt d¡¯abandonar-la.