Dr. Manguel & Mr. Stevenson

Aliada amb el somni, l¡¯opi o la febre, la literatura brit¨¤nica ha despertat talents immensos. Un d¡¯ells, Robert Louis Stevenson (1850-1894). Nascut a Edimburg, fill d¡¯un enginyer de fars, la malaltia el va afligir tota la vida i el va emp¨¨nyer cap a climes m¨¦s amables. Que els cossos d¨¨bils s¨®n m¨¦s propensos a la imaginaci¨® ¨¦s una d¡¯aquelles suposicions discutibles que, en tot cas, s¨ª que s¡¯ajusta al cas de l¡¯autor escoc¨¨s.

Hi ha una famosa an¨¨cdota, en la biografia de Stevenson, que es transforma segons qui l¡¯expliqui (hi ballen les dades, per¨° l¡¯ess¨¨ncia es mant¨¦): una matinada de la tardor de 1885, l¡¯escriptor es desperta cridant. La seva esposa, Fanny, tracta de consolar-lo, per¨° l¡¯escena horrible que ell ha intu?t ¨¦s inesborrable. Estirant del fil d¡¯aquest malson, sense moure¡¯s del llit, en poc m¨¦s de tres dies Stevenson redacta l¡¯esborrany d¡¯El cas misteri¨®s de Dr. Jekyll i Mr. Hyde (1886). Fanny, per¨°, troba que el resultat no aprofundeix en els clarobscurs de la ment humana. No passa de ser un relat g¨°tic, com tants altres, i el manuscrit acaba al foc. De seguida, Stevenson el recomen?a i, malgrat les hemorr¨¤gies pulmonars que el mortifiquen, ultima el text en tres dies m¨¦s d¡¯escriptura febril. L¡¯impulsa saber quin bon material t¨¦ entre les mans, segur, aix¨ª com la coca?na farmac¨¨utica amb qu¨¨ es tracta la tuberculosi.

Gaireb¨¦ des dels inicis, les seves obres van comptar amb la devoci¨® dels lectors. I m¨¦s tard, entre els escriptors, se n¡¯ha prodigat l¡¯elogi: Vlad¨ªmir Nab¨®kov assaboria la prosa de Stevenson en una de les seves famoses lli?ons de literatura, i Jorge Luis Borges es va afartar de citar-lo cada cop que volia jutjar l¡¯obra dels altres... Amb el que Stevenson no ha tingut gaire sort ¨¦s amb les cobertes dels seus llibres. De fa anys que certes editorials s¡¯entesten a pintar-nos Hyde com un monstre caraverd i berrug¨®s, malgrat que la novel¡¤la defuig la grolleria de tancar la descripci¨®; als testimonis dels actes de Hyde els costa trobar paraules per descriure l¡¯aparen?a d¡¯aquest mal¨¤nima. El mateix passa amb un cl¨¤ssic d¡¯aventures com L¡¯illa del tresor (1883). En m¨¦s d¡¯una edici¨®, a la coberta s¡¯hi anuncien volcans, cocoters i papagais, quan el cert ¨¦s que Long John Silver i el petit Jim Hawkins atraquen en una illa de latituds m¨¦s boreals, plena de pins grisos, roures de Virg¨ªnia i serps de cascavell. Qui vulgui palmeres i tebiors tropicals hauria de llegir els apunts viatgers on Stevenson reporta el seu pas per les illes Hawaii i les Marqueses, o les narracions de The Beach of Fales¨¢ (1893) o The Ebb-Tide (1894).

STEVENSON SOTA LES PALMERES

Alberto Manguel

Trad. Dolors Udina

Quid Pro Quo

72 p¨¤g.

14 euros

A Stevenson sota les palmeres, Alberto Manguel (Buenos Aires, 1948) s¡¯apropa a la figura d¡¯aquell escriptor. No nom¨¦s l¡¯honra fent-lo protagonista de la narraci¨®, sin¨® que, fins i tot, cedeix als seus temes distintius: la dualitat moral de les persones i el tamb¨¦ dual tema del doble. Manguel escriu com un lector agra?t que, a banda, ha ent¨¨s i adoptat les gr¨¤cies del mestre. Dedica aquesta novel¡¤la curta als ¨²ltims dies de l¡¯escriptor t¨ªsic: recordem-ho, va morir als 44 anys, a Vailima (Samoa), on s¡¯havia guanyant la confian?a dels nadius i havia adoptat el nom de Tusitala, El-qui-conta-contes.

El paisatge polinesi pot semblar-nos mandr¨®s i inofensiu, per¨° no ¨¦s lliure de la maldat humana. Una adolescent ¨¦s violada i assassinada. El crim posa en perill la integritat de Stevenson. Alguns sospiten que ell en podria ser el responsable, cosa que tamb¨¦ desperta sospites en el lector fantasi¨®s, que es tem un desdoblament fatal com el de Jekyll... Entre els personatges que alternen amb Stevenson, a banda de la mateixa Fanny, hi ha un misteri¨®s predicador escoc¨¨s, el senyor Baker, a qui la intransig¨¨ncia cristiana col¡¤loca al caire de la bogeria. Baker i Stevenson s¨®n la nit i el dia. Dobles antagonistes. Per al predicador, la llum radiant del tr¨°pic no ¨¦s cap altra que ¡°la brillantor abrusadora de l¡¯infern¡±.

Amb Stevenson sota les palmeres, s¡¯estrena l¡¯editorial illenca Quid Pro Quo. Bona idea que Dolors Udina, que ja havia tradu?t En els mars del sud del mateix Stevenson a Edicions del Salobre, dupliqui en catal¨¤ aquest llibret-homenatge, una seixantena de p¨¤gines, impecables, on la precisi¨® del llenguatge no exclou les ambival¨¨ncies pr¨°pies d¡¯un relat sobre dobles, en conson¨¤ncia amb Jekyll i Hyde.