Pescar amb dinamita

Un Bar?a-Madrid ¨¦s un Bar?a-Madrid quan es juguen la Champions, quan es juguen la Lliga i quan estan en plena pretemporada i el Bar?a surt amb Romerito i el Madrid amb Canabal; no ¨¦s un partit, ¨¦s una guerra, i no s'ha conegut mai una guerra en pau. Tot i que tampoc calia posar-se hist¨¨rics.

Bar?a i Madrid es van exhibir des del principi fabricant dos gols com dues garrotades,?solucionats des del darrere fins a presentar-se a dalt amb la viol¨¨ncia d'un can¨® Su¨¢rez i la subtilesa d'un floret Benzema, que li va matar la pilota a Cristiano Ronaldo, r¨¤pid per superar Piqu¨¦. I quan van posar fi al futbol, o quan el Madrid l'havia conquistat escandalosament sota la tutela de Kroos i Benzema, van comen?ar els cara a cara, les puntades de peu i els cops de puny. Per destacar, els de Bale i Sergi Roberto; l'¨¤rbitre va veure el cop de puny del segon, per¨° no la trepitjada de Bale. Avergonyit o incompetent, en la segona part va preferir no veure res, directament: ni la puntada de peu de Su¨¢rez a Varane, que va acabar amb el gol de Messi, ni el penal d'Alba a Marcelo.

Les bones not¨ªcies per al Madrid no passaven per l'¨¤rbitre, ni tan sols pel resultat, sin¨® perqu¨¨ tots sortien indemnes d'un partit d'alt¨ªssim voltatge, sobretot despr¨¦s del cop a Ronaldo, substitu?t al descans, i les picabaralles posteriors. Indemnes era sense lesions, per¨° tamb¨¦ sense clatellada moral en forma de derrota clamorosa i propagand¨ªstica que calgu¨¦s suportar durant dies abans de K¨ªev. No va passar res de tot aix¨°, excepte l'esgarrapada de CR. I, a canvi, es va lliurar als aficionats un partit salvatge, intens?i feli?, ple d'errors arbitrals i de golassos, o sigui, com la vida mateixa. On la va col¡¤locar Messi i on la va col¡¤locar Bale; dos cops d'esquerra d'efecte diab¨°lic, impossibles per al porter i gaireb¨¦ per a la realitzaci¨®, que van acabar definint un partit tremend: cap dels dos gols va hauria d'haver arribat. La vida una altra vegada: bellesa que no ho ¨¦s amb el reglament a la m¨¤.

No hi ha cl¨¤ssic c¨°mode ni empat tranquil, ni Bar?a-Madrid que no acabi en la trituradora de la moviola arbitral, ni partit en el qual no matin Luis Su¨¢rez, el Kenny de South Park de la Lliga espanyola, cinc o sis vegades; per¨° sempre ¨¦s un espectacle digne de veure i admirar, i de reproduir-se fins i tot en els escenaris m¨¦s tranquils. El Madrid del que podria haver estat a la Lliga i no va ser, i el Bar?a que ha pogut ser i s¨ª que ha estat, pesquen amb dinamita en un got d'aigua.