Pels monuments del Bes¨°s

De tant en tant passejo per les vores del Bes¨°s, passejos, molts d¡¯ells, en diumenge, quan s¡¯arriba f¨¤cilment a qualsevol lloc i la ciutat sembla que es muda per a aquest dia i ¨¦s bonica i estranya. M¡¯agrada passejar per aquests llocs, de vegades ho he fet amb la intenci¨® de desintoxicar-me dels excessos del disseny urb¨¤ de la Barcelona central. Ara una exposici¨® de fotografies de Manolo Laguillo al Col¡¤legi d¡¯Arquitectes (CoAC), fetes a les vores del Bes¨°s (de Montcada i Reixac fins al mar), amb una intenci¨® primordialment descriptiva (¡°informen i donen a con¨¨ixer¡±) per sobre de consideracions est¨¨tiques, du aquests passejos al cor de la ciutat. Segons el fot¨°graf, els punts de vista de les fotos (en blanc i negre) ¡°estan a l¡¯abast de qualsevol, i s¨®n volgudament inexpressives i neutrals¡±. ?s cert, per¨° hi afegiria: els llocs no, de cap manera. Aixecament del Bes¨°s, aix¨ª titula l¡¯autor l¡¯exposici¨®; penso m¨¦s aviat que ¨¦s un incisiu registre documental i un espl¨¨ndid passeig que fa pensar en aquell m¨ªtic de Robert Smithson per a un altre riu, recollit al text Un recorregut pels monuments del Passaic, a Nova Jersey.

Per sobre dels elements inventariats, per¨° indubtablement amb ells, les fotos permeten valorar la crua bellesa d¡¯aquests llocs, que acceptem i abracem cansats de tanta impostura. ?s una bellesa que es dirigeix a trav¨¦s dels ulls a un altre estrat; ¨¦s la bellesa que atrau el fot¨°graf, per¨° tamb¨¦ el cineasta o l¡¯escriptor Javier P¨¦rez And¨²jar ¡ªaqu¨ª una refer¨¨ncia obligada¡ª, i que no sembla atraure gaire els arquitectes si no ¨¦s per modificar-la. A les fotos, el riu, que aporta dist¨¤ncia per mirar, ¨¦s el gran teatre on es convoquen els diferents paisatges que el comparteixen, no hi ha m¨¦s unitat que la pres¨¨ncia, uns cops literal i altres latent, del riu. Es tracta de llocs urbans desendre?ats que contenen totes les coses que els fan singulars: cables i torres el¨¨ctriques, vies, caten¨¤ries de tren i trens, arbres solitaris i pinedes numantines, sotes d¡¯autopistes i viaductes. En algunes fotos assistim a una cosa semblant a la inversi¨® del paisatge tradicional i veiem els conglomerats de pol¨ªgons al fons des de pinedes solit¨¤ries, darrere de figues de moro o camps florits. En apropar-nos a alguns llocs que tradicionalment veiem com el fons de l¡¯escena, aqu¨ª, contra el t¨°pic habitual, s¨®n molt millor que el que esper¨¤vem. A les fotos de conjunts se n¡¯hi afegeixen altres d¡¯elements singularitzats: els tres potents i massius cossos de la t¨¨rmica sense les xemeneies, un carrer buit de Can Zam al capvespre, una cantonada afilada a Santa Coloma o el desaparegut restaurant El Molinet. S¨®n els monuments del Bes¨°s...

La bellesa imperfecta de Sant Adri¨¤ no hauria de substituir-se per la m¨¦s 'vulgar' de la democr¨¤cia

Alguns pensaran que dir ara que aquests llocs desendre?ats, irregulars i heterogenis s¨®n bonics, amb vies de tren, tanques met¨¤l¡¤liques, descampats i stocks diversos... Sembla una coartada per negar a aquests barris i ciutats la possibilitat d¡¯accedir als nivells d¡¯urbanitzaci¨® que es poden trobar en altres llocs centrals; potser tenen una part de ra¨®. Per¨° em resisteixo a pensar que aquests llocs desestructurats, sense m¨¦s unitat que compartir mirar el riu des de diferents angles, no siguin ells mateixos els que poden inspirar-nos i servir per repensar el que hem fet malament. ?Com ¨¦s que sentim tantes vegades el ja cl¨¤ssic cas de la pla?a L¨¦on Aucoc de Bordeus, on els projectistes van proposar senzillament reparar un fanal i un banc i no fer res m¨¦s, i no ens apliquem a trobar una tercera via per al projecte urb¨¤? Potser posant seriosament en q¨¹esti¨® la capacitat del projecte i la culpa innegable que t¨¦ la representaci¨® gr¨¤fica en el proc¨¦s del projecte urb¨¤: est¨¨rilment pla, malalt de grafisme, terror¨ªficament clar, net i adre?ador i afectat per l¡¯obsessi¨® de voler anticipar una imatge final. Manca un projecte urb¨¤ que parteixi de la idea de reparar m¨¦s que de dissenyar; utilitzant un s¨ªmil, ¨¦s com dur primer les sabates al sabater (que no dissenya sabates) abans d¡¯anar a la sabateria a comprar-ne unes de noves. Alguns organismes metropolitans tenen el Bes¨°s al punt de mira: segur que aquestes fotografies els interessaran.

Cal confiar que se sabr¨¤ mantenir la seva bellesa i no se substituir¨¤ per la bellesa de la democr¨¤cia, que ¨¦s benintencionada, previsible i molt sovint vulgar, i sembla estar feta reunint els desitjos i les peticions de tots, per¨° ¨¦s a la fi una bellesa normativa i digna, a la qual manca aquesta altra bellesa imperfecta fruit d¡¯accions diverses i de resist¨¨ncia a desapar¨¨ixer.