Del ¡®nen moble¡¯ al ¡®nen altar¡¯

M'he tret un pes de sobre. L¡¯experta em diu que amb tres fills i un ofici com el periodisme dif¨ªcilment tinc temps de criar fills perfectes o hipernens. A la m¨¦s petita li acabo de donar per berenar un croissant de xocolata i un gelat, a la gran li he deixat veure quatre cap¨ªtols seguits d¡¯una s¨¨rie americana, i el pare perd moltes hores de la seva vida portant el mitj¨¤ a jugar a futbol a l¡¯altra punta de la ciutat. De tot aix¨° no en dic res davant de l¡¯experta.

Qu¨¨ ¨¦s un hipernen? Contesta Eva Millet, autora d¡¯Hiperni?os (Plataforma Actual): ¡°?s el producte d¡¯una crian?a intensiva, d¡¯una absoluta dedicaci¨® dels pares al nen, per¨° una dedicaci¨® m¨¦s enfocada a veure el fill com un producte. Tenen un pla establert per a aquest nen, fins i tot abans que neixi. ?s un model nord-americ¨¤. Aquest nen ¨¦s el rei absolut de la casa, el Llu¨ªs XIV. ?s el model altar, se li ret culte, se li dona tot, se li consulta tot, per¨°, d¡¯altra banda, t¨¦ una pressi¨® brutal per triomfar. S¨®n nens hiperprotegits, que gestionen malament la frustraci¨®, que es mostren molt poc aut¨°noms. ?s un fenomen del primer m¨®n¡±.

Quins en s¨®n els s¨ªmptomes? ¡°Quan ¨¦s incapa? de fer una cosa que li tocaria fer sense l¡¯ajuda de l¡¯adult. Un exemple s¨®n els deures. Cada vegada hi ha m¨¦s nens que no saben fer els deures sense els pares, i cada vegada hi ha m¨¦s pares que els fan perqu¨¨ treguin m¨¦s bones notes. Una altra caracter¨ªstica s¨®n les pors, sobretot aquesta por, cada vegada m¨¦s habitual, d¡¯equivocar-se, la por de fallar. Tamb¨¦ l¡¯ansietat i l¡¯estr¨¨s, que s¨®n estats dels adults, que cada vegada es detecten m¨¦s en els nens. Es veu una mica la crian?a dels fills com un camp d¡¯entrenament, perqu¨¨ cada vegada cal portar-los a m¨¦s llocs, s¨®n inf¨¤ncies molt estressades¡±.

L¡¯¨²ltim informe de l¡¯estudi del Pla nacional sobre drogues a Espanya ha detectat que un de cada sis adolescents va calmar les tensions de cara a un examen o una ruptura prenent ansiol¨ªtics. Els tranquil¡¤litzants per primera vegada superen l¡¯alcohol i el tabac com a droga d¡¯inici, segons aquest mateix estudi.

Millet explica que els hiperpares han entrat a l¡¯escola i els centres estan aclaparats. Pares que es fiquen a l¡¯AMPA per canviar el men¨², pares que munten grups de WhatsApp per criticar el professor¡­ ¡°M¡¯expliquen professors que troben nens que senten la paraula no per primera vegada a l¡¯escola, que arriben amb molt pocs l¨ªmits, que no dormen, que cauen al pati i es queden imm¨°bils a l¡¯espera que alg¨² els aixequi¡­¡±.

Ho pregunto a la Clara Blanchar, companya d¡¯EL PA?S, impulsora (com jo) del blog De Mamas and de Papas i tamb¨¦ mare: ¡°La mera descripci¨® de l¡¯hipernen estressa i angoixa. ?s clar que volem el millor per als nostres churumbeles, per¨° precisament perqu¨¨ les meves filles (primer m¨®n, classe mitjana) tenen de tot i f¨¤cilment, considero important destacar la capacitat d¡¯espavilar-se i ser aut¨°nomes. Consultar-los i tenir-los en compte, d¡¯acord. Per¨° triar¡­ de vegades, s¨ª; i d¡¯altres, et menges la verdura i ja est¨¤. I recordar-los que s¨®n unes privilegiades, que en comparaci¨® d¡¯altres realitats, aix¨° ¨¦s Disneylandia. Fa temps que he deixat estar aquesta infinita competici¨® pel 'm¨¦s i m¨¦s'. Em costa, perqu¨¨ la pressi¨® (meva i aliena) ¨¦s intensa i el sentiment de culpabilitat per no fer m¨¦s hi ¨¦s, per¨° intento relaxar-me, conscient que jugo en una altra lliga, en qu¨¨ tamb¨¦ hi ha bones escoles, extraescolars i campaments. I buscar espais perqu¨¨ facin el que m¨¦s mola de ser nen: jugar i jugar i jugar, si pot ser a l¡¯aire lliure i amb cosins i amics, millor¡±. Blanchar pensa en la seva amiga Mariluz: ¡°?s la reina del mambo de deixar estar l¡¯hiperchurumbelisme. Ha passat fins i tot de l¡¯angl¨¨s (els n'ha desapuntat!) i el curs passat, en veure el ritme i el nivell de festes d¡¯aniversaris a la seva classe nom¨¦s tres mesos despr¨¦s de comen?ar el curs, va decidir baixar del tren i portar quatre amigues a dormir a casa. Jo fa anys que ho faig i triomfo¡±.

Costa de creure¡¯s que la generaci¨® que Millet anomena del ¡°nen moble¡± sigui ara la que produeixi ¡°fills altar¡±. No entenc com aquells nens que no van tenir festes d¡¯aniversari en room escapes ni vacances d¡¯estiu per veure tortugues a Costa Rica ara es maten per buscar els campaments m¨¦s especialitzats o trien la guarderia que ensenya mandar¨ª. Pel cam¨ª, i aix¨° ¨¦s cert, els pares i les mares han perdut autoritat. ¡°Jo veig que ¨¦s un fenomen cada vegada m¨¦s est¨¨s. La mitjana de fills ¨¦s d¡¯1,3 per parella, els tenim m¨¦s tard i hem pensat com seran. A m¨¦s, les mares tenen experi¨¨ncia laboral. Una cosa de la hiperpaternitat ¨¦s que el fill es gestiona i tu importes eines de la feina per educar; tenim m¨¦s recursos i, a m¨¦s, existeix la compet¨¨ncia entre fam¨ªlies. Hi ha terror del fet que el teu fill es cregui que va per darrere, perqu¨¨ aquest model es basa en la precocitat. Al final exercir de pare o de mare ¨¦s una marat¨®. Un fenomen molt curi¨®s ¨¦s parlar en plural: ¡°Hem aprovat, hem susp¨¨s, ens hem enamorat¡­¡±, explica Millet, que mostra una imatge que es repeteix: el nen que baixa del bus i dona a la mare o el pare la motxilla perqu¨¨ l'hi carregui o el que persegueix el seu fill pel parc amb l¡¯entrep¨¤ a la m¨¤ perqu¨¨ li clavi un parell de queixalades.

El pes que m'havia tret el torno a sentir a mesura que avan?a la conversa. Tan malament ho estem fent? ¡°Hi ha por de posar l¨ªmits perqu¨¨ serem uns fatxes. Afecte i l¨ªmits s¨®n els pilars de l¡¯educaci¨®. El que hem de fer ¨¦s relaxar-nos. Ens hem complicat la vida innecess¨¤riament. Cal pensar que l¡¯educaci¨® ¨¦s a llarg termini i que tu no ets del tot responsable del que li passi al teu fill. Advoco per confiar en nosaltres, per¨° tamb¨¦ en els fills¡±.

S¡¯acaba la conversa. Dos missatges em queden clars: no els penso dur la motxilla als fills mai m¨¦s i els posar¨¦ l¨ªmits. Per¨° avui em torno a equivocar. Aquesta tarda tornen a berenar xocolata.