Lars von Trier: ¡°Pot ser que el meu p¨²blic hagi envellit per a algunes seq¨¹¨¨ncies violentes¡±

L'alcoholisme li ha passat factura. Ell mateix ho va recon¨¨ixer fa un mes, en una entrevista penjada a YouTube, on apareixia amb el seu aspecte actual, cabells llargs i barba blanca. En persona crida molt m¨¦s l'atenci¨® el tremolor de les seves mans i com s'entrebanca quan parla. Necessita una m¨¤ per agafar una ampolleta d'aigua i l'altra per fer-la anar amunt i avall. Per aix¨°, ara desentona una mica el fuck que porta tatuat als artells de la m¨¤ dreta. Amb 62 anys, que acaba de fer, el dan¨¨s Lars von Trier sembla el pare del cineasta que fa set anys va ser expulsat de Canes i declarat persona non grata, arran de la turbulenta roda de premsa de Malenconia. All¨¤ va dir: "Entenc Hitler. No es pot dir que sigui un paio fant¨¤stic... per¨° em cau simp¨¤tic. No estic a favor de la Segona Guerra Mundial, i estic a favor dels jueus, tot i que no gaire, perqu¨¨ Israel ens sol fotre bastant". Ell mateix va assegurar uns dies despr¨¦s que no es va entendre el to de les seves frases i que el seu pare era jueu, per¨° el mal ja estava fet. "Al meu pa¨ªs gaireb¨¦ no va tenir ress¨°, perqu¨¨ van entendre el context", diu en aquest Canes davant d'un grup de periodistes europeus.

En aquesta edici¨® del festival ha tornat a generar pol¨¨mica amb el seu thriller The house that Jack built (La casa que en Jack va construir), protagonitzat per un assass¨ª en s¨¨rie i amb seq¨¹¨¨ncies gore que van fer que sortissin de la projecci¨® de gala, dilluns, una reguera d'assistents ¨Cimpossible portar-ne el compte¨C dels 2.300 que caben al teatre Lumi¨¨re. "Jo soc un artista i, per tant, un provocador", assegura. "Em preocuparia m¨¦s que ning¨² s'hagu¨¦s mogut. Per¨° ¨¦s cert que, com que s¨®n butaques abatibles, cada vegada que alg¨² s'aixecava se sentia un?bum, i hi va haver un moment que semblava un hurac¨¤". No li va cridar l'atenci¨®? "Crec que hi ha molta m¨¦s viol¨¨ncia en altres pel¡¤l¨ªcules i al m¨®n actual. Pot ser que el meu p¨²blic hagi envellit i ara sigui m¨¦s reticent a algunes seq¨¹¨¨ncies".

En la pel¡¤l¨ªcula, Matt Dillon, que encarna l'assass¨ª, deixa anar un "Per qu¨¨ la culpa ¨¦s sempre dels homes?" mentre dialoga amb alg¨² que l'espectador sospita que ¨¦s el diable. "S¨ª, tamb¨¦ diu que les dones s¨®n est¨²pides. Per¨° ¨¦s que en l'¨¨poca en qu¨¨ transcorre l'acci¨®, fa d¨¨cades, es pensava aix¨ª. S'opina el mateix en la hist¨°ria dels policies. Que si soc un misogin? Miri, les meves pel¡¤l¨ªcules sempre han tingut, fins ara, protagonistes femenines. La meva mare era una feminista radical... i pot ser que aquesta sigui la meva revenja en pantalla". El comentari el subratlla amb un somriure per deixar clar que ha tornat el vell Von Trier, l'ir¨°nic. "El gui¨® el vaig escriure fa anys. Si arribo a fer-lo ara, m'hauria pensat dues vegades aquest di¨¤leg". I continua amb la seva explicaci¨®: "El protagonista ¨¦s un psychokiller, aix¨ª que faci el que faci ser¨¤ dolent. A mi em sorpr¨¨n com la gent i els mitjans de comunicaci¨® s'enamoren d'aquests personatges. Jo conec millor els psic¨°pates, gent que nom¨¦s senten culpa quan infringeixen les seves pr¨°pies regles i que tendeixen a destruir les seves habilitats. Els asseguro que el gui¨® era m¨¦s divertit del que es veu en pantalla. Sospito que no l'he encertada en el rodatge".

Per¨°?el film?en realitat parla sobre l'obsessi¨® de l'artista, i sobre qu¨¨ ¨¦s art, i aqu¨ª, Von Trier, el provocador, pot ser que s'autoreflecteixi amb refer¨¨ncies ¨°bvies, com el metratge que apareix de les seves pel¡¤l¨ªcules ("No ten¨ªem diners per pagar drets a uns altres") i reflexions sobre l'arquitecte nazi Albert Speer: "Speer era nazi, per¨° alguns dels seus edificis i dissenys em semblen fant¨¤stics". Se sent perdonat per Canes? "?s que jo no considero que fes res dolent. Per descomptat, em vaig explicar fatal en aquella roda de premsa. Com ja sabeu, qui jo em pensava que era el meu pare era jueu, i la meva mare abans de morir em va explicar que el meu pare real era alemany i jueu. Aix¨ª que de sobte em vaig convertir en alemany i jueu, i a Dinamarca als alemanys se'ls satiritza com a nazis... Jo soc totes aquestes coses". Quequeja, i entra directe en una altra pol¨¨mica. "El m¨¦s cridaner ¨¦s que els nazis van construir un sistema molt intel¡¤ligent, basat en els discursos i el carisma de Hitler. Em sembla singular que no es basessin en cap religi¨®, al contrari que la resta de les dictadures".

Von Trier ¨Cel von l'hi van afegir a l'escola de cinema els seus companys per la seva xuleria¨C es confessa molt cansat despr¨¦s de l'¨²ltim rodatge: "L'art porta els seus creadors al l¨ªmit. Fins i tot puc avalar que matar 61 persones, com el meu protagonista, ell ho pugui entendre com a art, perqu¨¨, qui defineix qu¨¨ ¨¦s art? Jo no en soc capa?". El cineasta va anunciar fa anys que es retirava: "No puc. Fer pel¡¤l¨ªcules ¨¦s l'¨²nica manera que conec de relaxar-me. Acabo de sortir d'una depressi¨® i de l'alcoholisme, tot i que aqu¨ª a Canes he deixat alguns dies les pastilles de l'ansietat i he com¨¨s algun pecat venial. Necessito treballar. I a Zentropa [la seva productora] hav¨ªem d'ingressar diners. Per aix¨° vam decidir deixar de banda la idea inicial que fos una s¨¨rie de televisi¨®. B¨¦, tamb¨¦ perqu¨¨ jo no s¨¦ treballar amb altres guionistes i directors". El preocupa que alg¨² l'interpreti malament a vost¨¨ o la seva obra? "No". Per¨° quan llegeix les cr¨ªtiques... "No en llegeixo. Per¨° si la gent veu les meves pel¡¤l¨ªcules amb aquest concepte de mi, jo crec que al final pensaran que no s¨®n l'obra del t¨ªpic nazi".