Catalunya perd atractiu per a jutges i fiscals a causa del proc¨¦s

El proc¨¦s ha provocat que Catalunya perdi atractiu com a destinaci¨® laboral per a jutges, fiscals i alts funcionaris de l'Estat. Els joves no volen venir o intenten anar-se'n, encara que la falta de mobilitat els deixa ¡°atrapats¡±. Els veterans, per la seva banda, es plantegen marxar. Alguns ja ho han fet, encara que no hi ha hagut una desbandada. De l'¨²ltima promoci¨® d'advocats de l'Estat, nom¨¦s dos van triar Catalunya com a destinaci¨®. L'any passat, el 40% dels t¨¨cnics d'Hisenda va demanar anar-se'n.

No ho viu com un drama, per¨° la veritat ¨¦s que Cristina Pozo est¨¤ atrapada a Catalunya.Pozo ¨¦s una fiscal jove, de la pen¨²ltima promoci¨®. Dels 35 aprovats el 2016, la majoria(24) van ser destinats a Catalunya, que emmalalteix d¡¯un d¨¨ficit hist¨°ric de places per la falta de vocaci¨® dels catalans per opositar en concursos de l¡¯Estat. Ella va ser enviada a l¡¯Hospitalet, on ha passat l¡¯¨²ltim any i mig. El seu objectiu ¨¦s tornar a casa, a Granada,tot i que ja ha intentat el trasllat (sense ¨¨xit) a Madrid. ¡°S¨¦ que segurament em quedin encara uns anys aqu¨ª¡±, explica Pozo amb els bra?os creuats. Si el pla ja no li resultava atractiu abans, ara, amb la tensi¨® derivada del proc¨¦s, encara menys. ¡°Ens ha generat incomoditat i inquietud. Anem m¨¦s amb compte¡±, explica.

M¨¦s que expulsar-los, el proc¨¦s independentista ha fet que Catalunya sigui una destinaci¨® encara menys atractiva per a l¡¯elit funcionarial de l¡¯Estat. Els fiscals, els jutges, els advocats de l¡¯Estat i t¨¨cnics i inspectors d¡¯Hisenda aterren for?ats despr¨¦s de l¡¯oposici¨®. I, en general, tret que l¡¯amor o altres circumst¨¤ncies es creuin a les seves vides, busquen tornar al m¨¦s aviat possible als seus pobles i ciutats. Per¨° no poden: les escasses convocat¨°ries han redu?t la mobilitat geogr¨¤fica. Estan atrapats. Com altres alts funcionaris, ja veterans, que han desenvolupat la seva carrera a Catalunya i que ara,fastiguejats pel que perceben com un entorn social asfixiant, es plantegen marxar.Alguns ja han fet el pas.

Cristina Pozo intercanvia impressions amb un fiscal veter¨¤ per¨° jove, Diego Villafa?e.Lleon¨¨s d¡¯origen, es va enamorar d¡¯una dona a Catalunya i segueix aqu¨ª. Per a aquest fiscal progressista, vocal del Consell Fiscal, Barcelona tenia un altre al¡¤licient: ¡°El prestigi de la ciutat com a escola de fiscals, amb les seves especialitzacions i els seus enormes professionals¡±. I Catalunya, l¡¯avantatge de ser ¡°una societat oberta i amb moltes possibilitats¡±. Ja no ho veu tan clar. Durant la fase m¨¦s dura del proc¨¦s, al setembre i a l¡¯octubre, es va plantejar d¡¯anar-se¡¯n. ¡°Ets un funcionari de l¡¯Estat. T¡¯ha costat molt de treure una oposici¨® per engegar-ho tot a rodar¡±.

Villafa?e vol passar p¨¤gina, per¨° quan mira enrere recorda l¡¯¡±angoixa i la por¡± dels seus companys i les males sensacions de viure en una societat polaritzada. Els grups de WhatsApp que deixen de funcionar. Les converses inc¨°modes. ¡°Si les coses s¡¯haguessin posat m¨¦s lletges de deb¨°, gaireb¨¦ tots haur¨ªem marxat¡±. La idea d¡¯emigrar li va passar tamb¨¦ pel cap al magistrat Luis Rodr¨ªguez, portaveu de la conservadora Associaci¨® Professional de la Magistratura (APM) a Catalunya. ¡°Em va sorprendre l¡¯agressivitat d¡¯una societat tan oberta com la catalana. No reconeixia una societat que, de sobte,m¡¯assenyalava com a part de l¡¯aparell repressor¡±.

Rodr¨ªguez va arribar a Catalunya el 1991. ¡°M¡¯he deixat les banyes perqu¨¨ els jutjats mercantils funcionessin, per aportar alguna cosa a la societat¡±, diu el jutge, medalla d¡¯orde la Generalitat i premi al treball Francesc Maci¨¤. ¡°De sobte¡±, lamenta, ¡°veus que no eres part d¡¯aquesta societat¡±. Les tensions del proc¨¦s es van traslladar a casa: la seva parella ¨¦s independentista, d¡¯Esquerra. Van superar les difer¨¨ncies i van sortir refor?ats: va haver-hi casament. ¡°Van demanar lleialtat a una idea que ¨¦s inassumible per a un funcionari de l¡¯Estat¡±, diu Rodr¨ªguez, a qui li dol la pres¨¨ncia de lla?os grocs. ¡°La gent pot portar el que vulgui. Per¨° aquests lla?os ens estan acusant de ficar a gent a la pres¨® per les seves idees¡±.

Hi ha alguna cosa, afegeix el jutge, que ha canviat radicalment. La immensa majoria d¡¯alts funcionaris s¨®n de fora de Catalunya i, d¡¯entrada, se¡¯n van si en tenen l¡¯oportunitat. Per¨° de vegades s¡¯enamoraven. D¡¯una forma una miqueta endog¨¤mica(jutges amb jutges, fiscals amb fiscals), per¨° acabaven arrelant. Aix¨° s¡¯ha acabat, no hi ha projecte vital, raona Rodr¨ªguez. Fins i tot els que semblaven establerts opten per anar-se¡¯n. Esmenta a un company que s¡¯ha emportat la seva filla fora de Catalunya perqu¨¨ no vol que la nena ¡°visqui en un ambient d¡¯enfrontament¡±. ¡°Catalunya era una societat cosmopolita, oberta, plural i respectuosa. No ser¨¤ f¨¤cil tornar a fer-ho atractiu¡±.

L¡¯¨¨xode de jutges i fiscals no ha estat en absolut massiu. El president del Tribunal Superior de Just¨ªcia de Catalunya, Jes¨²s Barrientos, va admetre al novembre que havia rebut diverses peticions de trasllat, per¨° que no hi havia una ¡°desbandada general¡±.¡°Aqu¨ª, en canvi, el degoteig ¨¦s constant i la gent est¨¤ desitjant sortir¡±, constata el president d¡¯Inspectors d¡¯Hisenda de l¡¯Estat (IHE), Jos¨¦ Luis Groba. A Catalunya en s¨®n quasi 300. ¡°Aquesta ¨¦s la novetat¡±, coincideix, ¡°que els que estaven instal¡¤lats se¡¯n van¡±. Un inspector que coneix ha decidit traslladar-se a Gal¨ªcia despr¨¦s de 25 anys. ¡°Era un nivell 4 i se n¡¯ha anat amb un nivell 1, o sigui perdent diners¡±.

Una part d¡¯aquesta incomoditat l¡¯explica el proc¨¦s. ¡°Es nota la tensi¨®. Els fills d¡¯inspectors se senten assenyalats si els seus pares no van a certes manifestacions que convoquen a les escoles¡±. ¡°Els inspectors¡±, fa broma Groba, ¡°ja no estem gaire benvistos; si a aix¨° li sumes que som de l¡¯Estat que comet espoli fiscal, la situaci¨® no ¨¦s la millor¡±. Com que les noves promocions han de seguir venint for?adament a Catalunya(el d¨¨ficit persisteix) no hi ha risc de vacants. Per¨° s¨ª de descurar el servei. ¡°Abans, els peons anaven fent rotacions, per¨° els alfils hi eren. Ara hi ha alfils que volen anar-se¡¯n¡±.