Imatges que q¨¹estionen la cultura de masses

En les seves imatges ¨¦s f¨¤cil recon¨¨ixer una realitat quotidiana i tangible, en la qual hi acostuma a haver algun element dissonant que obre portes a nous mons. A Sense of Wonder, que ve a ser la capacitat de meravellar-se, ¨¦s la proposta art¨ªstica que reuneix les obres m¨¦s recents de Carles Congost (Olot, 1970) i, com el mateix artista expressa, ¡°un espai on es produeix l'estranyament a partir de la realitat¡± i que provoca ¡°moments de suspensi¨® del sentit¡±.

El misteri recorre la majoria de treballs de la seva nova exposici¨®: un total de vuit videocreacions, realitzades entre el 2010 i aquest any, que, partint de formats i registres diversos, mantenen moltes connexions tem¨¤tiques i formals. Comissariat per David Santaeul¨¤ria, el projecte ¨¦s una coproducci¨® entre els centres d'art B¨°lit de Girona i La Panera a Lleida i es pot veure fins al 22 de juliol al Centre d¡¯Art Contemporani Fabra i Coats.

L'exposici¨® permet comprovar l'evoluci¨® de Congost respecte a la seva antiga traject¨°ria, ¡°m¨¦s literal¡± i ¡°directa¡±, segons l'artista, i m¨¦s preocupada en el qu¨¨, ¡°explicar idees i conceptes tem¨¤ticament¡±, que en el com, ¡°m'importava menys on fos la c¨¤mera¡±. Un canvi m¨¦s centrat en l'exploraci¨® de les possibilitats del llenguatge cinematogr¨¤fic que en les tem¨¤tiques. El m¨®n de l'art, el pas de l'adolesc¨¨ncia a la maduresa, la societat de consum i una infinitat de refer¨¨ncies a la cultura pop i de masses continuen sent els referents i les motivacions que envolten la seva obra mitjan?ant l'humor i la ironia. Ara busca ¡°la capacitat de suggerir sense una narrativa tancada¡± per generar noves preguntes, perqu¨¨ les seves creacions no volen ser ¡°un manifest ni un pamflet¡±.

El gir estil¨ªstic ja s'entreveu a?Bad Painting Series, episodis amb un final autoconcloent ¡°que beuen de les ficcions televisives d'HBO pel que fa a l'est¨¨tica i el llenguatge¡±, explica Congost, per¨° el viratge definitiu es produeix amb Paradigm, una hist¨°ria de suspens sense di¨¤legs, amb escenes que ens remeten a l'imaginari cinematogr¨¤fic de les produccions polic¨ªaques nord-americanes. ¡°M'agraden els g¨¨neres i les coses que estan establertes¡±, assenyala l'artista, que en les seves obres parteix d'est¨¤ndards f¨¤cils de recon¨¨ixer per conduir-los a la indeterminaci¨® i a l'estranyament. La quotidianitat de l'escena polic¨ªaca es trenca quan entren en joc un grup de nens cantant una can?¨® espiritual. Les constants i on¨ªriques refer¨¨ncies a David Lynch s¨®n f¨¤cilment reconeixibles en la seva obra.

Les seg¨¹ents creacions d'A Sense of Wonder segueixen la mateixa l¨ªnia: v¨ªdeocreacions que entronquen amb el cinema experimental, documentals que nom¨¦s ho s¨®n en aparen?a o concerts filmats com un videoclip, com Nova esplendor. Darrere d'una superf¨ªcie lleugera i equ¨ªvoca, Congost amaga una cr¨ªtica punyent a les contradiccions del primer m¨®n. A?Simply the best crea una narraci¨® fict¨ªcia a partir de la vida d'un bomber. En realitat, vol parlar sobre ¡°la nostra relaci¨® amb els diners i el treball¡±, una forma d'¡°esclavitud moderna¡±, mitjan?ant aquelles caracter¨ªstiques de la societat su?ssa que s¨®n extrapolables al m¨®n occidental. No exempt de sarcasme, l'¨²ltima escena del film consisteix en l'actuaci¨® d'un cor g¨°spel protagonitzat per cantants blancs amb lletres que, en lloc d'¡°abordar la llibertat¡±, canten sobre com s'ha de fer una p¨°lissa de cr¨¨dit.