El biling¨¹isme ¨¦s un humanisme (1)

1. Molt de temps en temps, un llibre salva el mur de contenci¨® entre les dues lleng¨¹es editorials de Catalunya. Topa, llavors, amb les queixes dels puristes i el desinter¨¨s dels monoling¨¹es. Qu¨¨ passar¨¤ amb una obra ¨²nica i doblement (2) llu?da com El fill del corrector / Arre, arre, corrector?

2. Els editors Hurtado & Ortega s¡¯han atrevit amb una iniciativa biling¨¹e: encarregant a Rub¨¦n Mart¨ªn Gir¨¢ldez (Cerdanyola del Vall¨¨s, 1979) que tradu¨ªs al castell¨¤ un text catal¨¤ d¡¯Adri¨¤ Pujol Cruells (Begur, 1974) i fent-los coincidir en un sol volum de t¨ªtol doble.

El joc biling¨¹e entre traductors d¡¯Adri¨¤ Pujol i Rub¨¦n Mart¨ªn Gir¨¢ldez ¨¦s ¨²nic i ben llu?t

3. De motius per acarar els dos escriptors en sobren. Els editors han sabut veure-hi m¨¦s enll¨¤ de l¡¯idioma, detectar el ve?natge entre Pujol i Gir¨¢ldez i preveure qu¨¨ en resultaria d¡¯un crossover de superherois d¡¯alta volada. Ambd¨®s entenen la literatura com un carnaval que ha de capgirar-ho tot, disfressar-se per fingir el que un no ¨¦s, i exercir la bufonada contra el poder, encara que el poder sigui el rigor de la llengua. Ambd¨®s s¨®n incondicionals dels diccionaris i no volen deixar escapar l¡¯oportunitat de reviscolar mots en des¨²s, o hiperprecisos, o impossibles de deixar caure en una conversa. Cap d¡¯ells sap prescindir de l¡¯humor. En principi, el llibre est¨¤ plantejat com un enfrontament (4) entre els escriptors, per¨° no calen gaires p¨¤gines per adonar-nos del que els editors ja sabien: Pujol (5) i Gir¨¢ldez (6) s¨®n l¡¯un per l¡¯altre.

4. La traducci¨® de Gir¨¢ldez ¨¦s lliure. Sense miraments elimina parts de l¡¯original i n¡¯expandeix d¡¯altres. Despr¨¦s, a peu de p¨¤gina, es justifica amb una nota del traductor que Pujol contestar¨¤ amb una de pr¨°pia. Que s¡¯entengui la comicitat: aviat l¡¯aparat de notes es torna un camp de batalla dial¨¨ctic on atacar temes com l¡¯art de la traducci¨®, el de l¡¯escriptura i el de la lectura. Per moments pot repel¡¤lir la pedanteria desplegada, per¨°. Pujol i Gir¨¢ldez gallegen, suen per estar a l¡¯altura genial de l¡¯altre. En el ball de noms, cites i coartades intel¡¤lectuals, amb prou feines es colen tres o quatre refer¨¨ncies a autores; aquesta mancan?a fa que tot plegat resulti un p¨¨l (per dir-ho amb llenguatge acad¨¨mic) cipotudo. Per¨° de seguida arriba un gir oulipi¨¤ o una fac¨¨cia brillant, i perdonem l¡¯exhibici¨® embogida de coneixements; la trobem raonable. Ajuda molt¨ªssim l¡¯humor que gasten.

5. Amb el seu relat Pujol vol espolsar-se les acusacions i els elogis que el persegueixen per ser fill de Jordi Pujol Cofan (corrector de Josep Pla) i escriure com escriu. Sens dubte Pujol fill ¨¦s plani¨¤ en la sintaxi i (gens propens a imaginacions o ritmes po¨¨tics) en el gust per tocar d¡¯espardenyes a terra. Ara: no cedim a la comparaci¨® f¨¤cil, perqu¨¨ Pujol tamb¨¦ ¨¦s hereu, per via francesa, d¡¯una tradici¨® liter¨¤ria m¨¦s juganera que Pla avorreix des de la tomba. El curs de la filiaci¨® liter¨¤ria mai no ¨¦s senzill sin¨® que compta amb l¡¯aiguabarreig, el transvasament i la negaci¨® (aquosa, s¡¯ent¨¦n). Quan el cr¨ªtic ens vol conv¨¨ncer que Pujol ¨¦s ¡°el Pla del segle XXI¡±, simplifica perillosament. Quan Pujol vol disminuir la influ¨¨ncia planiana, menteix.

6. El barroc espanyol no s¡¯esgota al XVIII sin¨® que es reinventa amb les trompades de Mortadelo y Filem¨®n, la picaresca del Watusi i els excursos del mateix Gir¨¢ldez. En ell es combina el que el barroc havia preferit separar: el culteranisme de G¨®ngora i l¡¯agudesa viperina de Quevedo. La meta de Gir¨¢ldez ¨¦s la llengua, en el seu cas la castellana (amb manlleus de tot tipus). En combinaci¨® amb Pujol, l¡¯escriptura de Gir¨¢ldez agafa un caire inesperat. ?s cert que la influ¨¨ncia, la vocaci¨® i la mort del pare literari ja s¨®n presents en Gir¨¢ldez (vegeu Menos joven), per¨° no ¨¦s el tipus d¡¯escriptor que tira d¡¯autobiografia o anecdotari personal. En canvi aqu¨ª, a causa de les burxades de Pujol, Gir¨¢ldez revela algunes notes familiars sobre la formaci¨® de l¡¯escriptor, cosa que obliga a comentar l¡¯experi¨¨ncia biling¨¹e catalana i de rodalia.

7. Segur que les punyetes i postil¡¤les d¡¯aquest parell han exasperat la dissenyadora, Carolina Hern¨¢ndez Terrazas, quan li tocava quadrar les l¨ªnies de la maqueta. Per al lector, en canvi, el mareig ¨¦s desitjable de tan profit¨®s. A la seva manera aquest llibre s¨®n molts llibres. No caiguem en la trampa de reduir-lo a un simple llibre doble.