Goig i patiment d¡¯un Eugenio cuirassat

Els recordatoris sobre Eugenio (1941-2001) acostumen a ser una antologia de les seves espl¨¨ndides aventis i, encara m¨¦s, de l¡¯espl¨¨ndida manera de contar-les: amb serietat, pausadament, com si a ell no li fessin cap gr¨¤cia, amb c¨¨lebres incrustacions (Eugenio havia estat joier) del catal¨¤. Ara, Xavier Baig i Jordi Rovira han presentat al Docs Barcelona Eugenio, un documental sobre el personatge i, en particular, sobre la persona. El retrat d¡¯aquests dos Eugenios el van revelant fragments d¡¯entrevistes televisives amb l¡¯humorista ¡ªon mig s¡¯explica, mig s¡¯amaga¡ª, amics i, sobretot, parella i fills. El film no fa cap descobriment. Gerard Jofra, un dels fills, m¨¤nager seu i pilar del documental, va publicar un llibre sobre la seva vida quan feia 10 anys de la seva mort. M¨¦s o menys ja se sap: comen?a la seva carrera art¨ªstica acompanyant amb la guitarra la seva esposa Conchita Alcaide ¡ªLos Dos¡ª. Un duo amb poc repertori que Eugenio complementava amb l¡¯explicaci¨® d¡¯acudits. El seu ¨¨xit va fer que orient¨¦s la seva carrera cap a l¡¯humor mentre Conchita va seguir fidel a la seva vocaci¨® musical. Va ser la mort de Conchita, l¡¯any 1980, el que marca l¡¯inici de l¡¯enfonsament personal d¡¯Eugenio, emmascarat per l¡¯¨¨xit professional. Pare de dos fills, en va tenir un altre de la seva relaci¨® sentimental amb Conchita Ruiz. Quan va morir d¡¯un atac de cor, d¡¯un cor mal cuidat a consci¨¨ncia, havia iniciat una tornada als escenaris ¡ªque havia abandonat desfet f¨ªsicament i ps¨ªquica¡ª, s¡¯havia tornat a casar i feia hores que havia estat avi.

El que t¨¦ de singular el treball de Rovira i Baig ¨¦s que la hist¨°ria de la seva vida es va explicant, sense l¡¯auxili de cap narrador, per persones que el van con¨¨ixer. Per¨° en el cas de la fam¨ªlia, els fills i la parella que va tenir durant uns anys, tamb¨¦ es tracta de com van gaudir i patir la seva companyia. Pare, per¨° massa absent; amant infidel... Per exemple, tal com expliquen, el canviant ¨²s que fa Eugenio dels soterrani de la seva casa de Muntany¨¤ ¨¦s tota una definici¨® de com l¡¯envaeix la malenconia, la depressi¨®, i els mals remeis que gasta per sortir-se¡¯n. No ¨¦s cap hagiografia. Era una persona, com totes, amb turbul¨¨ncies, que patia i feia patir, que estimava... Un Eugenio que pujava a l¡¯escenari i ens feia riure a tots, cuirassat, impenetrable. Com diu el clix¨¦: un pallasso que, durant molt de temps, va plorar per dins. TVE i TV3 s¨®n a la producci¨® d¡¯Eugenio, que, ara per ara, es pot veure a Filmin.

La verdad sobre el caso Mendoza. La 2 va emetre aquest documental d¡¯Emilio Manzano que, fins fa poc, es podia repescar a la carta, per¨° que ja ha estat despenjat. ?s un relat sobre l¡¯etapa d¡¯aprenentatge, sobre un Eduardo Mendoza encara desconegut com a escriptor. El mateix Mendoza assumeix un rol de producci¨®, triant les fotos familiars de la inf¨¤ncia o fent la locuci¨® del text que ha escrit per al documental. El film s¡¯atura l¡¯any 1975, quan es publica La verdad sobre el caso Savolta i Mendoza enceta el cam¨ª d¡¯escriptor reconegut. Un reconeixement que no han fet malb¨¦ la seva senzillesa, gens impostada, i una ironia, amb dolenteria per¨° sense ofendre, que esbudella els oripells acad¨¨mics sobre la figura de l¡¯autor. Un Mendoza que explica, per exemple, que una de les seves influ¨¨ncies liter¨¤ries m¨¦s persistents ha estat El Pulgarcito, o que recomana als novel¡¤listes una lectura anyal dels codis civil i penal. El documental explica els fonaments, gens excepcionals, d¡¯una obra espl¨¨ndida. Per cert, vist a la carta, des d¡¯internet, els subt¨ªtols ¡ªsuposo que s¨®n de generaci¨® autom¨¤tica¡ª presenten una quantitat incomprensible d¡¯errors i bunyols. Des de noms propis inventats (Xeis Barral) a ortografies insensates (¡°recuerdo a ver le¨ªdo¡±).