Habermas i l¡¯independentisme

L'anomenada Escola de Frankfurt ¡ªoriginalment: Institut per a la Investigaci¨® Social¡ª ha estat probablement la darrera mostra europea d¡¯activitat intel¡¤lectual potent, s¨°lidament ancorada en la filosofia racional que va de la Il¡¤lustraci¨® al marxisme, i atenta, de manera volgudament comparatista, als fen¨°mens pol¨ªtics, socials, sexuals, econ¨°mics, art¨ªstics i comunicatius de les societats desenvolupades. ?s veritat que les teories de Horkheimer i Adorno, que van evolucionar, van acabar mostrant-se incapaces d¡¯entendre moltes de les coses que ells mateixos van voler racionalitzar; per¨° la seva lli?¨® no ha quedat, ni de bon tros, desaprofitada pels seus deixebles.

J¨¹rgen Habermas (1929), per exemple, va forjar almenys tres marcs conceptuals que, en el seu moment, van il¡¤lustrar el pensament alemany, van impregnar certes ¨¤rees de la vida social del seu pa¨ªs i van mirar d¡¯entendre i resoldre determinats mals de les societats contempor¨¤nies, la d¡¯Alemanya i d¡¯altres. Quant al nacionalisme, per exemple, que ¨¦s el gran tema generador de la seva filosofia pel sol fet que ¨¦s fill del III Reich ¡ªva formar part, amb massa poca edat, de les Joventuts Hitlerianes¡ª, aclaparat Habermas per aquest schlechtes Gewissen hegeli¨¤, o mala consci¨¨ncia que ha perseguit durant d¨¨cades la intel¡¤lectualitat alemanya, n¡¯estava m¨¦s que immunitzat.

La ¡®religi¨®¡¯ del proc¨¦s catal¨¤ t¨¦ massa entusiasme i cap d¨¦u; molts m¨¤rtirs
i perseguits, per¨° cap d¨¦u

Habermas, ¨¦s clar, detesta aquest constructe fantasi¨®s i falsari: el rebenta, li fa terror i li provoca n¨¤usees. Per¨° aix¨° ¨¦s fruit d¡¯un fet tan elemental com que el nacionalisme alemany, que va pouar la seva ideologia de la lli?¨® de Vico, i despr¨¦s la de Herder, va portar a la llarga, com sap tothom, fins a les m¨²ltiples barbaritats de la Segona Guerra Mundial i l¡¯Holocaust. Justament per aix¨° el fil¨°sof s¡¯ha preocupat tota la vida de plantejar teories capaces ¡ªun desig¡ª d¡¯evitar que el fantasma del nacionalisme alemany ¡ªque ara reviu, all¨¤ i a d¡¯altres pa?sos de la Comunitat, sota la forma de xenof¨°bies i l¡¯exaltaci¨® de ¡°la pr¨°pia identitat¡±, com hauria dit Jordi Pujol¡ª pugui aixecar el vol altra vegada.

Per aix¨° Habermas va parlar, a l¡¯inici de la seva carrera, d¡¯una ¡°esfera p¨²blica¡± que estaria presidida per una ¡°acci¨® comunicativa¡±, aix¨° ent¨¨s com la capacitat de tots els membres d¡¯un Estat naci¨® de resoldre racionalment i dial¨°gicament tots els trencacaps que s¡¯hi poden presentar. Va creure que una naci¨® basada en el principi d¡¯unicitat ¨¨tnica ¡ªaix¨° ens fa pensar en Estat Catal¨¤, tan admirat pel president Torra¡ª ¨¦s contrari a tota idea d¡¯emancipaci¨® universal entre els membres d¡¯una societat plural (com la nostra). M¨¦s encara: els lla?os de solidaritat entre els membres d¡¯una naci¨® s¨®n emocionals, sentimentals i afectius, i s¨®n, per tant, incompatibles amb la ¡°ra¨® comunicativa¡± que Habermas considerava necess¨¤ria per assolir una ¡°esfera p¨²blica¡± o ¡°societat civil¡± capa? de contrarestar enraonadament el pes, sempre inert, de l¡¯Estat ent¨¨s com a sistema abstracte de legalitats.

Amb el temps, at¨¨s que els individus i les societats es comuniquen cada cop menys per mitj¨¤ de l¡¯element del llenguatge enraonat, i m¨¦s gr¨¤cies al magma est¨°lid i improductiu de l¡¯opini¨® comuna, internet i Twitter, Habermas va proposar una segona cosa: el ¡°patriotisme constitucional¡±. Si cadasc¨², en un pa¨ªs, l¡¯enfila per all¨¤ on vol, almenys podrem posar-nos d¡¯acord que una carta magna, referendada per una gran majoria de la poblaci¨®, pot establir un marc de garanties legals i de moralitat suficient per no fer esclatar les costures d¡¯un sistema jur¨ªdic i pol¨ªtic democr¨¤tic. Per¨° tampoc no es pot dir que aquesta societat basada en el respecte del marc com¨² d¡¯una legalitat assumida per tothom resulti suficient: Catalunya, per exemple, rebenta tossudament, ara com ara, totes les costures d¡¯aquesta segona proposta de Habermas, encara que sigui un fet que una constituci¨® no ¨¦s de cap govern, sin¨® de tota la ciutadania, i la garant de les llibertats individuals, que s¨®n les importants.

Per fi, als ¨²ltims anys el fil¨°sof alemany ha parat atenci¨® ¡ªcom Max Weber¡ª al pes de la religi¨® en la consolidaci¨® d¡¯una societat; cosa que nom¨¦s es podia plantejar en un pa¨ªs, com Alemanya, de s¨°lida religi¨® protestant: una religi¨® del Llibre, com la jueva ¡ªquina garantia!¡ª, i amiga d¡¯aquell Gesang, o c¨¤ntic comunitari, entonat pels fidels ¡°com una sola ¨¤nima¡± a les seves esgl¨¦sies. ¡°L¡¯ess¨¨ncia de l¡¯hum¨¤ ¡ªva escriure¡ª podr¨¤ ser rescatada gr¨¤cies als continguts essencials de la seva tradici¨® religiosa¡±.

Quan un pensa en Catalunya s¡¯adona que, malgrat que l¡¯independentisme ¨¦s un fenomen religi¨®s, aquest resulta tan atiat per una hip¨°stasi dels fen¨°mens est¨¨tics i per una pr¨¤ctica tan monol¨°gica, no dialogal ni discursiva ¡ªuna falsa ecclesia, una variant her¨¨tica del messianisme¡ª, que no podr¨¤ fer res per resoldre el conflicte: massa entusiasme i cap d¨¦u; molts m¨¤rtirs i perseguits, per¨° cap d¨¦u. Aquesta religi¨® nacionalista, que es presenta com la metaforitzaci¨® laica d¡¯una religi¨® pr¨°piament dita, xocar¨¤ sempre amb un nacional-estatisme espanyol que, esperonat per nosaltres mateixos, ara reviu sota la forma d¡¯un imperatiu legal i moral molt m¨¦s s¨°lid i laic que les nostres il¡¤lusions, m¨¦s realista i gens piet¨®s. Quin problem¨¤tic atzucac!