Joan Llu¨ªs Bozzo: ¡°El franquisme era pitjor¡±

Han passat molts anys, molt¨ªssims, des d¡¯aquells temps precaris de camioneta, carretera i manta que Joan Llu¨ªs Bozzo (Barcelona, 1953) va evocar a Mem¨°ries trobades en una furgoneta (Emp¨²ries, 2014), per¨° el director de Dagoll Dagom es llan?a sobre el vermut que hem demanat a la Moritz com si port¨¦s fam endarrerida i no hi hagu¨¦s dem¨¤. S¡¯ha apoderat sense discussi¨® de les olives i nom¨¦s queda lluitar per les patates fregides.

Pregunta. El miro i penso en Antaviana i en aquella Barcelona dels setanta. De tot fa ja quaranta anys. Sembla mentida.

Resposta. Ha passat tot molt de pressa. Tinc la sensaci¨® d¡¯haver viscut moltes vides diferents. I el que les uneix ¨¦s Dagoll Dagom. En el terreny personal hi ha hagut moltes coses, ¨¦s clar, per¨° tota la meva vida est¨¤ com cosida, repuntada per Dagoll Dagom. Em sento en forma, en un moment creatiu molt bo, capa? de qualsevol cosa. Fa 44 anys que estic en aquest ofici amb Dagoll Dagom; sumant enrere, 48. Em sembla al¡¤lucinant.

P. El 1974 ja va dirigir unes Troianes d¡¯Eur¨ªpides-Sartre en qu¨¨ Rosa Novell feia d¡¯H¨¨cuba i de Cassandra, Isona Passola!

¡°El carrer Almirall Cervera tenia m¨¦s a veure amb el creuer franquista de la Guerra Civil que amb el mar¨ª¡±

R. Quan penso que ara a la companyia tenim gent els pares dels quals havien vingut a veure funcions escolars de Dagoll Dagom... els pares! Tot aix¨° m¡¯impressiona, perqu¨¨ he descobert que un ¨¦s sempre el mateix. Ara estic escrivint sobre aix¨°: he trobat uns dietaris de quan tenia 12 anys, de 1965, i soc jo! Sempre som els mateixos.

P. B¨¦, potser ara ja no fem igual la vertical pont.

R.?Jo sempre he tingut problemes amb la fisicitat. El cos m¡¯ha obe?t poc. Per aix¨° tinc tanta admiraci¨® per la dansa i l¡¯acrob¨¤cia.

P. Nosaltres serem m¨¦s o menys els mateixos, per¨° cal veure com ha canviat tot en un any: per aquestes dates encara no havia passat res del que ha passat.

R.??s veritat. Fa un any jo estava molt esperan?at amb el refer¨¨ndum. Pensava que seria l¡¯aclariment definitiu. I no, no. Creia que sortir¨ªem de la incertesa, que s¡¯escoltaria la veu de la gent, i no ha estat aix¨ª. Ara la confusi¨® ¨¦s m¨¤xima. Fins i tot conceptes com democr¨¤cia i Europa han deixat d¡¯estar clars. Quan veiem aquest moment de lluny ens sorprendr¨¤ que poc preocupats que est¨¤vem del que haur¨ªem estar-ho.

P. Ho veu negre?

R. Tinc la sensaci¨® del que explicaven els meus pares de les vig¨ªlies de la Guerra Civil i els principis de la contesa. Tothom pensava que no n¡¯hi havia per tant, que serien quatre dies dolents. No voldria semblar guerracivilista, no ¨¦s que vulgui de cap manera una guerra, estic sempre a favor del di¨¤leg, per¨° em comen?o a preguntar si es trobar¨¤ una soluci¨® per resoldre aquest conflicte.

P. No creu que el proc¨¦s ha anat massa de pressa, que ha faltat conv¨¨ncer m¨¦s?

R.??s possible, o massa a poc a poc i s¡¯havia d¡¯haver anat fins a les ¨²ltimes conseq¨¹¨¨ncies.

P. Tirar¨¤ la tovallola?

R. No, no renunciar¨¦ a continuar lluitant. El meu lema ¨¦s seguir, seguir, seguir...

P. Acaben de presentar el nou espectacle de la companyia, Maremar, que s¡¯estrenar¨¤ al Poliorama a finals de setembre. En veure les primeres imatges, els actors com una comunitat sofrent i reivindicativa, les can?ons de Llu¨ªs Llach, el to tr¨¤gic... vaig pensar que farien alguna cosa sobre l¡¯1-O i el proc¨¦s.

R. No, aix¨° ho vam tocar d¡¯alguna manera a Scaramouche, la veu del poble, la revoluci¨®; ara hem agafat un altre tema molt necessari i important, els refugiats i l¡¯emigraci¨®. Est¨¤ b¨¦ donar-se un respir en el tema del proc¨¦s i la independ¨¨ncia. Per mi ¨¦s molt higi¨¨nic. Massa energia preocupativa posada all¨¤. A m¨¦s, jo parlo de pol¨ªtica a t¨ªtol estrictament personal, perqu¨¨ a Dagoll Dagom hi ha sensibilitats molt diferents de la meva.

P. El cos no li va demanar participar amb alguna obra en el cicle En proc¨¦s del Lliure?

R.?Doncs s¨ª, per¨° eren peces curtes i en funci¨® ¨²nica. No ens ho podem permetre en el teatre privat. En realitat m¡¯hi sento massa involucrat. M¨¦s com a ciutad¨¤ que com a creador, encara que estic a l¡¯associaci¨® Teatre amb R, que volem contribuir a la construcci¨® de la Rep¨²blica des de les arts esc¨¨niques.

P. Va anar a visitar Puigdemont a Brussel¡¤les.

R. Al novembre vaig anar a la presentaci¨® a Bruges de la seva llista, de la qual formava part com el n¨²mero 70 per Barcelona. Calia donar-hi suport. I ara resulta que diuen que els resultats no valen. ?s molt descoratjador. All¨¤ vaig poder veure el pes de l¡¯exili, la pres¨® ¨¦s molt dura, per¨° l¡¯exili tamb¨¦.

P. Vost¨¨ va viure el franquisme. Qu¨¨ li sembla quan es diu que hem tornat a all¨°?

R. El franquisme era pitjor, sens dubte. Matava. Per¨° veig alguns dels seus colors en l¡¯actuaci¨® de l¡¯Estat.

P. S¡¯ha traslladat el cisma social a la professi¨® teatral?

R. Tota la societat s¡¯ha impregnat de mal rotllo, la cultura tamb¨¦. Ara em costa entendre actituds que no comparteixo pol¨ªticament, per¨° en la mateixa ess¨¨ncia de Dagoll Dagom, com deia abans, hi ha diverses sensibilitats, gent que no ¨¦s independentista. No obstant aix¨°, sincerament, considero que la gent que no condemna que s¡¯empresoni i s¡¯exili?, o estan molt equivocats o tenen interessos que no entenc.

P. A l¡¯altre costat de l¡¯espectre hi seria Albert Boadella. ?s curi¨®s, perqu¨¨ tots dos venen del mateix m¨®n del teatre independent i a vegades han estat en el mateix b¨¤ndol, contra Flotats, per exemple.

R.?La imatge de Boadella donant suport i arguments a l¡¯extrema dreta em sembla lamentable i penosa. Jo l¡¯admirava, per¨°, com deia, sempre som els mateixos, i en ell ja hi havia un cultiu del jo i un menyspreu a all¨° col¡¤lectiu.

P. Qu¨¨ opina de Quim Torra?

R. El conec, una bell¨ªssima persona. Fins i tot tou.

P.?No ho dir¨¤ pels tuits.

R. El problema ¨¦s que en comptes d¡¯Espanya i espanyols havia d¡¯haver dit Estat espanyol. Per¨° no es pot jutjar la gent per les piulades.

P. Qu¨¨ pensaria Pepe Rubianes de tot aix¨°?

R. No s¡¯ha de contestar per ning¨², i menys pel Pepe, que era impredictible fins per a ell mateix. Per¨° avui estaria condemnat a 40 anys de pres¨®.

P.??

R. Per les seves declaracions sobre la unitat d¡¯Espanya i pel n¨²mero en qu¨¨ deia que Aznar, en riure, sembla una hiena follant-se un conill.

P. De fet, a Pepe Rubianes li han dedicat un carrer...

R.?Ha estat una gran vict¨°ria. I un carrer important, el que vol¨ªem.

P.?A costa del pobre almirall Cervera, cornut i pagar el beure, perqu¨¨ a m¨¦s Colau l¡¯ha titllat de fatxa.

R. Jo no tenia ni idea de qui era. Despr¨¦s vaig saber que va ser el que va perdre els vaixells a Cuba i, la veritat, no em sembla un motiu per tenir un carrer.

P. Per¨° tampoc es mereix que li diguin fatxa.

R.?Aix¨° li has de preguntar a ella, a Colau. En tot cas, el nom del carrer no estava arrelat, el va posar el franquisme l¡¯any 1947. I crec que va tenir a veure amb el creuer Almirante Cervera, que va lluitar a la Guerra Civil del costat de Franco, m¨¦s que amb el mateix almirall. Aquest vaixell de guerra va bombardejar Val¨¨ncia i les columnes de refugiats de M¨¤laga... De tota manera, jo vaig proposar un tracte als familiars de l¡¯almirall: el carrer portava 70 anys amb el seu nom, doncs 70 m¨¦s amb el de Rubianes i tornem a canviar. No van contestar.

P. El seu pr¨°xim espectacle Maremar ¨¦s el primer Shakespeare de Dagoll Dagom. Han trigat.

R.??s cert, n¡¯hav¨ªem d¡¯haver fet m¨¦s! En algun moment en el passat hav¨ªem parlat de fer un musical sobre Romeu i Julieta, per¨° no va prosperar. Ha estat la conjuntura. I mira que jo soc un apassionat de Shakespeare...

P. Per ser el primer n¡¯han triat un de ben estrany.

R.?S¨ª, una de les seves problem plays, P¨¨ricles, pr¨ªncep de Tir, tardana i escrita per altres mans a m¨¦s de les seves. Per¨° Harold Bloom diu que hi figuren algunes de les escenes m¨¦s potents de tot Shakespeare. Declan Donnellan tamb¨¦ n¡¯ha fet un muntatge, que recala ara a Madrid. Nosaltres ho fem molt diferent i li hem canviat el t¨ªtol: li hem posat Maremar.

P.??s una obra amb moltes perip¨¨cies marines que vost¨¨s barregen amb el drama dels refugiats i les can?ons de Llu¨ªs Llach. Tornen a la mar. Hi haur¨¤ vaixell com a Mar i cel?

R.?No, no, de cap manera, ¨¦s un muntatge d¡¯una gran austeritat, el mar i la navegaci¨® s¡¯evoquen amb teles i projeccions.

P. Enyoran?a del teatre dels setanta?

R. Art¨ªsticament, no. Des de llavors ha millorat enormement. S¡¯ha perdut innoc¨¨ncia, aix¨° s¨ª. Llavors v¨¨iem davant nostre un futur llumin¨®s. Els joves ara s¨®n molt m¨¦s realistes.