La historiografia catalana i el mat¨ªs absent

En un article recent, el professor Francesc de Carreras, prestigi¨®s especialista en Dret Constitucional, es permet afirmar que la ¡°majoria d¡¯historiadors catalans van renunciar a ser-ho per convertir-se en historiadors nacionalistes, ¨¦s a dir, falsos historiadors, en realitat poetes¡±. No em sembla encertat discutir si hi ha m¨¦s o menys historiadors nacionalistes en la professi¨®, tampoc oferir una feixuga defensa gremial. M¡¯interessa discutir, en tot cas, sobre idees i sobre eleccions interpretatives, individuals per fi.

El nacionalisme historiogr¨¤fic parteix de la pressuposici¨® d¡¯encavalcament entre la hist¨°ria de la societat i el desenvolupament de la naci¨®, dels seus precedents, la seva eclosi¨® i les seves crisis. Aquesta identificaci¨® tan estreta no imposa necess¨¤riament una visi¨® acr¨ªtica, ni imposa necess¨¤riament una visi¨® d¡¯¨¨xit o frac¨¤s, com la hist¨°ria europea dels anys trenta va mostrar de manera dram¨¤tica. El fet decisiu no ¨¦s aquest, el que ¨¦s crucial ¨¦s la centralitat de l¡¯objecte inevitable d¡¯interrogaci¨®: Catalunya, Espanya, Fran?a, Alemanya i els exemples que s¡¯hi vulguin afegir. Entitats, totes, que s¡¯interpreten en proc¨¦s inevitable d¡¯eclosi¨® en la f¨®rmula de l¡¯Estat-naci¨®. Interpretada, aquesta seq¨¹¨¨ncia, des dels casos de frac¨¤s, la no formalitzaci¨® de la plenitud desitjada ¡ªel cas dels catalans¡ª s¡¯organitzar¨¤ per lamentar-ho, per establir-ne les causes. Quan aquella equaci¨® Estat-naci¨® s¡¯acaba consolidant ¡ªa Espanya¡ª, aix¨° es dona per descomptat i, en conseq¨¹¨¨ncia, les resist¨¨ncies en sentit contrari figuren com a anomalies que no mereixen cap avaluaci¨® ni ponderaci¨® rellevants. En els dos casos l¡¯elecci¨® epistemol¨°gica ¨¦s id¨¨ntica. El proc¨¦s esdev¨¦ natural m¨¦s que hist¨°ric. Si d¡¯altres no ho veuen aix¨ª, ja s¡¯ho faran.

El cas de les Corts de Cadis i d¡¯Agust¨ªn Arg¨¹elles, citat pel professor Carreras, ¨¦s exemplar en aquest sentit. Salvant el cas dels afrancesats per convicci¨® i els que es van passar de b¨¤ndol (el mateix monarca), part del pa¨ªs es va aixecar en nom de la naci¨®. El mateix van fer els ¡°espanyols americans¡±. Nom¨¦s que Arg¨¹elles i bona part dels liberals espanyols van encarrilar el proc¨¦s constituent d¡¯una manera tan esbiaixada i excloent que els americans es van sentir tan maltractats que van marxar per buscar altres protectors. En paral¡¤lel, el mateix Arg¨¹elles i els seus van eliminar dels censos electorals tots aquells individus lliures amb sang africana a les venes (les ¡°castes marrons¡±), la clau per a la subordinaci¨® electoral dels americans. De nou el 1837, quan s¡¯aprovi una nova constituci¨®, Arg¨¹elles aconseguir¨¤ expulsar-ne els ultramarins, reeditant el procediment napole¨°nic del 1799 de separar les col¨°nies de la ciutadania i la representaci¨® a la Fran?a metropolitana (i aix¨ª restablir l¡¯esclavitud). D¡¯aquesta manera, antillans i filipins es trobaran sotmesos a la sobirania espanyola, per¨° impedits de gaudir dels beneficis que la Constituci¨® garantia als altres. Com va explicar l¡¯historiador Enric Ucelay Da-Cal, el nacionalisme espanyol va prendre consist¨¨ncia de deb¨° en el plet insoluble amb els cubans, quan aquells van reclamar una soluci¨® integradora a la canadenca, que no va prosperar. Mentrestant, la ciutadania universal no arribaria en realitat fins a la Segona Rep¨²blica, 120 anys des del moment gadit¨¤. Abans, els drets de ciutadania van consistir en una minsa (per¨° decisiva) participaci¨® pol¨ªtica i en obligacions penoses per a la majoria. Com en tants altres llocs, ni m¨¦s ni menys.

Aquestes q¨¹estions han estat discutides en els ¨²ltims 20 anys per la comunitat d¡¯historiadors des de punts molt diversos i sensibilitats diferents. Potser l¡¯¨²nic avantatge per a un historiador en els marges, siguin quins siguin, ¨¦s que aguditza la sensibilitat cap a aquells problemes que les interpretacions hegem¨°niques ¨Cque tendeixen a obviar el conflicte i les contradiccions de la formaci¨® nacional o les formacions nacionals¨C van explicar malament o van esbiaixar del tot. Per a les historiografies nacional(istes) catalana i espanyola els episodis citats anteriorment no s¨®n agradables.

Per a l¡¯espanyola, la secessi¨® dels americans i l¡¯exclusi¨® dels colonials despr¨¦s s¨®n punts gaireb¨¦ inadvertits de la formaci¨® nacional; per al nacionalisme historiogr¨¤fic catal¨¤ s¨®n un factor inc¨°mode perqu¨¨ mostren la participaci¨® dels propis en la construcci¨® nacional espanyola. El gui¨® que dona forma a la narraci¨® que tots dos avalen ja ha estat pr¨¨viament escrit. En definitiva: l¡¯acte de voluntat que fon la legitimitat de la naci¨® amb els seus antecedents, ordenat el proc¨¦s de tal manera que aquell final sigui el desitjat i no un altre. Pel cam¨ª, la complexa interacci¨® entre les societats peninsulars i les que donen sentit a un ¨¤mbit immens de projecci¨® sobre altres continents desapareix irremeiablement. I al final, el que queda ¨¦s una cosa molt ¨²til per a celebracions i congressos per fer-se veure, molt del gust del sistema pol¨ªtic i de les institucions que en depenen.

Josep M. Fradera ¨¦s catedr¨¤tic d'Hist¨°ria de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.