El massatge card¨ªac al ritme de ¡®La Macarena¡¯ millora la reanimaci¨®

La Macarena ¡ªla can?¨®, no la verge¡ª salva vides. El massatge card¨ªac a ritme de la famosa melodia del duo andal¨²s Los del R¨ªo millora la qualitat de les compressions tor¨¤ciques en una reanimaci¨® cardiopulmonar. Aix¨ª ho ha constatat una investigaci¨® de l'hospital Cl¨ªnic de Barcelona que es va presentar fa uns dies a Copenhaguen en el marc del Congr¨¦s Europeu d'Anestesiologia. Els sanitaris ja utilitzaven aquest m¨¨tode (o el m¨ªtic Stayin' Alive dels Bee Gees) en cursos o classes pr¨¤ctiques per marcar el ritme de la reanimaci¨® cardiopulmonar, per¨° no hi havia estudis cient¨ªfics o investigacions que evidenciessin la seva validesa. Fins ara.

"Busc¨¤vem com ajudar a millorar la qualitat de la reanimaci¨® cardiopulmonar, un m¨¨tode f¨¤cil de recordar per mantenir una freq¨¹¨¨ncia adequada de compressions com manen les guies cl¨ªniques (al voltant de 100 compressions per minut) quan no tens m¨¤quines o m¨¨todes com el metr¨°nom", explica el doctor Enrique Carrero, anestesi¨°leg del Cl¨ªnic i autor del p¨°ster que va presentar al congr¨¦s de Copenhaguen. L'estudi es va emmarcar dins del treball de finalitzaci¨® de grau d'Eva Gonz¨¢lez, una de les seves alumnes de sis¨¨ curs de Medicina a la Universitat de Barcelona (UB).

El metge (tutor del treball) i l'estudiant van agafar a uns 160 estudiants de tots els cursos de la facultat i els van dividir en tres grups. "L'edat mitjana era 21 anys, el 60% dones i tots havien rebut formaci¨® de compressi¨® tor¨¤cica, per¨° no havien tingut experi¨¨ncia amb pacients", explica el facultatiu. Al primer grup ¡ªel grup de control¡ª li van ordenar realitzar compressions tor¨¤ciques durant dos minuts sense cap tipus d'eina d'ajuda; al segon grup se'ls va oferir una aplicaci¨® m¨°bil amb un metr¨°nom per seguir el ritme de les compressions a 103 per minut; al tercer, despr¨¦s de comprovar que sabien taral¡¤larejar la tornada de la Macarena, se li va demanar que fessin la reanimaci¨® cardiopulmonar seguint mentalment el ritme de la can?¨®.?

Els resultats van posar de manifest que els alumnes del primer grup nom¨¦s van fer el 24% de les compressions dins del rang correcte (entre 100 i 120 per minut); els de el grup que van fer servir el metr¨°nom van fer el 91% de les compressions adequades; el grup de la Macarena va fer un 74% del massatge card¨ªac en el rang adequat. "Els que disposaven del metr¨°nom ho van fer amb m¨¦s precisi¨® per¨° tamb¨¦ analitzem el temps que es triga a iniciar la primera compressi¨®, que ¨¦s un detall que est¨¤ relacionat amb l'augment de la superviv¨¨ncia, i trobem que els que van utilitzar l'aplicaci¨® amb el metr¨°nom van trigar quatre segons versus el segon que van trigar els de el grup de control i els de La Macarena", matisa Carrero.

La can?¨® de Los del R¨ªo millora substancialment la qualitat de les compressions tor¨¤ciques pel que fa al grup de control. De fet, afegeix l'anestesi¨°leg del Cl¨ªnic, en una segona an¨¤lisi despr¨¦s de realitzar una enquesta al grup de control, la dist¨¤ncia entre aquest i el grup de La Macarena ¨¦s encara m¨¦s gran. "Vam fer una enquesta al primer grup per saber si havien seguit mentalment alguna can?¨® i excloem del grup de control tots els que havien taral¡¤lejat mentalment alguna melodia. Amb aquest doble control, les compressions adequades del primer grup baixaven al 7%", apunta Carrero.?

El metge celebra l'"imppacte" que ha tingut la investigaci¨®, malgrat que matisa que els resultats no es poden extrapolar a la poblaci¨® general ni a qualsevol tipus de context: la poblaci¨® analitzada eren estudiants de medicina amb algun coneixement de reanimaci¨® cardiopulmonar i en un ambient controlat amb un maniqu¨ª. Les parades cardiorespirat¨°ries solen ser sobrevingudes i no es poden generalitzar els resultats d'un entorn controlat. "La part positiva ¨¦s que hi ha una eina que pogu¨¦s ser-li ¨²til fins que arriba la persona experta. El que vol¨ªem eren noves f¨®rmules per millorar les compressions tor¨¤ciques, una ajuda que es conegu¨¦s com m¨¦s millor i que no cost¨¦s diners. Estem encantats que pugui ser ¨²til", valora Carrero, que es desf¨¤ en afalacs per als professionals del Cl¨ªnic i d'altres serveis universitaris que han "participat o afavorit" que la investigaci¨® tir¨¦s endavant.

Tasques pendents

L'estudi, no obstant aix¨°, ha deixat marge de millora en altres aspectes, com la profunditat de la compressi¨®. Les guies cl¨ªniques sostenen que la compressi¨® ha de ser d'uns cinc cent¨ªmetres i els alumnes nom¨¦s van aconseguir una profunditat de quatre cent¨ªmetres. "La Macarena ¨¦s una cosa que a la gent no se li oblida i ¨¦s s¨²per important perqu¨¨ ¨¦s accessible, f¨¤cil i immediat i fa que la freq¨¹¨¨ncia sigui correcta. Per¨° hem d'aconseguir m¨¨todes com aquests per aconseguir compressions amb la profunditat adequada", apunta el metge del Cl¨ªnic.

En qualsevol cas, apunta Carrero, m¨¦s val fer alguna cosa que res. "Segur que el que va fatal ¨¦s no fer res", diu parafrasejant un col¡¤lega de professi¨®. El facultatiu fa una crida a traslladar els primers auxilis a les escoles tamb¨¦, perqu¨¨ les persones s¨¤piguen recon¨¨ixer, des de nens, una parada cardiorespirat¨°ria i actuar: "Els primers passos s¨®n diagnosticar r¨¤pid i que s'inici?n les compressions al m¨¦s aviat possible", assenyala.