La guerra era aix¨°

Va dedicar diversos fotollibres al pintor del Guernica, per¨° David Douglas Duncan va ser m¨¦s que el retratista d¡¯una publicitada felicitat conjugal de l¡¯artista. Va ser un dels grans mestres de la c¨¤mera que va relatar la guerra sense contemplacions. La va contar amb pietat fraterna. DDD, el seu nom al front i entre els seus col¡¤legues, va contribuir de manera decisiva a posar el focus en els soldats, en el seu desemparament i en la cruesa de les batalles. A la seva mort, la setmana passada, adverteixo que les seves imatges de guerra recorden de manera poderosa algunes de les pel¡¤l¨ªcules sobre Corea i el Vietnam que ara s¨®n cl¨¤ssics contemporanis del cinema. S¡¯haurien de veure m¨¦s.

Allistat com a marine en la II Guerra Mundial, s¡¯hi va forjar com a fot¨°graf, fins i tot lluitant, tot i que els fot¨°grafs de combat poques vegades ho facin. En acabar la guerra, el va contractar Life, una de les grans revistes il¡¤lustrades que llavors feien el paper de la televisi¨® explicant el m¨®n en imatges. Duncan havia cobert per a l¡¯ex¨¨rcit americ¨¤ la batalla d¡¯Okinawa i la rendici¨® japonesa, i a partir de llavors seria fotoperiodista. Va cobrir el final del Raj brit¨¤nic a l¡¯?ndia i diversos conflictes. Fins que va comen?ar la guerra de Corea. Va ser all¨¤ on DDD va donar forma a la seva po¨¨tica visual, crua i humanista, antibel¡¤licista.

El primer fotollibre va plasmar el que havia vist a Corea. Despr¨¦s de publicar-ho en premsa va voler atorgar-li una altra dimensi¨®, una narrativa m¨¦s contundent. This is war! (?s la guerra, 1951) deixava clar, des del pr¨°leg, quins eren els seus motius com a fot¨°graf: ¡°El desig ¨¦s mostrar algunes de les coses que un home ha de suportar quan el seu pa¨ªs decideix anar a la guerra. Volia mostrar qu¨¨ fa la guerra a un home¡­ Volia explicar la hist¨°ria de la guerra, all¨° que la guerra ha estat sempre per als homes. Nom¨¦s les armes, el terreny, les causes han canviat¡±. Ho va presentar de manera radicalment diferent de com ho havia fet Life. Va dividir el llibre en tres seccions, acompanyades dels seus propis textos, apassionats i penetrants, que s¨®n tant un retrat dels seus companys soldats com d¡¯ell mateix.

Es diu de Duncan que recordava tots els soldats que havia fotografiat, els noms i les converses. Una de les seves fotos emblem¨¤tiques, entre tantes, a la guerra del Vietnam, mostra uns soldats conversant en un capvespre fumejant, tenebr¨®s, en un blanc i negre fero?. Un soldat dret, recolzat en la baioneta, parla amb tres soldats m¨¦s que estan asseguts en una trinxera. Al darrere, unes caixes de fusta mig obertes, que no se sap qu¨¨ s¨®n. La imatge dialoga amb els fotogrames del film de Francis Coppola Apocalypse Now (1979). El blanc i negre de DDD s¡¯ha transformat a la pantalla en el color oper¨ªstic del director de fotografia Vittorio Storaro, per¨° els dos tipus d¡¯imatges expliquen alguna cosa amb la mateixa cruesa serena.

Tamb¨¦ Stanley Kubrick, ell mateix fot¨°graf de jove, va estudiar a fons les fotos de guerra de Duncan per a La jaqueta met¨¤l¡¤lica(1988). Llavors, DDD ja havia agafat altres camins fotogr¨¤fics. La guerra del Vietnam va ser un abans i un despr¨¦s per a ell i per a molts altres. Es va oposar a la pol¨ªtica informativa del govern, que el va vetar. Les fotos, recollides despr¨¦s en dos llibres, I protest (Protesto, 1968) i War without heroes (Guerra sense herois, 1970), van ser-ne el comiat, molt cr¨ªtic. I a partir de llavors, va trobar al carrer el reporterisme que volia plasmar. Self-Portrait: USA (Autoretrat, 1969) cont¨¦ ja en el t¨ªtol la varietat del seu talent, la fusi¨® amb les imatges fins al punt de convertir-les en el propi retrat.

En paral¡¤lel, des dels cinquanta, i gr¨¤cies al seu amic Robert Capa, va con¨¨ixer Picasso a la Costa Blava, que li va obrir casa seva durant anys. El pintor, gran publicista de si mateix, va saber valorar aquell fot¨°graf que coneixia tan b¨¦ la guerra, en la qual ell no havia participat mai. I aix¨ª, DDD va comen?ar i va acabar amb famosos. Quan era un estudiant d¡¯arqueologia aficionat a la c¨¤mera va fotografiar un incendi a Tucson: un home amb una maleta que sortia d¡¯un hotel. Va portar el rodet al diari local i va resultar que l¡¯home era Dillinger, el g¨¤ngster. Les fotos van ser prova policial per¨° no es van imprimir, despr¨¦s es van perdre i van passar a la hist¨°ria. Van donar al jove la primera feina com a fot¨°graf en la premsa local.

Fins que es va allistar a la guerra. Batalles i grans panor¨¤miques que va acompanyar amb instant¨¤nies ¨ªntimes de soldats, els seus ¨²ltims adeus en grafitis urgents: ¡°Casa teva ¨¦s on caus mort¡±. Gr¨¤cies per explicar-ho, DDD.

Merc¨¨ Ibarz ¨¦s escriptora i professora de la UPF.