Francesc Vicens: Un comunista de pel¡¤l¨ªcula

En aquest llit han dormit bisbes i, fins i tot, presidents de la Generalitat¡±. D¡¯aquesta manera Francesc Vicens i Giralt allotjava l¡¯estiu del 2005 a qui aix¨° escriu a la rectoria de Fontanilles, que havia convertit en la seva illa de felicitat al bell mig del parad¨ªs empordan¨¨s. La rectoria era un casalot immens, amb un ampli jard¨ª que vorejava les parets de l¡¯esgl¨¦sia, que havia comprat a principis dels anys setanta, i que compartia amb Fran?oise Wagener, famosa escriptora francesa especialitzada en biografies de personatges hist¨°rics femenins (entre d¡¯altres, Madame R¨¦camier), d¡¯una personalitat i d¡¯un atractiu extraordinari, que feia tombar d¡¯esquena. L¡¯amfitri¨® la va presentar, amb un deix ir¨°nic, com a ¡°Chevalier de la L¨¦gion d¡¯Honneur¡±, la m¨¦s prestigiosa distinci¨® francesa instaurada per Napole¨®.

En aquella ¨¨poca, jo treballava en la biografia de l¡¯advocat i dirigent comunista Josep Sol¨¦ Barber¨¤, i Vicens havia guardat ¡ªcontravenint les normes de seguretat, cosa que els historiadors avui agra?m a mans besades¡ª les actes i informes del Comit¨¨ Executiu del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), aix¨ª com les cartes trameses des de Catalunya. Vicens no tan sols tenia c¨°pia de les cartes, sin¨® tamb¨¦, i aix¨° ¨¦s el m¨¦s important, les claus identificatives del nom de les persones referides amb n¨²meros (per exemple: 1-?ngeles, 5-Sebasti¨¢n, 16-Rosell, 19-Andreu), aix¨ª com la identitat real de les persones esmentades amb el nom de clandestinitat (seguint l¡¯exemple: 1-Leonor Bornau, 5-Sol¨¦ Barber¨¤, 16-Josep Fontana, 19-Manuel Sacrist¨¢n). A m¨¦s a m¨¦s, els noms de guerra canviaven tot sovint, i els dirigents n¡¯utilitzaven m¨¦s d¡¯un.

Vicens tenia a punt, a la taula del seu avi, que havia estat secretari judicial de la Bisbal, els arxivadors d¡¯anelles amb post-its assenyalant les cartes de l¡¯advocat Sol¨¦ Barber¨¤ o b¨¦ d¡¯altres que feien refer¨¨ncia a ell. Encara m¨¦s: havia tingut la paci¨¨ncia d¡¯escriure¡¯n a m¨¤, sobre les cartes, les identitats reals. I em deix¨¤ treballar (i fotografiar el que volgu¨¦s) en una sala plena de llibres, objectes de tota mena i, per descomptat, quadres. La campana de la llar de foc era presidida per un quadre de Joan Mir¨® gaireb¨¦ biogr¨¤fic, d¡¯un roig amena?at pel negre. ¡°L¡¯important d¡¯aquest quadre que em va regalar Mir¨® s¨®n les dimensions ¡ªdeix¨¤ anar Vicens¡ª: corresponen al doble fons de la maleta que jo tenia¡±. I va reblar: ¡°El quadre era la meva asseguran?a de vida en cas de tornar a sortir per cames del pa¨ªs¡±.

La matinada del 26 de gener del 1957 agents de la Brigada Pol¨ªtico-Social van trucar a la porta de casa seva. La serenor amb qu¨¨ els va rebre va fer exclamar a un policia amb ulleres de sol (de nit): ¡°?Co?o, este t¨ªo nos estaba esperando!¡±. El va agafar per les solapes del pijama i, tot sacsejant-lo, li etzib¨¤: ¡°?Qui¨¦n es Serra?¡±. I, davant la negativa, li va clavar la primera bufetada: ¡°V¨ªstete, pronto lo sabr¨¢s¡±. Mentre es vestia va tenir l¡¯esma de preguntar si la seva estada a Jefatura aniria per llarg, ja que dos dies despr¨¦s era la data del seu casament (amb Miti, Maria Teresa Nobell). El policia li va respondre amb to mofeta: ¡°Pues de esta te hemos librado, chico¡±.

A la pres¨®, Vicens aguantar¨¤ el tipus tot i les tortures f¨ªsiques i les psicol¨°giques?

Tot just divuit anys enrere havia sortit de la torre que els seus pares tenien a Ocata (el Masnou) per aplaudir l¡¯arribada d¡¯una columna motoritzada d¡¯italians. El dia abans havia vist com tocaven el dos les tropes de L¨ªster (amb qui anys a venir compartiria vacances a l¡¯URSS). Per al nen Vicens, l¡¯arribada dels franquistes fou una festa grossa (tal com deix¨¤ ben pal¨¨s Esther Tusquets al llibre Hab¨ªamos ganado la guerra). El seu pare era un jutge afiliat a la coalici¨® de dretes (CEDA) i va viure amb l¡¯ai al cor els primers mesos de la guerra fins que ERC i el PSUC van aturar la viol¨¨ncia a la rereguarda republicana. A Vicens l¡¯intrigava l¡¯odi de la burgesia catalana pel PSUC, quan fet i fet els havia salvat la vida, en contraposici¨® a algunes mirades condescendents respecte al POUM. El dia de la detenci¨®, els seus pares no van sortir de la seva habitaci¨®, ni tampoc el van anar a veure a Jefatura o a la pres¨®; aix¨° s¨ª, el van acollir quan va sortir. Potser, doncs, la seva condici¨® de fill de vencedors el va esperonar a comprometre¡¯s fins al moll de l¡¯os en la lluita antifranquista.

Serra va n¨¦ixer com a militant del PSUC a principis del 1956 de la m¨¤ de Miguel N¨²?ez i en companyia d¡¯Armon¨ªa Rodr¨ªguez i el seu xicot, V¨ªctor Mora, el creador d¡¯El Capit¨¢n Trueno. A l¡¯estiu va participar en el Primer Congr¨¦s del PSUC (vint anys despr¨¦s de la seva fundaci¨®), celebrat clandestinament a la rodalia de Par¨ªs. All¨¤ va coincidir amb Manuel Sacrist¨¢n i el cr¨ªtic d¡¯art Arnau Puig, l¡¯¨²nic supervivent d¡¯aquella reuni¨® hist¨°rica on es va aprovar, tot seguint les directrius del PCE, la pol¨ªtica de Reconciliaci¨® Nacional.

L¡¯afici¨® per l¡¯espeleologia, que el va dur a ser un dels pioners i expert destacat del pa¨ªs, li va servir en el descens a l¡¯infern dels calabossos de Jefatura. En aquell forat ben fosc, entre la seixantena de comunistes detinguts, es va retrobar amb molts dels participants al Congr¨¦s de Par¨ªs. Anys despr¨¦s, V¨ªctor Mora immortalitzaria aquella experi¨¨ncia en la seva novel¡¤la El tramvia blau (1984). Guillem, el personatge que encarna Vicens, ¨¦s presentat com ¡°el tipus m¨¦s culte i m¨¦s formidable que havia conegut mai [...]amb talla de jugador de b¨¤squet¡±. V¨ªctor Mora far¨¤ un retrat prec¨ªs del temible policia Antonio Juan Creix i el batejar¨¤ amb el nom d¡¯Ulls de Sang. Vicens aguantar¨¤ el tipus tot i les tortures f¨ªsiques i les psicol¨°giques, a cops molt m¨¦s dif¨ªcils de pair, com ara veure com li aplicaven corrent el¨¨ctric a Joan Keyer. Aquest treballador t¨¨xtil del Poblenou, supervivent de Mauthausen, no va aguantar m¨¦s i va intentar su?cidar-se. Mesos m¨¦s tard seria condemnat a vuit anys de pres¨®.

El fil¨°sof Manuel Sacrist¨¢n sempre li preguntava com s¡¯ho va fer per suportar la tortura. La hipot¨¨tica delaci¨® de companys, fruit de les tortures, era un tema que el treia de polleguera. De fet, aquest era l¡¯entrebanc principal de molts amics seus per ingressar al partit. No tenien problemes ideol¨°gics, ben al contrari. Per¨° la possibilitat de no aguantar la tortura els paralitzava. Malgrat tot, la tasca de reclutament de Vicens entre intel¡¤lectuals i professionals fou remarcable i, a partir del metge Josep Maria Ja¨¦n, va estirar d¡¯altres cireres, alguna de les quals arribaria a ser la cirereta del past¨ªs comunista, com el doctor Antoni Guti¨¦rrez D¨ªaz (l¡¯arquitecte pol¨ªtic de l¡¯Assemblea de Catalunya i futur secretari general del PSUC). Amb Sacrist¨¢n i la seva companya, Giulia Adinolfi, van fer bona amistat, fins al punt de posar a la seva filla el nom de Vera en record de la filla del fil¨°sof i la comunista italiana. Vicens considerava Sacrist¨¢n ¡°l¡¯intel¡¤lectual m¨¦s brillant de la seva ¨¨poca¡±, que ¡°brillava amb llum pr¨°pia mentre la resta eren simples sat¨¨l¡¤lits¡±.

Des del despatx de Vicens se sortia a una terrassa i, per mitj¨¤ d¡¯una escala de cargol, s¡¯accedia a una mena de torre de guaita, on s¡¯albirava el Montgr¨ª i fins les illes Medes. De tant en tant havia d¡¯interrompre la lectura d¡¯aquelles cartes punyents i sortia a fumar a la terrassa pensant en el coratge d¡¯aquella gent, en la seva feina sorda i constant. Vicens salpebrava els ¨¤pats amb una mem¨°ria prodigiosa i una recreaci¨® exhaustiva dels detalls, que donava vida, color i passi¨® als papers que llegia, i, sobretot, a la gent que hi sortia. El seu testimoni era tot un luxe com a historiador, i una lli?¨® magistral com a militant comunista. Havia d¡¯intentar comprendre ¡ªtal com m¡¯alli?onava¡ª l¡¯hero?citat i la humanitat extraordin¨¤ria d¡¯aquella gent abans de posar el dit a l¡¯ull. Vicens, malgrat tot el que va passar despr¨¦s, els estimava de deb¨°. ¡°Hauries de saber¡±, confessava amb els ulls plorosos, ¡°que la Margarida Abril (d¡¯acord amb el seu company, Josep Serradell) va decidir esterilitzar-se a Buenos Aires el 1943 abans d¡¯incorporar-se a la resist¨¨ncia antifranquista per por de ser detinguda, violada i parir un fill de puta franquista. Gent que no va defallir mai mentre la majoria miraven cap a un altre costat¡±. ¡°Saps¡±, deia mastegant encara m¨¦s les paraules, sense augmentar el to de veu, ¡°qu¨¨ passava mentre est¨¤vem a l¡¯infern de Jefatura? Doncs b¨¦, el dia de Sant Valent¨ª, Beatriz de Moura, la filla del c¨°nsol brasiler, era elegida reina de la festa a l¡¯Institut d¡¯Estudis Nord-americans i, dies despr¨¦s, el meu amic Alexandre Cirici Pellicer feia una confer¨¨ncia sobre Gaud¨ª a l¡¯Hotel Ritz. A cops et penses que tu ets el protagonista de la pel¡¤l¨ªcula i que tothom t¡¯est¨¤ mirant, per¨° la vida continua sense tu¡±.

Malgrat les pen¨²ries econ¨°miques i les picabaralles pol¨ªtiques, Vicens se sentia profundament orgull¨®s dels seus anys d¡¯exili a Par¨ªs, de clandestinitat comunista i de la responsabilitat en la direcci¨® del PSUC, molt especialment de l¡¯impuls a la revista Nous Horitzons i a la publicaci¨® de la primera part de l¡¯opuscle sobre El problema nacional catal¨¤ (1961), que Jordi Sol¨¦ Tura va popularitzar amb la seva tesi doctoral i la publicaci¨® del llibre Catalanisme i revoluci¨® burgesa, que provoc¨¤ un terratr¨¨mol en el catalanisme pol¨ªtic, m¨¦s que res per la proposta de canvi d¡¯hegemonia a favor dels treballadors. Tot va comen?ar a les darreries del 1959, quan va assistir al VI Congr¨¦s del PCE a Praga, en el qual Santiago Carrillo va substituir Dolores Ib¨¢rruri en el lideratge del partit. Poques setmanes despr¨¦s comen?ava una allau de detencions arreu d¡¯Espanya com a conseq¨¹¨¨ncia d¡¯un confident de la policia infiltrat en la delegaci¨® navarresa. Aquest cop, Vicens no va esperar la policia i ¡ªcom Jordi Sol¨¦ Tura, un altre assistent¡ª va passar la frontera.

El 1965 Vicens seria expulsat del partit per fer costat a les tesis de Fernando Claud¨ªn i Jorge Sempr¨²n, i per la seva f¨¨rria oposici¨® a l¡¯expulsi¨® de Jordi Sol¨¦ Tura. Als 38 anys es quedava a Par¨ªs amb una m¨¤ al davant i una altra al darrere treballant de tot i de qualsevol manera. El 1966 va ser assessor, amb el nom de Monsieur Giralt, del film La guerre est finie, d¡¯Alain Resnais, basada en la novel¡¤la autobiogr¨¤fica de Jorge Sempr¨²n El largo viaje. Dotze anys despr¨¦s, fins i tot interpretaria un petit paper en el film Les routes du Sud, de Joseph Losey, protagonitzat per Ives Montand.

A les darreries de 1966 torna a Barcelona, recupera la seva identitat, es concentra en la seva feina professional i no retorna a l¡¯activitat pol¨ªtica (de partit) fins a la mort de Franco, ara des dels rengles d¡¯ERC, fins al 1980 com a independent. Als anys vuitanta, Vicens ser¨¤ una de les cares p¨²bliques m¨¦s conegudes dels republicans. Tot amb tot, mentre Vicens anir¨¤ de bracet amb l¡¯esquerra pol¨ªtica i social al Congr¨¦s dels Diputats, fins i tot enlairant la bandera de l¡¯oposici¨® a la perman¨¨ncia d¡¯Espanya a l¡¯OTAN, Joan Hortal¨¤ s¡¯incorporar¨¤ al govern de Jordi Pujol. Hortal¨¤ acabaria a CDC i Vicens a ICV, retrobant-se amb molts dels antics companys del PSUC, comen?ant pel mateix Gregorio L¨®pez Raimundo, el secretari general responsable de la seva expulsi¨®. La reconciliaci¨® entre els dos ja s¡¯havia produ?t el 22 d¡¯octubre de 1976 quan, poques hores despr¨¦s de recobrar la llibertat i el carnet d¡¯identitat, L¨®pez Raimundo i Vicens es fonien en una abra?ada llarga i emotiva en la inauguraci¨® d¡¯Antoni T¨¤pies (Obra 1956-1976), a la Fundaci¨® Mir¨®, davant del cartell que el pintor va fer per commemorar el quarant¨¨ aniversari del PSUC.

Una biografia, la de Vicens, sorprenent i fascinant que caldria construir amb el mateix esperit i passi¨® que ho va fer amb la pol¨ªtica i la cultura catalanes. I, no cal dir-ho, amb la rectoria de Fontanilles.