¡°Pau Casals ¨¦s enormement popular per¨° molt poc conegut¡±

Diplom¨¤tica, Marta Casals (Humacao, Puerto Rico, 1936) v¨ªdua de Pau Casals, evita donar una resposta compromesa a la pregunta de quina posici¨® tindria el m¨²sic sobre la situaci¨® pol¨ªtica catalana o que El cant dels ocells ¨Cl'Himne per la pau¨C sigui una de les can?ons que s'interpreten en actes que reivindiquen la llibertat dels pol¨ªtics a la pres¨® preventiva: ¡°Jo no puc contestar per ell per¨° estic segura que miraria de trobar i ajudar a buscar la millor soluci¨® per al seu pa¨ªs i de millorar les condicions de la conviv¨¨ncia. I l'himne va molt m¨¦s all¨¤ perqu¨¨ t¨¦ un missatge m¨¦s ampli, ¨¦s universal. Tan universal que tothom se'l fa seu¡±.

El ¡®mestre¡¯ ¨Ccom ella li diu sempre¨C va ser un intel¡¤lectual comprom¨¨s amb l'activisme democr¨¤tic i la reivindicaci¨® de les llibertats fins al punt que va renunciar a tocar a la Uni¨® Sovi¨¨tica pel r¨¨gim comunista el 1917,? va fer el mateix el 1933 amb l'arribada al poder d'Adolf Hitler a Alemanya i el 1936 a Espanya: ¡°Per la defensa de les seves idees es va anar autolimitant com a m¨²sic. A poc a poc s'ho va posar dif¨ªcil ell mateix. Ell deia que la seva ¨²nica arma era el violoncel i la utilitzava imposant el seu silenci com a forma de protestar encara que aix¨° fos el sacrifici m¨¦s important que podia fer¡±, afegeix. La seva v¨ªdua ¨¦s vicepresidenta de la Fundaci¨® Pau Casals, que aquest any ha estat reconeguda pel Premi Nacional de Cultura de Catalunya que atorga el Consell Nacional de Cultura i dels Arts (CoNCA): ¡°?s una gran satisfacci¨® perqu¨¨ el premi reconeix una de les coses que m¨¦s ens ocupa i preocupa: que la Fundaci¨® sigui el vehicle de transmissi¨® de l'obra i el llegat del mestre¡±.

L'epicentre de la Fundaci¨®, engegada pel m¨²sic i la seva dona el 1972, ¨¦s la Casa Museu natal del violoncel¡¤lista al Vendrell que defineixen com un dels sis millors museus de m¨²sics d'Europa, del nivell de la Casa Natal de Mozart a Salzsburgo. La Fundaci¨® t¨¦ una important funci¨® pedag¨°gica i musical, est¨¤ oberta a visitants i organitza activitats entorn de la m¨²sica i concerts. Fa 34 anys, a trav¨¦s d'ella es va instituir la beca Pau Casals ¨Cel compositor catal¨¤ va rebre una beca de la reina Regent el 1893 que va ser decisiva per a la seva formaci¨® musical¨C que a partir del 2016 es va obrir a tots els pa?sos de la Uni¨® Europea i Puerto Rico, on es va establir el violoncel¡¤lista despr¨¦s de marxar de l'Espanya franquista. Una beca que t¨¦ la intenci¨® de cr¨¦ixer m¨¦s i d'ampliar-se a altres pa?sos. La Diada Pau Casals ¨¦s una de les cites anuals que tamb¨¦ organitza la Fundaci¨® que t¨¦ forma de concert ¨Caquest any va ser la setmana passada al Palau de la M¨²sica¨C sempre amb la m¨²sica de l'univers del compositor i un acte popular, tamb¨¦ musical, que aquest any es va fer aquest dijous a la pla?a del Rei. Una vetllada que va comptar amb la participaci¨® de diverses formacions musicals entre les quals van destacar 44 violoncels dirigits per Josep Pons, director de l'Orquestra del Liceu. Per descomptat, no va faltar la interpretaci¨® del Cant de l'Ocells.

¡°Ja no ¨¦s nom¨¦s la seva m¨²sica. La gent ha de con¨¨ixer moltes altres coses del mestre. ?s curi¨®s, es dona la circumst¨¤ncia que ¨¦s un personatge enormement popular per¨°, alhora, molt poc conegut. Es podria dir que la popularitat pot ser enemiga del coneixement¡±, reivindica la seva v¨ªdua, tota una agent cultural que ha estat al capdavant de diverses institucions: directora art¨ªstica del John F. Kennedy Center o de l'Escola de M¨²sica de Manhattan. Del compositor catal¨¤ ¨¦s m¨¦s conegut la seva I¡¯m a catalan del discurs que va pronunciar a la seu de les Nacions Unides el 1971, que la seva vessant com a creador i promotor de l'orquestra que va portar el seu nom en la d¨¨cada dels vint del segle passat ¨Cpr¨¤cticament va ser la primera formaci¨® musical amb seu gaireb¨¦ permanent en el Palau de la M¨²sica¨C ¡°i no amb poques dificultats, perqu¨¨ no li va resultar gens f¨¤cil¡±, apunta la seva v¨ªdua. Una altra iniciativa molt singular d'aquell per¨ªode va ser la creaci¨® de l'Associaci¨® Obrera de Concerts que Casals va crear per facilitar la formaci¨® musical dels treballadors i l'assist¨¨ncia de concerts: ¡°Ell pensava que la m¨²sica era universal i que tothom tenia el mateix dret a accedir-ne¡±. La v¨ªdua es queixa del tractament que, en general, t¨¦ l'ensenyament i la cultura musical: ¡°?s com¨² a molts pa?sos. Ara amb la tecnologia i internet estem massa distrets en coses que no enriqueixen l'esperit, sin¨® tot el contrari. Em preocupa sobretot el jovent que estan sent educats per internet i aix¨° jo trobo que no est¨¤ b¨¦, es tracta d'una cultura molt superficial, que no t¨¦ base. B¨¦, aix¨ª ho veig jo¡±.