Col¡¤leccionar en colors

Gaireb¨¦ no ens adonem del canvi fonamental que ha introdu?t la tecnologia digital per a l¡¯apreciaci¨® de la fotografia en un pla est¨¨tic. Tothom parla de la immediatesa, de la capacitat de comunicaci¨® a dist¨¤ncia, de les possibilitats de joc en infinits ¨¤mbits de la cultura i la societat. Per¨° potser no pensem en com la fotografia digital ens ha acostumat a la representaci¨® del m¨®n en color. ?s a dir: veure¡¯l tal com ¨¦s, incl¨²s potenciant aquest factor tan important a l¡¯hora de sentir i comprendre els valors emocionals de les escenes, des de l¡¯alegria dels vestits fins a la tristor blavosa de la boira. En el temps en qu¨¨ la t¨¨cnica requeria de rodets, la persona que manipulava la c¨¤mera sovint havia de decidir-se entre el color o el blanc i negre abans de sortir a fotografiar. Els professionals, llavors, portaven dues c¨¤meres, perqu¨¨ les publicacions els demanaven una portada en color i, si calia, era necessari comptar amb aquesta qualitat de la imatge, que no deixava de ser anecd¨°tica. Nom¨¦s tenia import¨¤ncia per donar modernitat i cridar l¡¯atenci¨® del p¨²blic al quiosc. Per¨° avui les c¨¤meres estan programades per captar tots els colors de la llum, i encara la foscor, emmagatzemada com a informaci¨® bin¨¤ria a la tarja, amb la capacitat de poder-la modificar autom¨¤ticament per tal d¡¯equilibrar els tons i els valors de contrast. Totes les fotos s¨®n en color, encara que alguns joves d¡¯avui tornin les seves fotografies al passat afegint l¡¯aparen?a cl¨¤ssica de quan es feien assajos fotogr¨¤fics, bodegons art¨ªstics o retrats distanciats i solemnes.

Aquesta concepci¨® del blanc i negre com a quinta ess¨¨ncia de l¡¯art de la fotografia rau en la necessitat de donar a un mitj¨¤ purament tecnol¨°gic i de valor conceptual ¡ªs¨®n les idees i no la mat¨¨ria el que compta¡ª el m¨¨rit de l¡¯artesania, i en la falta de destresa amb cap estri manual, reivindicant l¡¯elaboraci¨® curosa de les c¨°pies. Per¨° no nom¨¦s parlem del llenguatge, sin¨® tamb¨¦ dels prejudicis m¨¦s o menys justificats a l¡¯hora d¡¯invertir en c¨°pies en color per tal de representar estils i autors en col¡¤leccions. Perqu¨¨, en definitiva, sempre ha existit la desconfian?a respecte a la durabilitat de les c¨°pies, i aix¨° ha fet que els responsables de museus i col¡¤leccions descartessin d¡¯adquirir obres en color dels autors dels quals podien triar c¨°pies del mateix per¨ªode anal¨°gic en blanc i negre. Aquest criteri tecnol¨°gic i de conservaci¨® ha fet despla?ar l¡¯inter¨¨s de la imatge i ignorar altres valors culturals i expressius que en s¨®n evidents. En aquest sentit, estem veient com algunes productores estan acolorint pel¡¤l¨ªcules, fotografies i documentals de fets hist¨°rics per tal de donar-los l¡¯aparen?a de vida i fer-los aix¨ª m¨¦s atractius al gran p¨²blic. P¨²blic que, en canvi, continua preferint un retrat de boda en blanc i negre.

Aquests dies tenim exemples del rescat d¡¯imatges fetes en color als anys seixanta i setanta, que fins ara no havien estat considerades peces interessants per comprendre el discurs dels seus autors, extretes del riu de la seva producci¨® majorit¨¤ria en blanc i negre o ignorades pel fet de trencar de manera abrupta amb la coher¨¨ncia formal del monocrom, amb la sospita d¡¯obrir un episodi, diguem-ho, m¨¦s utilitari i professional que no art¨ªstic. A l¡¯exposici¨® de Xavier Miserachs ¡ªfins al juliol, a la Pedrera¡ª s¡¯ha procurat acomplir el desig de l¡¯autor de presentar la seva producci¨® ¨²ltima, la qual va ser, amb poques excepcions, tota en color a partir de 1970.

Tamb¨¦ a la galeria Ana Mas Project pengen ara mateix treballs en color de Manel Armengol, autor que nom¨¦s havia comercialitzat la seva obra en blanc i negre anterior als anys vuitanta. S¨®n c¨°pies d¡¯¨¨poca, fetes a una mida sorprenent, amb la profunditat del color que dona la diapositiva. El color ¨¦s el mitj¨¤ per tal de comunicar els sentiments i completar tota la informaci¨® que envolta els personatges. Fa temps que aquestes imatges estaven penjades al seu web i les venia com a arxius digitals per publicar arreu el m¨®n. Per¨° ¨¦s una alegria veure-les penjades com a obra, amb tots els matisos i qualitats, demostrant la fermesa del llenguatge i la t¨¨cnica, a l¡¯abast del p¨²blic i els col¡¤leccionistes. ?s una bona oportunitat per obrir la possibilitat d¡¯entrar a les col¡¤leccions que vulguin completar la nostra hist¨°ria de la fotografia, que tamb¨¦ es va desenvolupar en anal¨°gic i en color.