El mol¡¤lusc que va bastir ponts a Catalunya

La nacra (Pinna nobilis), un mol¡¤lusc, va obrar un petit miracle a Espanya. L'estiu i la tardor del 2017, mentre tots els ponts entre la Generalitat i la resta de l'Estat havien estat dinamitats, un equip cient¨ªfic de cinc comunitats aut¨°nomes treballava contra-rellotge a la costa catalana per salvar aquesta esp¨¨cie end¨¨mica del Mediterrani. El seu esfor? per evitar l'extinci¨® de la nacra va conv¨¨ncer les administracions per cooperar entre elles en un moment en qu¨¨ el di¨¤leg pol¨ªtic era inexistent.

Els primers senyals d'alarma van arribar l'estiu del 2016: la nacra, el segon mol¡¤lusc m¨¦s gran del m¨®n, es moria en massa a Andalusia, M¨²rcia i Val¨¨ncia. L'octubre d'aquell any la mort arribava a les Illes Balears. Un par¨¤sit unicel¡¤lular fins ara desconegut es despla?ava amb els corrents marins, amb el pl¨¤ncton, i en q¨¹esti¨® de setmanes aniquilava l'esp¨¨cie. L'octubre del 2016 es va constituir un grup de seguiment sota l'empara de l'Institut Espanyol d'Oceanografia (IEO) i el Ministeri d'Agricultura, Pesca i Medi Ambient (MAPAMA). El coordinador del projecte ¨¦s Jos¨¦ Rafael Garc¨ªa March, cient¨ªfic de l'Institut d'Investigaci¨® en Medi Ambient i Ci¨¨ncia Marina (IMEDMAR) de Val¨¨ncia. En aquell primer grup, recorda Garc¨ªa March, tamb¨¦ hi havia implicat el CSIC, l'Institut d'Investigaci¨® i Formaci¨® Agr¨¤ria i Agropecu¨¤ria (IFAPA) de Huelva i les conselleries de Medi Ambient d'Andalusia, M¨²rcia, Val¨¨ncia i Balears. Mentre la mortalitat era de fins al 90% al Mediterrani espanyol, la costa catalana era l'¨²ltima zona lliure del par¨¤sit. L'equip de Garc¨ªa March va pronosticar el juny del 2017 que, seguint l'evoluci¨® dels corrents, a l'octubre l'esp¨¨cia comen?aria a desapar¨¨ixer a Catalunya.

La idea del rescat va sortir el juliol del 2017. Garc¨ªa March assegura que el projecte ¨¦s ¨²nic a la hist¨°ria cient¨ªfica d'Espanya: mai s'havien coordinat tantes institucions i administracions per salvar una esp¨¨cie, i en tan poc temps. El 17 de setembre es va celebrar una reuni¨® a la seu del Ministeri per aprovar un pla per extreure nacres de la costa catalana, per ser mantingudes vives en centres de recerca. Aquesta vegada ja eren a bord del projecte el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat. Quedaven dues setmanes per a la celebraci¨® de la consulta de l'1-O que el Tribunal Constitucional havia declarat il¡¤legal. La sintonia entre els governs central i catal¨¤ era inexistent.

El MAPAMA va aprovar un finan?ament per al pla de 492.000 euros. El 24 d'octubre, tres dies abans de la declaraci¨® unilateral d'independ¨¨ncia i de la intervenci¨® de la Generalitat, el Ministeri va anunciar l'aprovaci¨® de les accions d'emerg¨¨ncia ¡°per al rescat i manteniment de 215 exemplars de nacra¡± a Catalunya, acordades entre representants ¡°de les comunitats aut¨°nomes del Mediterrani i de diversos centres de recerca¡±. Els 215 exemplars es recuperarien a Portlligat (Alt Empord¨¤) i a la badia dels Alfacs (Montsi¨¤). La Generalitat va participar-hi concedint en temps r¨¨cord les llic¨¨ncies d'extracci¨® i aportant les instal¡¤lacions de l'Institut d'Investigaci¨® i Tecnologies Agroaliment¨¤ries (IRTA) a Sant Carles de la R¨¤pita.

La idea inicial era extreure exemplars a partir del novembre a la zona entre les Illes Medes i Sant Pol de Mar, per¨° poc abans d'iniciar-se les immersions es va confirmar que les nacres ja estaven morint m¨¦s al nord. Avui ja ha desaparegut a la Costa Brava el 80% de la poblaci¨® de nacres. A Portlligat, deu bussos van extreure entre novembre i desembre m¨¦s de 100 exemplars. Vuit bussos eren cient¨ªfics de l'IMEDMAT i els altres dos, els que assenyalaven la ubicaci¨® de les nacres, de la consultora mediambiental Submon, recomanada per la Generalitat. Un suport de tres conductors traslladaven di¨¤riament els animals recuperats del mar a quatre centres de conservaci¨®: 50 exemplars van anar al IFAPA de Huelva, 50 a l'IEO de M¨²rcia, 10 a l'IMEDMAR i 5 a l'Oceaonogr¨¤fic de Val¨¨ncia.

La sorpresa es va produir poques setmanes despr¨¦s: la majoria d'exemplars tenien el par¨¤sit i van morir amb l'augment de la temperatura de l'aigua als tancs de conservaci¨®. L'IMEDMAR nom¨¦s t¨¦ avui una de les deu nacres que va rebre per investigar la seva reproducci¨® en captivitat, opci¨® mai aconseguida. A M¨²rcia nom¨¦s queden dues nacres i a Huelva, dinou. Els exemplars morts s'envien a l'Institut Mediterrani d'Estudis Avan?ats (IMEDEA), a Palma de Mallorca, on s'estudia el par¨¤sit.

Immunes al Delta de l'Ebre

La repoblaci¨® del Mediterrani espanyol dep¨¨n sobretot dels 103 exemplars adults i 45 juvenils que es conserven a la seu de l'IRTA de Sant Carles de la R¨¤pita. Van ser recollides el novembre a la badia dels Alfacs, on existeix la segona m¨¦s gran poblaci¨® de nacres del Mediterrani. Patricia Prado, t¨¨cnica de l'IRTA, explica que el pla de rescat ¨¦s una positiva experi¨¨ncia per¨° subratlla que les administracions p¨²bliques han anat a remolc. ?s fonamental tenir m¨¦s recursos, insisteix Prado: per exemple, els tancs on es conserven els juvenils ¨¦s una donaci¨® d'una piscifactoria de la zona. La l¨ªnia de finan?ament del Ministeri acaba el desembre del 2019, no inclou la investigaci¨® sobre el par¨¤sit i, el m¨¦s important, no inclou l'estudi per determinar per qu¨¨ les nacres del Delta de l'Ebre s'han mantingut immunes al par¨¤sit. Prado apunta a la menor salinitat del Delta com a possible salvaci¨® mentre acaricia el bissus d'una nacra, el filament que la fixa al sol: ¡°Els romans l'utilitzaven per fer teles luxoses; l'anomenaven seda de mar¡±.

Iris Hendriks, cient¨ªfica de l'IMEDEA i de la Universitat de les Illes Balears, porta des del 2006 estudiant la poblaci¨® de nacres. Hendriks assegura que els recursos per al seu treball s¨®n especialment deficients perqu¨¨ la recerca a llarg termini no compta amb suports, tamb¨¦ avisa que no tenen diners p¨²blics per extraure les poques nacres encara vives en aig¨¹es de les Balears, fonamentals per entendre qu¨¨ les fa m¨¦s resistents. Amb 14 anys de carrera cient¨ªfica a Espanya, Hendriks admet que el que ha succe?t t¨¦ una part positiva perqu¨¨ no havia vist un projecte amb una combinaci¨® de cient¨ªfics i administracions tan ¨¤mplies: ¡°Els cient¨ªfics sabem m¨¦s de cooperar que els pol¨ªtics¡±.