Serrat: ¡°La llibertat dels presos afavoriria la conviv¨¨ncia a Catalunya¡±

Joan Manuel Serrat coneix?Ra¨¹l Romeva des que va n¨¦ixer: ¡°Amb el Jordi, el seu pare, vaig estudiar, vam fer la mili junts i vam formar un grup fa m¨¦s de 50 anys¡±, comenta. Fa dies li va trucar la dona del pol¨ªtic. El l¨ªder independentista li havia demanat que pregunt¨¦s al m¨²sic si el volia anar a veure a la pres¨® d'Estremera. Romeva hi est¨¤ recl¨°s amb altres pol¨ªtics catalans impulsors del proc¨¦s, com Oriol Junqueras o Joaquim Forn. I Serrat es va presentar dissabte al centre penitenciari per veure com es trobava i fer-li una visita.

El cantant hi anava just abans d'una cita important a Madrid: tres dies amb totes les entrades venudes a?Las Noches del Jard¨ªn Bot¨¢nico?per oferir concerts de la seva gira Mediterr¨¢neo da capo. Arribava a Madrid una mica cansat, sobre dos quarts de vuit del vespre, per¨° amb ganes de conversar amb EL PA?S abans de veure l'Espanya-Marroc.

¡°Hi vaig anar perqu¨¨ el Ra¨¹l m'ho va demanar, aix¨ª de senzill¡±, afirma. ¡°Personalment no soc independentista, tothom ho sap, ni porto lla? groc. Per¨° la posada en llibertat d'aquests presos seria un gest de responsabilitat pol¨ªtica que afavoriria la conviv¨¨ncia a Catalunya¡±, diu Serrat.

El moment, segons ell, ¨¦s l'adequat. ¡°Un canvi de Govern sense els lligams ni les rocositats que ho han llastrat tot anteriorment. El vaig veure raonablement confiat que es dugui a terme el seu acostament a presons catalanes¡±. Aquesta divisi¨®, aquesta esquerda insuportable li fa mal a Serrat i ha rebut molts atacs per la seva posici¨®: ¡°Catalunya est¨¤ dividida en dues meitats que no es veuen, no es parlen, no s'escolten i, per tant, no s'entenen. Als m¨¦s radicals no els val el consens, nom¨¦s la vict¨°ria. Aix¨° ¨¦s un frac¨¤s de la conviv¨¨ncia. No en sortirem fins que no es recuperi aquesta normalitat que ens retorni la conviv¨¨ncia¡±.

La visita a la pres¨® va ser un tr¨¤ngol. ¡°Per¨° hi ha vegades a la vida que no et planteges les coses per les conseq¨¹¨¨ncies que puguin tenir. Les fas perqu¨¨ creus que ¨¦s just o perqu¨¨ te les demana un amic. Aquests llocs sempre s¨®n estremidors. La privaci¨® de llibertat ¨¦s un c¨¤stig terrible. Estar 100 dies sense poder abra?ar els teus fills, no l'hi desitjo a ning¨²¡±.

Per a Serrat ha estat un acte de coher¨¨ncia humana, lleial a l'amistat, sense entrar en les idees que els separen a tots dos: ¡°Cal distingir el sobiranisme del processisme. El primer em sembla leg¨ªtim. No ho comparteixo, per¨° ¨¦s una opci¨®. El segon ¨¦s una altra cosa, plena de manipulaci¨®, tergiversaci¨®, mentides i promeses incomplertes. Han estat cinc anys en qu¨¨ l'emoci¨® s'ha posat per sobre de la ra¨®. Una cosa que es resumeix en el que la consellera d'Ensenyament del Govern de Puigdemont, Clara Ponsat¨ª, va confessar des d'Esc¨°cia: que havien estat jugant una mena de partida de p¨°quer i anaven de farol¡±.

Arribats a aquest punt, per recuperar el seny i aix¨° tan ideal en alguns casos que anomenen normalitat, el m¨²sic nom¨¦s desitja una cosa: ¡°Que l'independentisme deixi de ser aquest eix sobre el qual gira tot i pel qual es viu cada dia. Es pot ser catal¨¤ sense ser independentista¡±, assegura Serrat.

Per¨° ¨²ltimament, tot es descontrola. El m¨²sic veu com el seny es posa a prova de bombes i aquest, per for?a, flaqueja. No nom¨¦s a Catalunya. Tamb¨¦ en aquest territori aqu¨¤tic que reivindica com a propi. El seu Mediterrani. Aqu¨ª ha tornat 47 anys despr¨¦s que aparegu¨¦s el disc que marca una era i que segueix vigent. Ho ha fet instigat per una necessitat moral. I els esdeveniments m¨¦s dram¨¤tics dels ¨²ltims temps li donen la ra¨®: ¡°El disc ha sofert menys deteriorament en aquest temps que les aig¨¹es del nostre estimat mar. No nom¨¦s en les profunditats, amb la seva contaminaci¨® per pl¨¤stics i metalls pesants. Tamb¨¦ en la superf¨ªcie, amb tots aquests immigrants n¨¤ufrags que veiem cada dia morir i ser tractats com a carn, no com a ¨¦ssers humans¡±.

Serrat no hauria sospitat mai haver de sentir certes coses d'alguns mandataris europeus. ¡°M'indigna aquesta actitud espantosa de la normalitzaci¨® de la pocavergonya institucionalitzada, aquest menyspreu als ¨¦ssers humans. La soluci¨® ¨¦s resoldre el problema des de l'origen per¨° els dirigents, fins ara, no l'han sabut abordar¡±.