Tancar el dol o fer una festa

Si per una casualitat remota trob¨¦s les restes del seu pare, faria una festa per celebrar-ho i les dipositaria al costat de la seva mare, que va travessar Espanya des d'Andalusia seguint el seu marit, soldat i combatent a la Guerra Civil. Ella, embarassada, va arribar fins a Prats de Llu?an¨¨s (Osona), el lloc on creuen que ell va caure mort. A les fosses d'aquesta localitat es van enterrar fins a 300 cossos de soldats i Manuel Bueno ¡ªque va arribar a Catalunya al ventre de la seva mare i ha nascut i viscut aqu¨ª¡ª no ha perdut l'esperan?a de trobar les restes del seu pare. Aquesta zona va ser un dels camps de batalla del final de la guerra entre tropes franquistes i l'ex¨¨rcit republic¨¤. Quan era un nen i treballava al camp, el Manuel va trobar a la cartera d'un dels que hi s¨®n sepultats ¡ªcada vegada que passaven l'arada sortien ossos¡ª una petita navalla que ha portat a la seva cartera 79 anys pensant que podia ser del seu pare. Amb la mirada resignada, per¨° sense perdre del tot l'esperan?a, reconeix que entre les restes que s'han pogut examinar ¡ªi contrastar amb proves gen¨¨tiques ¡ªno ha trobat el seu pare: ¡°Si al final succe¨ªs, per a mi seria una alegria¡±. D'aqu¨ª ve aix¨° de fer ¡°una festa¡±.

El testimoni de Manuel Bueno ¨¦s una de les cinc hist¨°ries que relata el documental La guerra inacabada, una producci¨® de TV3 en col¡¤laboraci¨® amb la productora Som Batabat i dirigida per Joan Gallifa i Antoni Tortajada. Una idea que va sorgir despr¨¦s que la Generalitat, el juliol de l'any passat, decid¨ªs engegar un pla d'excavaci¨® de fosses de la Guerra Civil que encara queden a Catalunya, unes 500. El Programa d'Identificaci¨® Gen¨¨tica va ser impulsat pel Departament d'Acci¨® Exterior, Relacions Institucionals i Transpar¨¨ncia amb Ra¨¹l Romeva com a conseller. Precisament a ell, avui a la pres¨® provisional al penal d'Estremera, va ser dedicat el programa que es va presentar dilluns a la Filmoteca de Catalunya amb bona part de les fam¨ªlies que es van implicar en el documental. El docuficci¨® ¡ªuna part ficciona alguns dels assassinats¡ª s'emetr¨¤ diumenge a la nit per TV3. ¡°Amb el programa volem evidenciar i denunciar que el dol no s'ha tancat i que hi ha moltes fam¨ªlies ¡ª5.000 a Catalunya¡ª que segueixen buscant els seus morts i que cada vegada aix¨° ser¨¤ m¨¦s dif¨ªcil perqu¨¨ ja han passat m¨¦s de 80 anys¡±, apuntava Tortajada, periodista que ha fet altres treballs amb la mem¨°ria hist¨°rica com a eix central, com El viatge de Companys, Hist¨°ries de Catalunya o 300.

El documental ¡ªde 90 minuts¡ª recull el testimoni de familiars, historiadors ¡ªPaul Preston i Josep Maria Sol¨¦¡ª, experts genetistes i antrop¨°legs que treballen en el projecte de la Generalitat, que, entre altres coses, va crear un banc d'ADN per creuar les dades dels familiars que busquen amb les restes que es van trobant. Una feina complexa, reconeixen especialistes del laboratori gen¨¨tic de la Vall d'Hebron vinculats al programa, per l'efecte del temps en les restes que s'analitzen i la realitat que la majoria dels familiars ja no s¨®n els fills, sin¨® descendents m¨¦s llunyans, per la qual cosa la comparativa de l'ADN ¨¦s menys fiable.

S¨®n aquestes segones generacions les que volen localitzar els seus avis: ¡°Seria una satisfacci¨® i crec que al meu pare l'hauria fet feli?¡±, comenta Josep Farr¨¦, net del soldat Josep M. Farr¨¦, que han buscat al cementiri vell de Soler¨¤s (les Garrigues), on es donava sepultura als morts d'un hospital de campanya proper. Han pogut arribat a saber que hi va estar hospitalitzat i que li van amputar una cama despr¨¦s que el ferissin de bala. Aquest ¨¦s un dels casos dramatitzats, com tamb¨¦ el d'un altre grup de nou civils detinguts que van ser afusellats al costat d'una carretera quan els portaven de Manresa a Barcelona. Aix¨° va passar el 9 de febrer del 1939 a S¨²ria (Bages) i entre els assassinats hi havia Llu¨ªs F¨¤brega, que havia estat militant d'ERC. Josep Nin va ser l'¨²nic supervivent d'aquell afusellament a la cuneta ¡ªmalferit va aconseguir sobreviure¡ª i va explicar el que va passar quan temps despr¨¦s estava empresonat. ¡°Vam descobrir que arran de la seva declaraci¨® es va obrir una investigaci¨® per un instructor militar de Manresa ¡ªl'expedient obert era per ¡°extracci¨® i assassinat de presos a Manresa¡±¡ª per¨° que despr¨¦s es va sobreseure a Barcelona¡±, explica Albert F¨¢brega, net d'un dels assassinats que se suposa que van ser enterrats en una fossa de la carretera del coll de Can Ma?ana (Anoia). Totes aquestes dades consten a l'expedient sobresegut que es va poder consultar?a l'arxiu del Govern Militar de Barcelona. F¨¢brega tampoc ha pogut localitzar les restes del seu avi en el punt on, en teoria, va ser assassinat fa 79 anys.