Batet defensa el reconeixement de les ¡°identitats¡± territorials en la Constituci¨®

La ministra a qui Pedro S¨¢nchez ha encarregat la resoluci¨® del conflicte de Catalunya, Meritxell Batet, fa una crida a abordar una reforma de la Constituci¨® que reconegui les diferents "identitats" territorials que al seu parer coexisteixen a Espanya. La titular de la cartera de Pol¨ªtica Territorial al Govern espanyol ha exposat aquest dimarts en una confer¨¨ncia a Madrid la seva proposta de reforma constitucional, que veu "urgent" i amb consens necessari per iniciar-la. Ser¨¤ l'acord entre els partits el que determini com es plasma en la Constituci¨® aquesta realitat de les diferents identitats que conviuen a l'Estat, ha argumentat.

"Una de les grandeses d'Espanya ¨¦s que t¨¦ diferents identitats, lleng¨¹es i cultures. El reconeixement d'aquestes identitats ha d'apar¨¨ixer al text constitucional", ha raonat Batet a la Universitat Rey Juan Carlos, en un curs organitzat per l'Associaci¨® de Periodistes Parlamentaris. La ministra no ha parlat de nacions (el PSOE va aprovar en el 39¨¨ congr¨¦s la seva aposta per la "plurinacionalitat" d'Espanya), sin¨® d'"identitats pol¨ªtiques", i ha deixat oberta la concreci¨® d'aquesta proposta al que els partits decideixin que sigui. "Aquest reconeixement ha de ser fruit d'un acord. Les diferents forces pol¨ªtiques hem de fer l'esfor? de posar-nos d'acord", ha expressat.

Batet defensa la idea de "reciprocitat", de "posar-se en la posici¨® de l'altre". "El respecte a la identitat pol¨ªtica pr¨°pia implica el respecte a l'aliena", considera.

La pol¨ªtica del PSC defensa amb fermesa la reforma constitucional per sortir de l'atzucac territorial. "Tenim una crisi d'integraci¨® constitucional almenys en el model territorial i almenys en alguns territoris. Si una part dels ciutadans s'allunya del model constitucional, l'efic¨¤cia de la Constituci¨® i la seva for?a pateixen. El proc¨¦s de reforma ¨¦s ja part de la soluci¨® a la crisi", ent¨¦n. Encara que qualsevol proc¨¦s de reforma implica un risc, "la no reforma tamb¨¦ ¨¦s un risc, el de la disfunci¨®, de p¨¨rdua d'efic¨¤cia" del text constitucional, raona la ministra.

Les reformes del model territorial "han esdevingut urgents per la inacci¨® i la resist¨¨ncia a fer-les. Sense aquestes reformes ¨¦s el model del 78 el que pateix, el que s'afebleix", exposa Batet.

La ministra considera que el consens per abordar una reforma constitucional "existeix des de fa uns quants anys", per¨° en tot cas aquest consens no ha de ser de partida. "La reforma reclama un consens d'arribada, per¨° no de partida. No n'hi va haver el 78", ha defensat. Que la reforma constitucional s'obri aquesta legislatura "no dep¨¨n del Govern", justifica la ministra de Pol¨ªtica Territorial, sin¨® de la voluntat de totes les forces pol¨ªtiques.

L'Executiu de Pedro S¨¢nchez vol constatar si hi ha aquesta voluntat instant els partits a participar en la comissi¨® d'avaluaci¨® de l'Estat auton¨°mic, que est¨¤ oberta al Congr¨¦s, de la qual ara nom¨¦s formen part el PSOE, el PP i part del Grup Mixt. Si la majoria de les forces pol¨ªtiques hi participessin i abordessin un diagn¨°stic, despr¨¦s es podria obrir una comissi¨® de reforma constitucional.

Les paraules de la ministra apunten al fet que el Govern no promour¨¤ la reforma si no hi ha possibilitats de consens. "Afrontar una reforma de la Constituci¨® no ¨¦s una cosa que es pugui fer improvisadament i en un termini curt de temps. Venim de molts silencis entre moltes formacions. El m¨¦s important ¨¦s comen?ar a caminar, i aix¨° ¨¦s participar en aquesta comissi¨® i obrir un di¨¤leg entre les forces pol¨ªtiques per veure si acaba derivant en la creaci¨® d'aquesta comissi¨® [de reforma constitucional]", ha concl¨°s Batet.