Sobre la immortalitat

Diumenge passat al vespre, la televisi¨® catalana va emetre un programa dedicat a les investigacions cient¨ªfiques que s¡¯estan fent per tal de resoldre el problema m¨¦s gran que t¨¦ l¡¯¨¦sser hum¨¤: mor. Ja han aconseguit que uns ratolins visquessin un 40% m¨¦s de temps que no haurien viscut si no haguessin pres unes pastilles que retarden, pel que sembla, el desgast de les c¨¨l¡¤lules i l¡¯envelliment. Si aix¨° acaba resultant factible en el cas dels homes, llavors viur¨ªem cap a 120 anys, i, amb el temps, 160, 200 o 300: molt poca cosa, en realitat, si es compara amb el temps que van viure els grans patriarques i prohoms de l¡¯Antic Testament, que ronda els 800 o 900 anys.

Una investigaci¨® d¡¯aquesta mena ¡ªque comporta despeses de milers de milions, quantitats menudes si es compara amb les vendes previsibles d¡¯un elixir de vida com aquest¡ª nom¨¦s pot ser fruit d¡¯una civilitzaci¨® completament secularitzada: solament una persona que cregui que no hi ha cap altra vida fora d¡¯aquesta ¨¦s capa? d¡¯entossudir-se a allargar la vida terrenal fins a l¨ªmits tan fantasiosos. Tota persona creient, per contra, recorda amb La B¨ªblia que les nostres vides s¨®n com brins d¡¯herba menuda, que creixen i un dia desapareixen. Fins i tot una civilitzaci¨® pagana com la grega tenia una s¨¨rie de mites molt sensats, com el de les Parques, una de les quals dona el fil de la vida, l¡¯altra en fa un cabdell, i la darrera talla el fil quan ha arribat l¡¯hora. Per¨° tampoc cal haver estat grec per fer-se a la idea que un hom es mor un dia o altre. Totes les cultures del m¨®n ho saben, ritualitzen el trasp¨¤s a l¡¯altre m¨®n, i miren de fer-se il¡¤lusions sobre una vida futura i eterna: els egipcis s¡¯enterraven amb menges i servei; els cristians creuen en la resurrecci¨® de la carn ¡ªaix¨° nom¨¦s s¡¯esdevindr¨¤ el dia de l¡¯?ltim Judici¡ª; d¡¯altres creuen en la transmigraci¨® de les ¨¤nimes, d¡¯altres en la reencarnaci¨® en algun ¨¦sser millor, o pitjor, del que un ha estat en la vida anterior.

Entrar en el cam¨ª de la immortalitat ¡ªencara que, de moment, nom¨¦s ens assegurin uns quaranta o cinquanta anys m¨¦s de vida¡ª ¨¦s, des de l¡¯¨°ptica de qualsevol sistema religi¨®s, una blasf¨¨mia, un atemptat al principi m¨¦s insondable de tota religi¨® i, en realitat, de tota exist¨¨ncia: potser hi ha o no hi ha vida m¨¦s enll¨¤ de la mort, per¨° la mort ¨¦s inexorable. No ¨¦s estrany que siguin els nord-americans els qui m¨¦s cabals posen en aquesta folla investigaci¨®: s¨®n, en aquest moment, el poble m¨¦s secularitzat, el m¨¦s ingenu i possiblement el menys llegit de la terra. Nom¨¦s cal veure com es prenen la mort en aquell lloc: a Nova York, per exemple, hi ha una funer¨¤ria cada dues illes d¡¯edificis, dissimulades rere uns grans aparadors que semblen decoracions de carnaval. De la mort, en fan com¨¨dia.

Mentre la religi¨® ocupava un lloc preeminent en la cultura d¡¯un poble, tot era ple de llibres sobre ¡°l¡¯art de ben morir¡± i, en sentit escatol¨°gic, sobre la immortalitat de l¡¯¨¤nima, at¨¨s que el cos, com sembla clar, queda redu?t a la mateixa pols que l¡¯argila de qu¨¨ va ser format Adam. Tres di¨¤legs de Plat¨®, Fed¨®, Rep¨²blica i Fedre, parlen de la immortalitat de l¡¯¨¤nima. No parlen d¡¯altra cosa que aprendre a ben morir les Cartes a Lucili, de S¨¨neca, mat¨¨ria molt escampada entre els estoics. Els epicuris, m¨¦s realistes que cap de les escoles hel¡¤len¨ªstiques, creien que l¡¯¨¤nima era tan mortal com el cos. (He sentit amics de la gresca postulant que, quan ens morim, el que es mor ¨¦s l¡¯¨¤nima; el cos perllonga l¡¯activitat de la vida sota la forma de la destrucci¨® de la mat¨¨ria.) L¡¯edat mitjana, assotada per epid¨¨mies de gran mortaldat, no parava de representar les danses de la mort tan ben dibuixades per Holbein, com una mena de conjuraci¨® paradoxal. Montaigne va escriure els Essais amb la idea que ¡°filosofar ¨¦s aprendre a morir¡±; i hi ha persones que el llegeixen quan se n¡¯assabenten, per veure si en treuen una o altra lli?¨®: es moren igualment, per¨° confortats.

En suma: si les gal¨¤xies m¨¦s llunyanes de la Terra es troben a milers de milions d¡¯anys-llum, i si moltes estrelles milion¨¤ries s¨®n vistes per¨° ja no existeixen, com pot cometre l¡¯¨¦sser hum¨¤ la ingenu?tat de pensar que sobreviur¨¤ a la immensa durada de l¡¯univers? Vanitas vanitatum, et omnia vanitas! Som un airet que passa (h¨¦bel, en hebreu), un oratjol invisible que corre i ja no ¨¦s, un fum evanescent, un instant immesurable, de tan petit, dins de l¡¯ordre i el temps de l¡¯exist¨¨ncia de totes les coses.

Per aix¨° convindria que aquell fam¨®s vers de La B¨ªblia que hem citat fos tradu?t d¡¯una altra manera: perqu¨¨ vanitas, ¡°vanitat¡±, avui vol dir una altra cosa: ¨¦s justament l¡¯orgull i la prepot¨¨ncia cega sobre les quals s¡¯ha bastit aquesta imp¨²dica investigaci¨® farmac¨¨utica. Haur¨ªem de dir, i seria el que diu l¡¯original b¨ªblic: ¡°Evanesc¨¨ncia de les evanesc¨¨ncies; tot ¨¦s evanescent¡±. I pensar que, ben mirat, la mort ¨¦s el que dona ple sentit a la vida i li atorga ess¨¨ncia.