1918: fi de festa independentista

En aquest moment solemne i ¨²nic en la Hist¨°ria del m¨®n, un poble abans lliure i independent, sotm¨¨s durant molts anys a un r¨¨gim sistem¨¤tic d¡¯opressi¨®, t¨¦ plena confian?a en l¡¯augusta funci¨® de la redempci¨® de les races oprimides que us ¨¦s confiada. Catalunya, honorables delegats, vol ser completament independent¡±.

?s un fragment, tradu?t del franc¨¨s, del document que Josep Castanyer, d¡¯encara no trenta anys, va lliurar el 17 d¡¯abril de 1919 al ministeri d¡¯Afers Exteriors de Fran?a a Par¨ªs, on els vencedors de la Primera Guerra Mundial ¡ªel president nord-americ¨¤ Woodrow Wilson, i els primers ministres brit¨¤nic, Lloyd George, franc¨¨s, Georges Clemenceau, i itali¨¤, Vittorio Emanuele Orlando¡ª redibuixaven les fronteres mundials en la Confer¨¨ncia de Pau. El secretari que el va rebre el mir¨¤ indulgent, per¨° acompl¨ª la comesa. El document i un plec de pamflets i fulls volants que l¡¯acompanyaven, lloant Wilson i demanant la revisi¨® del Tractat d¡¯Utrecht de 1713, es troben als National Archives brit¨¤nics i als arxius del D¨¦partament de l¡¯Arm¨¦e de Terre franc¨¨s.

En l¡¯aventura parisenca, la figura de m¨¦s rang a qui Castanyer aconsegu¨ª visitar va ser l¡¯ambaixador serbi, Milenko Vesnic. Una vegada comprovat que ni aquest ni la premsa tenien predisposici¨® per la seva causa, va retornar a Barcelona. Va deixar const¨¤ncia de la missi¨® de manera an¨°nima ¡°per no tenir problemes amb la just¨ªcia espanyola¡± en el quadern Comit¨¨ Pro-Catalunya: Impressions d¡¯un nacionalista catal¨¤ per terres de Fran?a que es guarda a l¡¯Arxiu Nacional de Catalunya. El va lliurar a qui l¡¯hi havia enviat, el seu mentor, d¡¯aleshores gaireb¨¦ cinquanta anys, Joan Sol¨¦ i Pla, impossibilitat d¡¯anar-hi ell per una flebitis. Aquest, metge, era ¨ªntim del dramaturg ?ngel Guimer¨¤ i del seu editor i amic de l¡¯¨¤nima Pere Aldavert.

El viatge de Castanyer no va ser res excepcional. En aquell primer mig any de 1919 Par¨ªs qued¨¤ infestada de figures com la seva. Com recull l¡¯historiador de Harvard Erez Manela a The Wilsonian Moment. Self-determination and the International Origins of Anticolonial Nationalism (2007), fins i tot delegacions nacionalistes vingudes de P¨¨rsia, de Sib¨¨ria, de Ge¨°rgia, d¡¯Arm¨¨nia o de S¨ªria hi van anar per tal que les seves demandes d¡¯autonomia o d¡¯independ¨¨ncia fossin ateses.

M¨¢s informaci¨®n

Catalunya: 1918-1968-2018

Quan l¡¯11 de novembre de 1918 es va signar l¡¯armistici, l¡¯expectativa generada sobre la pau era m¨¤xima: la fi de la conflagraci¨® havia d¡¯acabar amb totes les conteses i dur un m¨®n nou. ¡°L¡¯acabament de la guerra produ¨ª una fond¨ªssima crisi en l¡¯opini¨® mundial i concretament en la d¡¯aquest pa¨ªs: produ¨ª una de les m¨¦s fortes crisis d¡¯il¡¤lusionisme que probablement l¡¯esp¨¨cie humana ha sofert¡±, express¨¤ una d¨¨cada despr¨¦s l¡¯escriptor Josep Pla en la biografia pol¨ªtica de Francesc Camb¨®.

La guerra, al Museu d¡¯Hist¨°ria

"Acabar de situar Catalunya, com un actor m¨¦s, en el relat general de la Primera Guerra Mundial, perqu¨¨ els pa?sos neutrals com Espanya formaven tamb¨¦ part de la contesa". Aquest ¨¦s, en s¨ªntesi, el leitmotiv de l'exposici¨® Flames a la frontera. Catalunya i la Gran Guerra, que avui s'inaugura al Museu d'Hist¨°ria de Catalunya (MHC) i que es podr¨¤ veure fins al 18 de novembre. Per aconseguir-ho, els seus comissaris, Maximiliano Fuentes i Francesc Montero, recorren no nom¨¦s els quatre anys b¨¨l¡¤lics, 1914-1918, sin¨® que, en gaireb¨¦ mil metres quadrats expositius, inclouen les interpretacions que s'han fet de la guerra en el darrer segle.

¡°L¡¯impacte de la conflagraci¨® ¡ªdiu Fuentes¡ª no se cenyeix a un debat ideol¨°gic en tert¨²lies d¡¯intel¡¤lectuals i limitat a la premsa, sin¨® que la gent corrent est¨¤ molt al cas del que passa¡±. El motiu: ¡°Les derivades de la guerra impacten en tots els ordres de la vida, en el social, pol¨ªtic i econ¨°mic¡±, rebla Montero. Per palesar-ho l¡¯exposici¨® mostra els efectes del conflicte en la vida quotidiana per mitj¨¤ de pel¡¤l¨ªcules i noticiaris d¡¯¨¨poca, cromos, joguines i fullets sat¨ªrics, entre altres peces. La mostra ¨¦s un di¨¤leg constant amb el front. Un t¨²nel que simula una trinxera permet fer un tast de les condicions dels soldats, sense el perill, per¨°, de ser gasejat.

Junt amb Barcelona. Zona neutral 1914-1918, que organitz¨¤ la Fundaci¨® Mir¨® la tardor de 2014, la que ara presenta el MHC ¨¦s l'exposici¨® m¨¦s ambiciosa que s'haur¨¤ vist a Catalunya sobre la Gran Guerra des de l'inici del centenari. A partir de la propera tardor, Mig Europa cau, que va produir i allotjar fins a la primavera la Fundaci¨® Josep Pla i de la qual Montero tamb¨¦ ¨¦s comissari, viatjar¨¤ per les comarques de Girona i Barcelona.

El que succe¨ª va ser que, en l¡¯inici de la Gran Guerra, ¡°els diversos sectors ideol¨°gics, entre els quals el republicanisme i el separatisme catal¨¤, hi van voler veure un camp adobat per resoldre les seves demandes pol¨ªtiques i l¡¯aparell propagand¨ªstic respectiu es va posar en marxa¡±, explica a QUADERN David Mart¨ªnez Fiol, professor a la Universitat Oberta de Catalunya i reconegut especialista del per¨ªode.

Una homogene?tat fict¨ªcia

La propaganda separatista ¡ªque reclamava una soluci¨® independentista o federal/confederal en el marc espanyol/ib¨¨ric¡ª va situar-se de seguida al costat dels aliats, per afinitat amb Fran?a com a model de democr¨¤cia, llibertat i modernitat i, en menor mesura, de l¡¯Imperi brit¨¤nic. S¡¯establ¨ª i assum¨ª el seg¨¹ent sil¡¤logisme: Espanya era un tot german¨°fil i Catalunya, un tot aliad¨°fil. Per tant, despr¨¦s de la seva vict¨°ria, els aliats haurien de satisfer les demandes catalanes.

Des de les p¨¤gines de la seva prec¨¤ria premsa, en setmanaris com La Naci¨® o L¡¯Intransigent, i mitjans aliad¨°fils com Iberia (finan?at per la diplom¨¤cia francesa, amb un impressionant estol de col¡¤laboradors), s¡¯assimil¨¤ Catalunya a pa?sos petits com B¨¨lgica i S¨¨rbia, que feien front a les invasions respectives d¡¯Alemanya i d¡¯Austrohongria. Catalunya, en aquest joc, s¡¯havia de deslliurar del jou de l¡¯Imperi espanyol i assimilava la seva lluita a la d¡¯aquests.

Espanya, per¨°, era neutral. Els partits din¨¤stics que s¡¯intercanviaven el torn al capdavant del govern de la Restauraci¨®, el liberal i el conservador, havien convingut l¡¯estiu de 1914 que ni l¡¯economia, ni l¡¯endarreriment b¨¨l¡¤lic no permetien altra opci¨®. Els fets, doncs, entrebancaven la public¨ªstica del republicanisme i del separatisme catalanista. Caldria demostrar que la neutralitat era un subterfugi i desfer el pret¨¨s engany: Espanya era german¨°fila, en especial la classe dirigent i el rei Alfons XIII.

Aix¨°, per¨°, no era aix¨ª, tal com va explicar el professor de la Universitat de Bristol, Francisco J. Romero Salvad¨® a Espa?a 1914-1918. Entre la guerra y la revoluci¨®n (2002). L¡¯orientaci¨® pol¨ªtica del govern espanyol va virar segons qui manava, i en el balan? global, com ha assenyalat l¡¯historiador de la Universitat de Las Palmas de Gran Canaria Francisco Javier Ponce Marrero, Espanya afavor¨ª les pot¨¨ncies aliades des de la neutralitat.

L¡¯ide¨°leg de l¡¯estrat¨¨gia d¡¯internacionalitzaci¨® del separatisme va ser l¡¯historiador i periodista Antoni Rovira i Virgili. Inspirat en les oficines de propaganda polonesa i txeca de Par¨ªs, va animar a la creaci¨® d¡¯una estructura catalana similar. La manca de recursos, per¨°, ho va impedir. La Lliga, al capdavant de la Mancomunitat amb Enric Prat de la Riba des de l¡¯abril de 1914, recelava d¡¯entrada de la via de l¡¯agitaci¨® internacional.

Catalunya, per¨°, no era homog¨¨nia internament. Com ha documentat l¡¯historiador Andreu Navarra a Aliad¨°fils i german¨°fils a Catalunya durant la Primera Guerra Mundial (2016), a la pol¨ªtica catalana hi havia multiplicitat d¡¯afinitats no sempre coherents ni di¨¤fanes. A la Lliga Regionalista coexistien diverses tend¨¨ncies, des del neutralisme de Francesc Camb¨® a la filogermanof¨ªlia de Prat de la Riba o l¡¯aliadof¨ªlia de l¡¯escriptor Jaume Bofill i Mates. La posici¨® del partit fou la neutralitat. Incl¨²s el centreesquerra catalanista, la Uni¨® Federal Nacionalista Republicana, fou d¡¯entrada neutral.

Una escissi¨® d¡¯aquesta, l¡¯Esquerra Catalanista de Rovira i Virgili, juntament amb la Uni¨® Catalanista presidida pel psiquiatre Dom¨¨nec Mart¨ª i Juli¨¤ i unes incipients joventuts nacionalistes, conformaven el minoritari sector separatista aliad¨°fil. Per¨° la casu¨ªstica era molt diversa, amb figures com l¡¯intel¡¤lectual Eugeni d¡¯Ors exercint de neutral, carlins aliad¨°fils i german¨°fils, i fins un Partit Republic¨¤ Radical (els lerrouxistes), aliad¨°fil.

Inventar la uni¨® sagrada

Per superar la contradicci¨® interna de Catalunya i del catalanisme es volgu¨¦ imitar la union sacr¨¦e que aplegava els francesos al marge de tend¨¨ncies pol¨ªtiques en pro de la defensa de la p¨¤tria. Com que a Catalunya (dins l¡¯Espanya neutral) aix¨° no era cap necessitat, es van cercar subterfugis per projectar-la. La uni¨® sagrada va fer-se per mitj¨¤ de m¨²ltiples comit¨¨s, per exemple per ajudar els orfes de S¨¨rbia, per reconstruir Litu¨¤nia o per ajudar les v¨ªctimes de B¨¨lgica. Tots ells amb la participaci¨®, a t¨ªtol individual, de figures d¡¯adscripci¨® v¨¤ria que creaven un miratge de transversalitat.

El mascar¨® de proa d¡¯aquesta estrat¨¨gia va ser el Comit¨¨ de Germanor dels Voluntaris Catalans, encap?alat per Joan Sol¨¦ i Pla i format per una junta molt poc activa, excepte aquest i la seva m¨¤ dreta, Castanyer. La quantitat de propaganda que gener¨¤ el duet entre la primavera de 1916 i la fi de 1918, amb cartes al front, articles a la premsa i campanyes de patronatge, no tingu¨¦ parang¨® i es troba en els fonaments d¡¯accions propagand¨ªstiques del separatisme posteriors.

El diputat rossellon¨¨s a l¡¯Assemblea Nacional francesa, Emmanuel Brousse, digu¨¦ que els voluntaris eren 12.000. Mart¨ªnez Fiol ja va aclarir el 1991, a Els ¡®voluntaris catalans¡¯ a la Gran Guerra (1914-1918), que van ser un miler i que no combatien ¡°per Catalunya¡±, sin¨® per situacions personals diverses, com b¨¦ sabia Sol¨¦ i Pla. La imatge que eren molts m¨¦s, com va suggerir l¡¯historiador Enric Ucelay-Da Cal en el pr¨°leg d¡¯aquell llibre, podria deure¡¯s al forat causat per la grip aquell 1918 a Catalunya.

¡®? la recherche de l¡¯ami¡¯

Com no podia ser d¡¯altra manera, la campanya separatista xoc¨¤ contra la realpolitik. Idealitzar la Gran Bretanya tenia un problema: era una monarquia. Es podia presentar com una rep¨²blica coronada, s¨ª, per¨° a partir de la primavera de 1916 la repressi¨® contra els independentistes irlandesos i l¡¯execuci¨® dels principals l¨ªders del moviment de l¡¯Al?ament de Pasqua va invalidar aquesta via.

A la Rep¨²blica francesa tampoc li interessava donar ales a unes aspiracions que podien fomentar les del Rossell¨®, en un moment en qu¨¨ la identificaci¨® de la poblaci¨® amb el projecte nacional franc¨¨s all¨ª encara no s¡¯havia completat. En diverses ocasions, les trobades impulsades pels catalanistes van esdevenir, a m¨¦s, agermanaments francoespanyols, davant l¡¯enuig d¡¯aquests.

L¡¯Imperi rus no era una opci¨®: ni el tsar, per motius evidents, ni el resultant de les Revolucions russes de 1917. El separatisme, sorgit en classes mitjanes, encara que baixes, no podia tenir com a referent la revolta bolxevic d¡¯octubre. Aviat es va veure, a m¨¦s, que Lenin i despr¨¦s Stalin i Trotski tenien una concepci¨® sui generis del significat de l¡¯autodeterminaci¨®, com va comprovar Maci¨¤ una d¨¨cada despr¨¦s.

Aleshores va apar¨¨ixer ell, Wilson. Un advocat, polit¨°leg i historiador, exrector de la Universitat de Princeton, dem¨°crata, que des de la presid¨¨ncia dels Estats Units l¡¯abril de 1917 havia fet entrar el pa¨ªs a la Gran Guerra al costat dels aliats. El 8 de gener de 1918 Wilson va presentar davant del Congr¨¦s un pla, molt ambici¨®s, per aconseguir una pau duradora a la fi del conflicte. El seu parlament ¡ªa partir de dos mil informes i mil mapes sintetitzats pel seu equip¡ª es va con¨¨ixer com els Catorze punts perqu¨¨ detallava aquest nombre de propostes.

Entre elles hi havia, encara que no de manera expl¨ªcita, la idea de l¡¯autodeterminaci¨®. All¨° que el de Virg¨ªnia proposava era que es poguessin reorganitzar les fronteres a trav¨¦s de l¨ªnies nacionals i ling¨¹¨ªstiques. Tamb¨¦ que es cre¨¦s un organisme internacional, la Societat de Nacions, on es resolguessin els conflictes abans de fer-ho a garrotades. El separatisme catal¨¤ no podia esperar un palad¨ª millor. A partir d¡¯aquell moment es desferm¨¤ en aquest nucli, per¨° no nom¨¦s, un wilsonisme cec.

El wilsonisme lligaire

En veure l¡¯exaltaci¨® que duien la fi de la Gran Guerra i la proposta de Wilson, la Lliga ¡ªl¡¯aparell de propaganda pol¨ªtica m¨¦s exit¨®s dels primers vint anys del segle passat a Catalunya¡ª va maldar per evitar que la prompta vict¨°ria aliad¨°fila no fos capitalitzada per separatistes i republicans. Els lligaires van voler aprofitar, ara s¨ª, la conjuntura internacional per consolidar i ampliar els poders de la Mancomunitat, encara fr¨¤gil. D¡¯aqu¨ª l¡¯impuls d¡¯una campanya per l¡¯autonomia. A la primavera de 1918, el govern d¡¯Espanya va rebre un centenar de cartes tipus d¡¯ajuntaments reclamant ¡°el reconeixement de l¡¯autonomia de Catalunya i de les regions d¡¯Espanya que ho sol¡¤licitin¡±. Les missives es conserven a l¡¯Arxiu del Ministeri de la Presid¨¨ncia.

El pas seg¨¹ent fou l¡¯organitzaci¨® d¡¯una consulta sense valor legal ¡ªanomenada ¡°plebiscit¡±¡ª impulsada per l¡¯Escola de Funcionaris d¡¯Administraci¨® Local sota l¡¯auspici de la Mancomunitat i l¡¯Ajuntament de Barcelona. Els consistoris havien de retornar signat un document que se¡¯ls enviava en qu¨¨ s¡¯hi deia, entre altres, que Catalunya ¡°necessita l¡¯autonomia¡±. El 98% dels batlles van fer el tr¨¤mit. A mitjan novembre, de manera solemne, es van lliurar les signatures al llavors president de la Mancomunitat, Josep Puig i Cadafalch, despr¨¦s de la mort de Prat de la Riba l¡¯agost de 1917.

Tot seguit es va elaborar un projecte estatutari. El govern espanyol l¡¯admet¨¦ a tr¨¤mit, amb fredor, per¨° el rebombori contrari va fer caure l¡¯executiu d¡¯Eduardo Dato. Com va explicar Borja de Riquer a Alfonso XIII y Camb¨® (2013), aquest darrer estava conven?ut que el rei veia b¨¦ la campanya autonomista contemporitzadora de la revoluci¨® del separatisme. Despr¨¦s va descobrir que nom¨¦s havia estat borbonejat. En paral¡¤lel, el nou president del consell de ministres, el comte de Romanones, s¡¯assegur¨¤ a Par¨ªs que Wilson i Clemenceau no intervinguessin en els afers espanyols.

L¡¯efervesc¨¨ncia wilsonista, per¨°, era tal que l¡¯Ajuntament de Barcelona va nomenar-lo ciutad¨¤ honorari. No va ser un fet a?llat. Els professors de la Universitat de Girona Maximiliano Fuentes i Francesc Montero, en l¡¯exposici¨® que s¡¯inaugura avui al Museu d¡¯Hist¨°ria de Catalunya, Flames a la frontera, constaten que la Gran Guerra va impactar en el nomencl¨¤tor municipal. ¡°Wilson, vinculat a l¡¯ideal de la pau ¡ªdiuen a QUADERN¡ª, fou la figura m¨¦s popular d¡¯aquesta cursa per rebatejar carrers¡±.

All¨° que ignoraven els nacionalistes catalans era que quan una delegaci¨® irlandesa cerc¨¤ el suport de Wilson, aquest ¡ªque considerava la q¨¹esti¨® d¡¯Irlanda un afer intern brit¨¤nic¡ª va mossegar-se la llengua ¡°per no enviar-los al carall¡±, com explic¨¤ a The Drafting of the Covenant (1928) el jurista David Hunter Miller, membre de la delegaci¨® americana que confeccion¨¤ el tractat de la Societat de Nacions.

A l¡¯hora de la veritat, les pot¨¨ncies vencedores en la Confer¨¨ncia de Pau van limitar l¡¯autodeterminaci¨®, sobretot, als territoris dels perdedors, els imperis austrohongar¨¨s i otom¨¤, i a les col¨°nies d¡¯Alemanya, per¨° la van refusar per les seves. A la primavera de 1919, la vaga de La Canadenca tall¨¤ la campanya autonomista i els somnis separatistes. Comen?ava el pistolerisme al carrer i la frustraci¨®. El viatge de Castanyer, un acte entre desesperat i autojustificatiu, se silenci¨¤ i qued¨¤ com un assumpte entre dos. Als anys trenta, Sol¨¦ i Pla va donar suport al sector independentista d¡¯ERC i Castanyer s¡¯enquadraria en les Joventuts d¡¯Esquerra Republicana-Estat Catal¨¤.

A finals de 1919, Wilson va entonar al Congr¨¦s un mea culpa. Havia parlat d¡¯autodeterminaci¨®, va dir, ¡°sense saber que existien les nacionalitats que ens venen a veure dia rere dia¡±, com recull a Par¨ªs, 1919. Seis meses que cambiaron el mundo (2005) la catedr¨¤tica d¡¯Oxford Margaret MacMillan. El m¨®n fora de Virg¨ªnia era molt complex. Catalunya, a pesar de les simplificacions propagand¨ªstiques, les tones de paper i els rius de tinta, tamb¨¦.