?s possible negociar?

Des que Pedro S¨¢nchez va arribar a la presid¨¨ncia es parla molt de negociaci¨®. La sortida del PP del Govern ¨C¨¦s a dir, de la indol¨¨ncia de Rajoy i de l¡¯arrog¨¤ncia dels seus portaveus¨C i el desconcert de Ciutadans ¨Cque s¡¯ha quedat mut despr¨¦s que l¡¯actual president els trenqu¨¦s la cintura amb el regateig de la moci¨® de censura¨C ha fet que baixessin els decibels en l¡¯escena pol¨ªtica i s¡¯escamp¨¦s la idea d¡¯oportunitat per al di¨¤leg i la negociaci¨®.

Afortunadament, hi ha consci¨¨ncia de la dificultat: el mateix president S¨¢nchez ha advertit que ¨¦s una q¨¹esti¨® d¡¯anys o fins i tot d¡¯una d¨¨cada. I qualsevol que observi el panorama amb una m¨ªnima objectivitat sap que el cam¨ª ¨¦s ple d¡¯obstacles com murs. Hi ha, evidentment, les presons: tothom sap que no ¨¦s f¨¤cil promoure dreceres en la via judicial i ¨¦s evident que si hi ha a Catalunya un sentiment transversal, que transcendeix l¡¯eix sobiranisme-constitucionalisme, ¨¦s la sensaci¨® que ¨¦s injust que els dirigents independentistes estiguin a la pres¨®. I hi ha l¡¯enorme dificultat d¡¯aterratge de l¡¯independentisme despr¨¦s que, pretenent anar m¨¦s enll¨¤ de les seves possibilitats, s¡¯estavell¨¦s en una proclamaci¨® de la Rep¨²blica que no va durar ni el temps d¡¯anunciar-la.

L¡¯origen de cadascun dels interlocutors tampoc ho posa f¨¤cil, per¨° al mateix temps donaria legitimitat a un acord. El Govern de Pedro S¨¢nchez ve del grup promotor de l¡¯aplicaci¨® de l¡¯article 155 i va acompanyar l¡¯expresident en tot el proc¨¦s assumint l¡¯estrat¨¨gia de la judicialitzaci¨®. El Govern de Torra ¨Cencara que cada dia amb la boca una mica m¨¦s petita¨C pret¨¦n assentar la seva legitimitat en la figura de Carles Puigdemont. I, presa de la seva pr¨°pia estrat¨¨gia d¡¯alimentar il¡¤lusions que no estaven al seu abast ¨Cla Rep¨²blica¨C, mant¨¦ apel¡¤lacions permanents al mandat de l¡¯1-O, que ¨¦s una gran icona de l¡¯independentisme per¨° no ¨¦s una font de legitimitat real.

D¡¯altra banda, les dues estrat¨¨gies de l¡¯independentisme: la que assumeix els l¨ªmits i la que segueix sent partid¨¤ria de la confrontaci¨® a l¡¯espera que una nova fita condueixi al salt definitiu, conviuen a empentes i rodolons evocant el programa de m¨¤xims per mantenir enquadrats els sectors m¨¦s radicals. I encara que el PP ¨Cque en perdre el poder s¡¯ha vist que anava nu¨C i Ciutadans ¨Cque s¡¯est¨¤ despertant de l¡¯ensurt de la moci¨® de censura¨C ara estan m¨¦s aviat calladets, tornaran al soroll r¨¤pidament. Ciutadans, perqu¨¨ no li¡¯n queda una altra que reprendre el discurs que li va donar vida: avantguarda intransigent contra el sobiranisme catal¨¤. I el PP, perqu¨¨ quan surti del terrabastall tindr¨¤ pressa per posar les coses dif¨ªcils al PSOE.

El president S¨¢nchez insisteix en la seva actitud de no buscar motius per a la confrontaci¨® i el president Torra apel¡¤la a la negociaci¨® sense condicions, encara que a continuaci¨® desplega el discurs dels fonamentals. ?s realment possible una negociaci¨® entre el Govern catal¨¤ i el Govern espanyol? Encara que diguin que es pot parlar de tot, S¨¢nchez i Torra han marcat les seves l¨ªnies vermelles. El president espanyol diu que el l¨ªmit ¨¦s la Constituci¨®, el president catal¨¤ parla d¡¯un refer¨¨ndum pactat. La Constituci¨® ¨¦s reformable per definici¨® i el refer¨¨ndum, si realment hi ha voluntat de pactar-lo, no predetermina ni el moment ni el contingut. Si aquests fossin realment els l¨ªmits de partida, hi hauria marge.

Per¨° soc del parer que el problema no s¨®n els l¨ªmits: ¨¦s l¡¯autoritat. Entrar en una negociaci¨® de deb¨° significa que el Govern espanyol reconeix l¡¯independentisme i que el Govern catal¨¤ accepta que el seu programa de m¨¤xims no est¨¤ en l¡¯ordre del dia. Negociar ¨¦s fer transaccions i tenir autoritat perqu¨¨ els teus les acceptin. Per descomptat, a Catalunya si hi ha alguna autoritat moral per a un replegament ordenat ¨¦s a la pres¨® (no tinc objecci¨® a posar-hi noms: Oriol Junqueras o Jordi S¨¤nchez). I per la banda del Govern espanyol, que com que ¨¦s el m¨¦s fort ¨¦s qui t¨¦ la responsabilitat principal per buscar un acord, costa imaginar que el president S¨¢nchez tingui prou autoritat per enquadrar els altres partits al voltant seu. I, no obstant aix¨°, em resisteixo a assumir el fatalisme dels qui pensen que ¨¦s necessari que segueixi pujant el fang perqu¨¨ uns i altres decideixin arremangar-se. Pel cam¨ª, tot ¨¦s susceptible d¡¯empitjorar.