Humanitzem les xifres

El Roto ¨¦s un dibuixant conegut per la seva capacitat per captar l¡¯escletxa de cinisme present en la nostra societat, posant en relleu sovint les incoher¨¨ncies (fins i tot ¡°perversions¡±) de les nostres pol¨ªtiques. Al meu parer, dues de les seves vinyetes s¨®n especialment reveladores quant a la relaci¨® entre les xifres i les persones. En la primera, un ¨²nic personatge afirma: ¡°Com m¨¦s miro els n¨²meros, m¨¦s borroses veig les persones¡±. En la segona, assistim a un di¨¤leg entre dues persones. ¡°Darrere dels n¨²meros hi ha persones¡±, diu una d¡¯elles. ¡°Doncs que es retirin¡±, respon l¡¯altra.

?s evident que el coneixement quantitatiu de les diverses realitats ens ajuda a donar una millor resposta, ens permet una lectura m¨¦s precisa i establir tend¨¨ncies. Els darrers anys han estat rics en informes sobre pobresa i desigualtats: feminitzaci¨® de la pobresa, pobresa energ¨¨tica, pobresa infantil, exclusi¨® residencial... Aquests adjectius ens serveixen per segmentar les propostes sense jutjar amb parcialitat el fenomen. No podem oblidar que la pobresa ¨¦s una, per b¨¦ que es presenti amb diverses cares. Les respostes no poden ser parcials, sin¨® transformadores i de canvi de model.

Fa pocs dies es van publicar les dades de pobresa a Catalunya de l¡¯any 2017 (Enquesta de condicions de vida 2017, Idescat). No podem dir que ens sorprenguin, malauradament. Han confirmat el que des de les entitats socials ja advert¨ªem en el nostre dia a dia. La taxa de risc de pobresa ha pujat vuit d¨¨cimes amb relaci¨® al 2016 i se situa en un 20%. La majoria dels indicadors mostren un empitjorament, excepte la privaci¨® material severa, que ha baixat lleugerament (del 5,5% el 2016 al 5% el 2017). Aquesta ¨¦s una bona not¨ªcia, juntament amb el fet que s¡¯ha redu?t el nombre de persones que tenen dificultats per arribar a final de mes. Per¨° no n¡¯hi ha prou. Tal com assenyala la Taula d¡¯Entitats del Tercer Sector, en l¡¯augment de la taxa de risc de pobresa ¨¦s especialment preocupant el de la poblaci¨® de menys de 16 anys (se situa en un 28,5%, 4,5 punts per sobre del 2016). Aquesta xifra s¡¯ha de posar en relaci¨® amb altres informes com La transmissi¨® intergeneracional de la pobresa, de la Fundaci¨® FOESSA, o Aqu¨ª, avui, encara, de Save the Children. Prop de 250.000 nens s¨®n pobres a Catalunya (un de cada quatre). El risc de pobresa augmenta per a les fam¨ªlies amb fills a c¨¤rrec.

Cal destacar la pujada de mig punt del risc de pobresa en les persones grans, d¡¯un 15,5%. Si b¨¦ no sembla especialment representatiu, apunta cap a una situaci¨® ja coneguda: la sobrec¨¤rrega que pateixen les persones grans quant a la seva contribuci¨® en l¡¯economia dom¨¨stica, una situaci¨® que sovint comporta p¨¨rdua d¡¯autonomia i de capacitat adquisitiva. Finalment, i com a av¨ªs per a navegants, cal aturar-se en el percentatge de poblaci¨® amb intensitat de treball molt baixa, que puja 1,6 punts i se situa en un 8,8%. Aquesta tamb¨¦ ¨¦s una realitat coneguda per nosaltres. La precarietat de l¡¯ocupaci¨® dificulta les possibilitats de promoci¨® social. Ja fa temps que tenir una feina remunerada no garanteix els m¨ªnims per viure. Nom¨¦s hem de posar en relaci¨® els salaris i el preu del lloguer, per exemple. Els treballadors i les treballadores pobres s¨®n, per tant, una altra cara de la pobresa.

Ens calen mesures que ens permetin revertir aquestes situacions i avan?ar cap a un model social diferent, que possibiliti l¡¯autonomia de les persones i faci de la nostra una societat menys desigual. ?s evident que la renda garantida de ciutadania pot afavorir aquest canvi, ja que suposa una nova mirada a les pol¨ªtiques socials, al mateix temps que pot ser una eina ¨²til per apoderar les persones. Ara b¨¦, no n¡¯hi ha prou. La inversi¨® en educaci¨® (m¨¦s enll¨¤ del marc acad¨¨mic), la posada en marxa del salari m¨ªnim i les mesures per a la creaci¨® d¡¯habitatge social, entre d¡¯altres, s¨®n indispensables.

Tant de bo la propera enquesta sobre condicions de vida reflecteixi una situaci¨® diferent. Nosaltres ens esfor?arem perqu¨¨ sigui aix¨ª, perqu¨¨ no estem parlant de n¨²meros. Estem parlant de persones.

Sonia Fuertes ¨¦s presidenta d¡¯Entitats Catalanes d¡¯Acci¨® Social (ECAS)