Guilgamesh conjura l¡¯oc¨¤s al Grec

Una idea preciosa, la d'utilitzar escenogr¨¤ficament l'oc¨¤s a?El poema de Guilgamesh, rei d'Uruk,?l'adaptaci¨® del poema sumeri que dirigeix Oriol Broggi amb la seva companyia, La Perla 29, i que ahir va inaugurar el festival Grec a l'amfiteatre. La funci¨® va comen?ar una hora abans del que ¨¦s habitual, a les 21.00, de manera que encara hi regnava la claror i s'oferia la in¨¨dita vista del p¨²blic i l'escenari a plena llum. Gradualment es va anar fent fosc mentre l'espectacle s'endinsava en la llegenda i els ratpenats, amb les seves capes, substitu?en al cel els falciots, afilats com yatagans.

Broggi ha disposat la m¨ªtica hist¨°ria de Guilgamesh, de fa 4.700 anys, en un espai ¨¤ la Peter Brook, amb el terra ple de sorra que cobreix algunes ru?nes i un bust d'un vell rei de pedra, i una catifa oriental sobre la qual s'instal¡¤len els m¨²sics. Els actors duen vestits amples i empunyen canyes que fan servir per dibuixar a la sorra o crear figures. El director treu molt de profit de la paret de roca nua del fons de l'escenari: evoca la qualitat mil¡¤len¨¤ria dels mites mesopot¨¤mics i la seva resson¨¤ncia tel¡¤l¨²rica, i tamb¨¦ l'estratigrafia arqueol¨°gica. Quan es fa fosc s'hi projecten imatges.

Les armes prodigioses de Guilgamesh no s¨®n per ventura les mateixes que li forja Hefest a Aquil¡¤les?

L'espectacle narra pacientment, com un conte, la llegenda de Guilgamesh, l'heroi-rei viatger i aventurer, amb obres de semideu, fundador de ciutats, matador de monstres, edificador de temples. Amb el seu amic Enkidu (capa? de tenir ereccions de set dies) duen a terme (altres) proeses.

L'espectador poc avesat a la mitologia mesopot¨¤mica (!) es perd una mica amb els complicats noms dels d¨¦us i deesses, sumeris i accadis, per¨° el to del relat de Broggi ¨¦s molt did¨¤ctic i et van repescant. Cal deixar-se endur pel ritme ritual i m¨¤gic de la representaci¨®, el foc que brolla de la terra, les torxes, els pous d'aigua, la m¨²sica orientalitzant, la sensualitat, les veus i els moviments coreogr¨¤fics. En ¨²ltima inst¨¤ncia tot el que s'hi explica, malgrat l'aparent exotisme, t¨¦ una resson¨¤ncia propera: les armes prodigioses de Guilgamesh no s¨®n per ventura les mateixes que li forja Hefest a Aquil¡¤les?, la seva impulsivitat, ferocitat i entrega no s¨®n les d'un H¨¨racles?, no t¨¦ set portes Uruk com Tebes?, el diluvi del poema no ¨¦s el de No¨¨?

Gran vetllada de teatre, amb l'amfiteatre ple a vessar i moltes cares conegudes de la pol¨ªtica i l'art. Aplaudiments al final. Entre els pol¨ªtics presents, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau; el comissionat de Cultura, Joan Subirats; els l¨ªders dels grups municipals Xavier Trias, Alfred Bosch, Carina Mej¨ªas, Jaume Collboni i Alberto Fern¨¢ndez D¨ªaz; la consellera de Cultura, Laura Borr¨¤s, i el d'Economia i vicepresident, Pere Aragon¨¨s. Entre els representants del m¨®n art¨ªstic, Sergi Belbel, Andreu Benito, Cesc Gelabert o ?lex Rigola.

El director del Grec, Cesc Casades¨²s, va expressar ahir poc abans d'apujar el tel¨® la seva satisfacci¨® perqu¨¨ aquesta edici¨® arrenca amb les entrades esgotades per a les tres funcions de l'espectacle inaugural. ¡°Les sensacions s¨®n molt bones, sembla que la gent hi est¨¤ molt interessada, s'estan comprant moltes entrades i ja hi ha diversos espectacles que han penjat el cartell de complet, com el d'Akram Khan, Xenos¡±, va dir.

¡°La gent t¨¦ ganes d¡¯estiu i de festa, no es pot hiperventilar tota l¡¯estona¡±, diu Cesc Casades¨²s

No obstant aix¨°, Casades¨²s no vol temptar la sort mostrant-se excessivament optimista i recorda que aquest any la programaci¨® t¨¦ m¨¦s exig¨¨ncia art¨ªstica. ¡°El cartell presenta un punt m¨¦s de risc. Ho exemplifica el fet que obrim amb un poema mesopot¨¤mic i no amb un t¨ªtol de Shakespeare ben conegut. A la programaci¨® hi ha moltes coses arriscades, fins i tot en les propostes de gent de casa. Penso en el?Kingdom, d'Agrupaci¨®n Se?or Serrano, o Una gossa en un descampat, de Cl¨¤udia Ced¨®, a la Sala Beckett, amb un tema com la mort d'un nad¨® abans d'arribar a n¨¦ixer¡±.

Sobre l'impacte de l'actualitat en la programaci¨®, Casades¨²s assenyala que hi ¨¦s subtilment. ¡°Jan Fabre, per exemple, parla a?Belgian Rules de la situaci¨® del nacionalisme a B¨¨lgica i aix¨° ressona a Catalunya. I tenim espectacles sobre la gentrificaci¨®, la crisi de la democr¨¤cia o del capitalisme, i la postveritat¡±. I com percep Casades¨²s l'ambient de la ciutat en aquest Grec que comen?a? ¡°La ciutat est¨¤ molt agitada. Han passat moltes coses des del darrer festival. L'atemptat de la Rambla, l'1-O... S'ha viscut un terratr¨¨mol emocional, uns alts i baixos de muntanya russa. ?s dif¨ªcil dir en quin sentit ens influir¨¤ tot aix¨°¡±. Per Casades¨²s, ¡°la gent t¨¦ ganes d'estiu i de treure's de sobre aquest hivern, que ha estat molt intens. No es pot hiperventilar tota l'estona¡±.