Gr¨¤cies, senyor S¨¢nchez

Quan el lector llegeixi aquest article, ja se sabr¨¤ el resultat de la trobada entre el president del Govern central, Pedro S¨¢nchez, i el de la Generalitat, Quim Torra. Just abans d¡¯aquesta anhelada trobada nom¨¦s es poden fer conjectures, que no s¨¦ si en pol¨ªtica serveixen de gaire (en literatura, Jorge Luis Borges va convertir la conjectura en un mecanisme essencial). Aix¨ª que procedir¨¦ com si es tract¨¦s d¡¯una novel¡¤la: far¨¦ conjectures. Quan aquest article ¨¦s publiqui ja se sabr¨¤ si l¡¯he encertada o si he descarrilat absolutament. I segur que se sabr¨¤, independentment de qu¨¨ ¨¦s parli i s¡¯acordi en aquesta reuni¨®, que n¡¯hi haur¨¤ una segona i una tercera i les que calguin, sense comptar les secretes, que tamb¨¦ segurament es faran.

Particularment no em faig gaire il¡¤lusions, potser per les comptades trobades que s¡¯han fet aquests ¨²ltims anys sense resultats positius. ?s clar que ara l¡¯escenari pol¨ªtic no ¨¦s el mateix, tot i que sembla que el president Torra encara no se n¡¯ha assabentat. ?s curi¨®s que, tot i que el marc legal i legalista d¡¯aquestes converses ¨¦s el mateix que invocava el Govern de Rajoy, la Constituci¨®, l¡¯atmosfera, malgrat tot, ¨¦s molt diferent, amb m¨¦s expectatives, de manera que les formes i els tons utilitzats pel PP per intentar abordar el contenci¨®s entre l¡¯Estat i el Govern no van ser mai els m¨¦s apropiats, els m¨¦s emp¨¤tics. Tot el contrari de les formes i els tons utilitzats pel nou Govern socialista (dels quals sembla que el president tampoc se n¡¯ha adonat), des del seu portaveu fins als ministres.

Deia que no confio totalment en els bons resultats de la reuni¨®. D¡¯entrada, sabem una cosa certa, que el Govern de la Generalitat, quan semblava que feia pol¨ªtica, en realitat estava jugant al p¨°quer. En l¡¯¨¨poca d¡¯Artur Mas no es jugava al p¨°quer, per¨° s¡¯utilitzava l¡¯ast¨²cia, potser comprensible, atesa l¡¯obstinada tenacitat amb qu¨¨ el Govern de Rajoy s¡¯oposava al di¨¤leg, amb la Constituci¨® a la m¨¤ o sense. Ja vam veure com va acabar la pol¨ªtica de l¡¯ast¨²cia i els farols, amb els protagonistes de la plana major de l¡¯independentisme en una injusta i absurda pres¨® preventiva i un autoexili for?¨®s.

Aix¨ª que ara a un se li planteja un dubte: amb quins arguments, amb quin relat cre?ble, amb quina disposici¨® a arribar a grans acords, almenys per a una generaci¨®, conversar¨¤ Quim Torra amb Pedro S¨¢nchez? Torra, i no tant els qui s¨®n a la pres¨®, advoca per recuperar algun que altre fet ¡°hist¨°ric¡±: repetir, per exemple, el desgraciat simulacre de refer¨¨ndum de l'1 d'octubre (farol?), la temptativa de declaraci¨® unilateral d¡¯independ¨¨ncia del 27 d'octubre (un altre?farol?). Tant de bo no sigui aquesta el full de ruta que exigeixi Torra a S¨¢nchez. Entre l¡¯¨¨tica de la convicci¨® (absolutament l¨ªcita) i l¡¯¨¨tica de la responsabilitat (absolutament imprescindible), com va formular Max Weber, el dificil¨ªssim dilema que de vegades se li planteja a un pol¨ªtic, espero que el principi de realitat porti el president de la Generalitat a optar per la segona. Per¨° per aix¨° necessita recon¨¨ixer el seu interlocutor, posar-se a la seva pell, con¨¨ixer fins on pot arribar amb la seva majoria parlament¨¤ria, a qu¨¨ pot accedir i a qu¨¨ no en funci¨® d¡¯aquella majoria.

A m¨¦s, i si tract¨¦s de veure fins on vol arriscar S¨¢nchez en la seva concepci¨® d¡¯Espanya? No seria molt important per a tots els que vivim a Catalunya que Torra marx¨¦s de la Moncloa sabent alguna cosa m¨¦s concreta sobre l¡¯Espanya plurinacional i pluriling¨¹¨ªstica que va arribar un dia a defensar l¡¯actual president del Govern espanyol? ?s clar que perqu¨¨ li interessi aquesta pregunta li ha d¡¯interessar que la resposta sigui la que molts defensem a Catalunya des de fa temps: una Espanya plurinacional i pluriling¨¹¨ªstica.

I, per cert, mentre escric aix¨° acabo de recordar que ni el president, ni ning¨² del seu Govern, li han donat encara les gr¨¤cies a Pedro S¨¢nchez pel seu gest pol¨ªtic. El trasllat ¨Ci, per tant, l¡¯acostament als seus familiars¨C dels presos pol¨ªtics a les presons catalans. Si el senyor Torra considera que aquest gest no es mereix cap agra?ment, llavors jo li dir¨¦ en nom de la molta gent que ja ens hauria agradat, entre altres coses, que la marxa de l¡¯orgull gai celebrada a Barcelona, l¡¯hagu¨¦s encap?alat alguna autoritat de la Generalitat.