Cimeres borrascoses

Tota cimera necessita una escenificaci¨® perqu¨¨ no hi ha pol¨ªtica sense espectacle. I les not¨ªcies pol¨ªtiques fa temps que s¨®n consumides per una part de la poblaci¨® com un entreteniment que, per descomptat, no agrada a tothom i encara menys als seus protagonistes, incapa?os de baixar de l¡¯escenari per discutir amb el p¨²blic i justificar-se davant l¡¯auditori. Diferenciant els qui s¡¯ho agafen a la valenta de la resta dels humans que hi posen dist¨¤ncia, aquest tipus d¡¯informacions alimenten els vora?os mitjans que necessiten crear expectaci¨® tamb¨¦ per cobrir el seu propi expedient. Fins aqu¨ª res de nou.

La pol¨ªtica, que ho sap, es presta a preparar la representaci¨® perqu¨¨, en part, tamb¨¦ viu d¡¯aix¨°. Especialment en el nostre temps. Ho vam veure en la trobada de Singapur entre Donald Trump i Kim Jong-un. Tot mesurat. Des dels proleg¨°mens, que passen per advertir del moment hist¨°ric, fins als dubtes posteriors sobre si al final es faria o no, que s¡¯escampen per augmentar l¡¯atenci¨® i alhora rebaixar els possibles acords. Despr¨¦s, arribada l¡¯hora i esva?da la incertesa, l¡¯encaixada de mans esdev¨¦ l¡¯avantsala d¡¯altres imatges que intentaran vendre¡¯ns la cordialitat que va sobrevolar la reuni¨®, de la qual es desconeixen els resultats reals, que, per als equips, passen a ser irrellevants. Ja es veuran. Per¨° la impaci¨¨ncia, que no s¡¯atura, pressionar¨¤ amb les seves preguntes freq¨¹ents els guionistes de la narraci¨® per tenir respostes sobre les quals debatre.

Pedro S¨¢nchez i Quim Torra van seguir la pauta rigorosament. Un, trencant el fil fabricat per Mariano Rajoy. L¡¯altre, movent-se entre la reclamaci¨® dels seus predecessors en el c¨¤rrec i la l¨ªnia dura que demostren les bases m¨¦s d¨ªscoles de l¡¯independentisme, ara m¨¦s properes a Puigdemont o Puigdemont m¨¦s proper a elles. Les especulacions interessades de la setmana passada sobre la contund¨¨ncia del missatge que calia verbalitzar a Madrid ho demostren. Els requeriments suggerits, encara que no processats, perqu¨¨ es permet¨¦s una pres¨¨ncia complement¨¤ria a la sala, tamb¨¦.

?s l¨°gic que l¡¯actual president estigu¨¦s nervi¨®s davant del dilema que tenia al davant. Havent estat un dels impulsors de les posicions secessionistes m¨¦s hiperventilades, com demostra el seu passat literari i literal, ¨¦s possible que en algun moment se sent¨ªs com el protagonista de Cims borrascosos, quan relata que ¡°la mem¨°ria em traslladava, encara en contra de la meva voluntat, als temps d¡¯abans i m¡¯enfonsava una opressiva tristesa¡±. La literatura sempre ho explica tot abans.

Perqu¨¨ si una trobada de dues hores a la Moncloa, amb passeig pels jardins incl¨°s, ha servit per ¡°empatitzar¡± i obrir ¡°un fil d¡¯esperan?a¡±, segons va expressar el mateix Sr. Torra, ¨¦s que ell est¨¤ en proc¨¦s de canvi m¨¦s notable que el que pugui patir el seu amfitri¨®, de qui sabem la posici¨® i els l¨ªmits.

?s obvi que la simple trobada ha obert una nova etapa. I sembla raonable deduir que en aquesta fase els motlles no seran iguals, tot i que tan important ¨¦s parlar sense condicions ni requisits com asseure¡¯s a conversar amb qui tenies per contrari fa tot just un mes. El que ¨¦s dif¨ªcil, per no dir impossible, ¨¦s trobar el territori com¨² quan una part ja va decidir que no existia. Per aix¨° l¡¯inter¨¨s a insistir que el Govern catal¨¤ no descarta cap escenari futur per intentar calmar els ¨¤nims d¡¯aquelles hosts que ja s¡¯han afanyat a replicar que no acceptaran cap canvi de rumb.

I aquest ¨¦s el problema que l¡¯independentisme ha de resoldre. Tot sol. Parlant amb si mateix i decidint. Fent la part d¡¯autocr¨ªtica pendent i reconduint el full de ruta envellit per les circumst¨¤ncies si aix¨ª ho vol veure. Observant el preu que alguns han pagat per moltes presses i alguna desmesura. I entenent que el pragmatisme gaireb¨¦ sempre acaba imposant-se a la bravura i la serietat a la insensatesa. I aix¨° no ¨¦s cedir. ?s revisar. A la vista hi ha els resultats de quan no ¨¦s aix¨ª.

Ja s¨¦ que aquesta tend¨¨ncia es veu com el retorn a l¡¯autonomisme rovellat que alguns volen superat. I, per descomptat, que ho est¨¤. Res ja no tornar¨¤ a ser com abans. Ni tan sols Catalunya. El que no es pot perdre de vista ¨¦s que aquella arc¨¤dia promocionada i mai aconseguida, aquella independ¨¨ncia promesa i mai declarada, s¡¯ha convertit en un parad¨ªs inassolible a curt i mitj¨¤ termini, cosa que nom¨¦s els irredempts es neguen a acceptar perqu¨¨ no volen sentir-se ni saber-se enganyats. I com que ho han estat, tenen el dret de reclamar responsabilitats. Aquest ser¨¤ el proper cap¨ªtol de la s¨¨rie.

La hist¨°ria ha volgut que el mateix dia de l¡¯inici de la reconducci¨® catalana hagi dimitit Boris Johnson. El peculiar pol¨ªtic angl¨¨s i abanderat de sortir de la Uni¨® Europea ha deixat el Govern de Sa Majestat advertint que el somni del Brexit est¨¤ morint ofegat pels dubtes. Coincid¨¨ncia, casualitat o tend¨¨ncia?