El monstre de monstres

1816 va ser l¡¯any sense estiu. L¡¯erupci¨® d¡¯un volc¨¤ indonesi havia entenebrit el cel amb una capa de cendra que els rajos del sol amb prou feines podien travessar. La temperatura va caure en picat. L¡¯estiu era irreconeixible: fred i pluj¨®s. A la Villa Diodati de Ginebra, els estiuejants inventaven esbarjos de tota mena: l¡¯obstinaci¨® del mal temps els privava de l¡¯aire lliure. Un dels passatemps va ser improvisar un relat g¨°tic que glac¨¦s la sang dels lectors. Els estiuejants eren el poeta Lord Byron, el seu metge John William Polidori, Percy Bysshe Shelley, la seva xicota Mary i la germanastra d¡¯aquesta, Claire. Una colla excepcional. Per¨° el fet a remembrar ¨¦s que d¡¯aquella trobada hist¨°rica en va sorgir una criatura viv¨ªssima, el monstre de Frankenstein, i una autora amb totes les lletres: Mary Wollstonecraft Shelley. Tenia 18 anys. Un malson va indicar-li quin desafiament havia d¡¯escriure per trasbalsar els lectors de l¡¯¨¨poca.

1818 va ser l¡¯any de publicaci¨® de Frankenstein o el Prometeu modern. Han passat dos-cents anys. O sigui que estem d¡¯aniversari. Les celebracions i les honorances, potser, no han torbat la calma editorial catalana, per¨° han fet just acte de pres¨¨ncia, i a temps. Comanegra ha proposat la col¡¤lecci¨® ¡°Matar el monstre¡±, amb la qual encarregava a set autors que homenatgessin Frankenstein, amb Barcelona de fons, i en set moments hist¨°rics diferents. L¡¯altra gran manifestaci¨® d¡¯orgull frankensteini¨¤ prov¨¦ d¡¯un dels nostres experts en Shelley i la seva creaci¨®: Ricard Ruiz Garz¨®n (Barcelona, 1973). Al t¨ªtol li pot faltar imaginaci¨® i poesia, Mary Shelley i el monstre de Frankenstein, per¨° diu la cosa que ¨¦s. Si m¨¦s no, Shelley i el seu monstre s¨®n punt de partida d¡¯un estudi heterogeni que, amb amenitat, reuneix biografia, assaig cultural i passi¨® lectora.

Fent honor a la monstruositat creada pel doctor Frankenstein, una criatura apeda?ada amb fragments cadav¨¨rics, el text funciona com una labor de retalls (Shelley en diria un patchwork). L¡¯assaig no perd cert fil narratiu, malgrat els peda?os i els excursos sobre literatura i cinema. Ruiz Garz¨®n s¡¯ha pres la mol¨¨stia de combinar-hi idees afins a la novel¡¤la de Shelley amb d¡¯altres de m¨¦s marginals, en el sentit de suplement¨¤ries. Ja ho comunica al pr¨°leg: s¨®n p¨¤gines ¡°cosides [...]a partir de cites, estudis i reflexions propis i aliens, de manera que s¡¯hi barregin, en un mateix organisme, una dotzena de monstres i un centenar de llibres¡±. Des del seu naixement contra natura, Frankenstein (el mite) ha servit interessos dispars. Se li han aplicat lectures cr¨ªtiques amb biaixos marxistes, feministes, queer, psicoanal¨ªtics, lacanians... Si Ruiz Garz¨®n disposa de la criatura en q¨¹esti¨® ¨¦s com a pretext literari per saltar a d¡¯altres obres del g¨¨nere fant¨¤stic, de la literatura i de l¡¯audiovisual, en el benent¨¨s que explorant la condici¨® inhumana hagin delimitat la noci¨® de l¡¯hum¨¤. Com a bon monstr¨°leg, vincula tradicions sobre tota mena d¡¯¨¦ssers que han profanat les convencions i ens han atemorit amb la seva anomalia. Aix¨ª, amb Ruiz Garz¨®n, no llegim exclusivament sobre Frankenstein, sin¨® que ens recordem de l¡¯horror vamp¨ªric, del bestialisme de King Kong, del g¨®lem jueu, de l¡¯aberraci¨® del minotaure cretenc, del revers del doctor Jekyll o de l¡¯antagonista bestial de Beowulf, Grendel (tindrem mai versi¨® catalana del Grendel de John Gardner?). La llista monstruosa s¡¯alterna amb passatges biogr¨¤fics. Per anecdotari, coincid¨¨ncies, dissorts i personatges freq¨¹entats, la vida de Shelley sembla material literari de primera. Ruiz Garz¨®n exposa el conjunt amb claredat i bon humor. Arrisca amb algun acudit dolent per insistir que el llibre t¨¦ vocaci¨® divulgadora; no ¨¦s l¡¯en¨¨sim paper per als arxius de l¡¯acad¨¨mia sin¨® que t¨¦ les gr¨¤cies necess¨¤ries per atraure un lector desvinculat del fant¨¤stic.

Acabat, queda la sensaci¨® que s¡¯hi han prodigat una vintena de temes i un centenar de refer¨¨ncies, i estem m¨¦s conven?uts que mai que preguntar-nos per les raons del monstre ens conv¨¦ com a cultura. Qui perd els seus monstres perd la identitat.