L¡¯agenda costumista de Quim Torra

Les tradicions i la simbologia nacional s¨®n fonamentals per a Quim Torra. El president de la Generalitat va escriure fins al seu nomenament multitud d'articles lloant la cultura popular catalana com a for?a per construir una identitat. En el passat va ser un assistent habitual en actes de altes dosis de simbolisme nacionalista, des de l'aplec del Pi de les tres branques fins a les recreacions de les batalles de la guerra de Successi¨®. Aquest inter¨¨s s'ha plasmat en els cinquanta primers dies de la seva agenda p¨²blica, molt m¨¦s dedicada a aspectes costumaris i de reivindicaci¨® nacional que el mateix per¨ªode dels seus dos predecessors, Carles Puigdemont i Artur Mas.

L'acte m¨¦s conegut d'aquesta activitat identit¨¤ria de Torra va ser la seva participaci¨® el 30 de juny en un ¡°taller de ratafia organitzat per la Confraria de la Ratafia de Santa Coloma de Farners¡±. El contingut sentimental del seu discurs durant el taller va causar sensaci¨®: ¡°Per mi la ratafia ¨¦s pa¨ªs, ¨¦s paisatge, ¨¦s color, ¨¦s llum, ¨¦s fam¨ªlia, ¨¦s tradici¨®. La ratafia ¨¦s una mica qui som. I fem ratafia una mica per saber d'on venim. L'avi del meu avi ja feia ratafia. Em sembla que cuidar el pa¨ªs, vetllar pel seu paisatge, per les seves tradicions, ens fa m¨¦s forts com a pa¨ªs. La ratafia ens uneix, la ratafia ens diverteix, ¨¦s part de nosaltres mateixos¡±. Aquella mateixa setmana, Torra va viatjar a Washington per participar en la inauguraci¨® del festival de folklore Folklife, en el qual la cultura catalana n'era convidada oficial.

Torra va assistir a diverses actuacions musicals del Folklife i se'l va poder veure ballant danses araneses. El viatge a la capital dels Estats Units va estar marcat per la protesta de Torra i la seva delegaci¨®, abandonant el sopar d'inauguraci¨® del festival, arran del discurs de l'ambaixador espanyol, Pedro Moren¨¦s, en qu¨¨ criticava ¡°la propaganda que difon el senyor Torra¡±. En la seva intervenci¨® pr¨¨via, Torra havia comparat Catalunya amb Arm¨¨nia, l'altre convidat oficial del festival, en uns termes que van iniciar la pol¨¨mica: ¡°Con¨¨ixer la hist¨°ria dels armenis, l¡¯arrel cultural del seu projecte de pa¨ªs, el sofriment viscut al llarg de la hist¨°ria ¨Cincloent un genocidi¨C i observar ara la seva plenitud nacional ¨¦s un exemple que ens encoratja a tots els amants de la llibertat i de la democr¨¤cia. Nosaltres, el poble catal¨¤, ha sofert tamb¨¦ una persecuci¨® pol¨ªtica, ling¨¹¨ªstica i cultural al llarg dels ¨²ltims segles, i l¡¯exemple armeni i de moltes altres nacions ens d¨®na esperan?a particularment ara que el nostre pa¨ªs encara un dels moments m¨¦s greus dels ¨²ltims anys¡±. El president tamb¨¦ va subratllar la import¨¤ncia de les tradicions per a la construcci¨® social: ¡°La cultura popular ¨¦s un dels factors de cohesi¨® social m¨¦s determinants que tenen els pobles per a reeixir en els seus projectes de benestar i progr¨¦s. A Catalunya, les entitats i els grups de cultura popular s¨®n els millors mecanismes d¡¯integraci¨® i d¡¯acollida que tenim com a societat¡±.

Els dos primers banys de masses de Torra com a president van ser el 19 i el 20 de maig, en una visita al festival floral Temps de Flors de Girona, i a les Fires de Maig de Vilafranca del Pened¨¨s. El 9 de juny va ser present a la Fira de la Gamba de Palam¨®s. El 27 de maig, deu dies despr¨¦s de ser investit, Torra va participar a l'Aplec del Caragol de Lleida. El president va ser demandat constantment com una estrella mentre part del p¨²blic escridassava l'alcalde de Lleida, ?ngel Ros. Torra tamb¨¦ va ser protagonista de la Patum de Berga: el 3 de juny va participar a la Patum del Llu?ment i a la missa major de les festes. El 7 de juliol va ser el darrer dels cinquanta primers dies de Torra president amb una agenda de pes simb¨°lic i costumista: va participar en la cantada d'Havaneres de Calella de Palafrugell i va realitzar una ofrena floral davant la tomba de Josep Irla, fundador d'ERC.

Els actes de simbologia nacional i pol¨ªtica tamb¨¦ han estat recurrents. Torra va participar el 2 de juliol en l'homenatge a Antoni Mu?oz, historiador especialitzat en la derrota austracista del 1714. L'homenatge va ser organitzat per l'entitat Memorial 1714 a la seva seu del Fossar de les Moreres, la mateixa associaci¨® que el febrer del 2017 va retirar per compte seva la instal¡¤laci¨® art¨ªstica amb carretons de supermercat que hi havia instal¡¤lat l'Ajuntament de Barcelona. Memorial 1714 i altres col¡¤lectius nacionalistes van acusar el consistori de profanar l'espai. El mateix dia de l'homenatge a Mu?oz, Torra va rebre al Palau de la Generalitat l'exdiputat finland¨¨s i activista proindepend¨¨ncia Mikko K?rn?. El Govern va donar a l'entrevista amb K?rn? un rang institucional inusual, fins i tot va dedicar-li una interpretaci¨® amb el carill¨® del poema patri¨°tic Finl¨¤ndia, de Sibelius.

Torra tamb¨¦ ha destacat per accions de defensa dels l¨ªders independentistes en pres¨® provisional o fugits a l'estranger. En dues ocasions va visitar els consellers presos a Estremera i s'ha entrevistat amb Puigdemont a Berl¨ªn i amb l'exconsellera Clara Ponsat¨ª a Esc¨°cia. Torra va participar el 4 de juliol en ¡°la marxa per la llibertat¡±, per rebre els pol¨ªtics presos al centre penitenciari de Lledoners. Va tornar a Lledoners el 12 de juliol. El 16 de juny va fer la cloenda a Roses del ¡°vermut groc i la lla?ada popular per recaptar fons per l'associaci¨® de presos i exiliats pol¨ªtics¡±. Torra va aprofitar el viatge a Washington per reunir-se amb el bufet d'advocats PILPG, especialitzat ¡°en negociacions i conflictes¡±, per tractar sobre l'autodeterminaci¨® de Catalunya.

Puigdemont i Mas, en els seus respectius cinquanta primers dies de Govern, van donar molta menys rellev¨¤ncia als actes de simbologia nacional, segons la mem¨°ria de les seves agendes. Cap dels dos va participar en cap acte que es pugui incloure en aquest ¨¤mbit, tot i que Puigdemont s¨ª que va mantenir reunions amb les directives de l'ANC i d'?mnium Cultural.