¡°L¡¯atemptat va ser com si ataquessin casa meva¡±

¡°No s¨¦ quants n'hi ha. Segurament centenars. Veus? Els tinc col¡¤locats en aquests llibres gegants. Fins i tot costa girar els fulls. Fa temps que no me'ls mirava. Encara se'm posa la pell de gallina. S¨ª, s¨®n de tots els colors i estan escrits en una pila d'idiomes: franc¨¨s, angl¨¨s, ¨¤rab, alemany... Tothom donant mostres d'afecte i solidaritat. Fins i tot un ens va donar el condol: el quiosc estava tancat i suposo que van pensar que ¨¦rem v¨ªctimes. Ens el vam trobar empaperat amb aquests post-its. Va ser l'¨²nic que estava aix¨ª: alg¨² va deixar un cartell amb una fletxa assenyalant una panera amb un retolador i papers amb aquesta frase: ¡®Deixa el teu missatge d'amor¡¯. No sabem qui va ser.

He passat un any nerviosa. Potser per ansietat. ?s que encara hi ha gent que s'espanta fins i tot quan se li rebenta un globus a un nen. Cal conviure amb tot aix¨°. No visc a la Rambla, per¨° l'atemptat va ser com si ataquessin casa meva. M'he passat tota la vida al quiosc, a l'altura del carrer del Carme. Som la quarta generaci¨® d'ocellaires, ara reconvertits en venedors de tiquets tur¨ªstics. S¨ª, cal conviure amb el record. Estava fent un mos al Viena, amb la Julia, una treballadora, i cinc persones van entrar cridant: ¡°Un atemptat!¡±. Vaig sortir, vaig creuar la Rambla i vaig veure el desastre. I un tros del parafang. No vaig mirar les cares. Nom¨¦s les sabates, per si identificava alg¨².

Vaig baixar pel lateral. Volia c¨®rrer i alhora no volia, per por del que em podia trobar. Havia deixat les meves tres nenes treballant: la meva neboda Paola i la Stephanie i la Mar¨ªa. Quan vaig arribar, la Paola era darrere el mostrador, arraulida i tremolant. Em vaig ajupir i ens vam abra?ar. La mirada que ens vam fer no se m'esborrar¨¤ mai de la vida. Van veure la furgoneta: la Stephanie va cridar ¡®fuck, run¡¯ i crec que va salvar molta gent; la Mar¨ªa va c¨®rrer com una gasela fins a la Via Laietana, i la Paola es va ficar en un local. Despr¨¦s va tenir la valentia de sortir a recollir les bosses i els m¨°bils per trucar a les fam¨ªlies.

La policia ens va ordenar que ens refugi¨¦ssim a la farm¨¤cia de darrere del quiosc. ?rem unes 40 persones. Vam ser-hi sis hores. Gent de tot el m¨®n en silenci mirant el m¨°bil. Els asi¨¤tics estaven impassibles. Ens van oferir calmants. Ning¨² en va voler. Hi havia una senyora mal ferida i una altra que no parava de dir ¡®my son, my son¡¯. El seu fill era fora. Les ambul¨¤ncies van trigar a arribar. O em va semblar una eternitat. ?s que la gent va sortir dels cotxes i no podien passar. Ho vaig passar malament, tanta estona sense fumar. Vaig aixecar un moment la persiana i em van demanar que no deix¨¦s entrar ning¨² que no hi fos abans. La paranoia era gran. A la Paola li va caure al damunt el postaler i es va pensar que era un tret fins que no va ser a dins.

Sobre les 23.00, els mossos em van deixar sortir per tancar el quiosc per¨° sense fer moviments bruscos perqu¨¨ hi havia franctiradors a les teulades. Volien veure les imatges de la c¨¤mera de seguretat. Llei de Murphy: no funcionava. El que vaig veure al carrer va ser terror¨ªfic: v¨ªctimes cobertes amb mantes platejades, bassals de sang, cotxets, ulleres, bosses. Trossets de moltes coses. La guerra deu ser una cosa aix¨ª. No s¨¦ si va baixar un ¨¤ngel o qu¨¨ va ser per¨° podria haver estat pitjor. Despr¨¦s ens van escortar fins a l'inici de la Rambla i ens van oferir ajuda psicol¨°gica. No va fer falta.

Divendres vam quedar tots per beure uns vins i plorar junts. Dissabte vaig tenir la necessitat de netejar i em vaig trobar el quiosc empaperat. Quan vam obrir dilluns, un grupet de gent ens va aplaudir. Va ser bonic. I aqu¨ª seguim: recordant amb aquests paperets. Els turistes van tenir molta empatia: uns iranians ens van agrair l'av¨ªs de la?Stephi. Els barcelonins no en van tenir tanta. Quan vaig treure els post-its, que s'estaven fent malb¨¦, una dona em va cridar que no hi tenia dret. Hi ha hipocresia amb la Rambla: diuen que ¨¦s plena de guiris, per¨° sempre ha estat a tope. Aquesta foto en blanc i negre de principis del segle XX ho demostra. No ¨¦s un problema de guiris: els h¨¤bits canvien. La Rambla enganxa: tot el que arriba a Barcelona passa abans per aqu¨ª. O te n'enamores o l'odies. Sempre dic que ¨¦s el gran amor de la meva vida. I ning¨², i encara menys un terrorista, em traur¨¤ d'aqu¨ª."