La pell de la hist¨°ria

Mirar enrere i furgar en com s¡¯ha constru?t la hist¨°ria, el m¨®n d¡¯ahir i el m¨®n d¡¯avui. D¡¯aix¨° va sovint l¡¯art. A la Fundaci¨® Mir¨® el francoalgeri¨¤ Kader Attia ha plantat una col¡¤lecci¨® amb un t¨ªtol entre literari i m¨¨dic, Les cicatrius ens recorden que el nostre passat ¨¦s real: art sorgit de la hist¨°ria colonial amb la intenci¨® de reparar-la, tenir cura de les ferides sense oblidar-les. Al Macba, Dom¨¨nec, nascut a Matar¨®, rastreja a Ni aqu¨ª ni enlloc l¡¯arquitectura p¨²blica i l¡¯urbanisme edificats de vegades com a utopies i d¡¯altres com a llocs de guerra. Les dues exposicions es proposen remoure el que sentim i com vivim.

Despr¨¦s de veure-les, penso en la mostra que la National Portrait Gallery de Londres dedica a Michael Jackson, que arriba aix¨ª als cims del museu. Una col¡¤lectiva d¡¯una cinquantena d¡¯artistes representen el Rei del Pop, mort fa nou anys de sobredosi, com un dels artefactes culturals d¡¯aquest segle que es debat entre la cultura postcolonial i all¨° que encara no t¨¦ nom. Nen prodigi convertit en ind¨²stria, negre que va voler deixar de ser-ho per ser cada vegada m¨¦s blanc, home tancat en una bombolla per esdevenir cada vegada m¨¦s androgin. En aquesta era post-postracial, post-Obama, de populismes que campen arreu, la nova entronitzaci¨® del Jackson mort als 51 en la seva bombolla de Peter Pan no est¨¤ lluny de les obres d¡¯Attia i Dom¨¨nec, diferents i complement¨¤ries alhora.

Les interpretacions de Michael Jackson s¨®n reveladores del moment que vivim. Una d¡¯elles, monumental, ¨¦s la seva variant com a Felip II en el retrat eq¨¹estre que Rubens va pintar el 1630. ?s obra de Kehinde Wiley (Nova York, 1977), molt valorat per les seves imatges naturalistes de negres en actituds heroiques. Fill d¡¯un ioruba nigeri¨¤ i d¡¯una afroamericana, Wiley s¡¯ha fet un lloc reprenent la pintura d¡¯hist¨°ria. El monarca del Segle d¡¯Or espanyol, de l¡¯imperi on no es ponia el sol, ¨¦s Michael Jackson des del 2010, un any despr¨¦s de morir. Avui, imposa m¨¦s. El m¨®n ha canviat des de llavors.

La consagraci¨® de Jackson al museu fa rumiar, com les obres d¡¯Attia i de Dom¨¨nec. El cantant, ballar¨ª i bon m¨²sic que va ser Jackson ¨¦s la cicatriu que en aquests temps trumpians recorda un passat: les esquerdes de la utopia afroamericana, el retorn global de la idea de ra?a. ¡°Va ser com si l¡¯esquizofr¨¨nica, plena d¡¯autoodi, hip¨°crita i violenta hist¨°ria de la ra?a a Am¨¨rica s¡¯hagu¨¦s encarnat en un sol home¡±, conclou al cat¨¤leg de l¡¯exposici¨® l¡¯escriptora Zadie Smith, sempre perspica?. Altres imatges del divo recreat ho certifiquen i ho reiteren. El Rei del Pop continua inquietant.

Catorze sales, quaranta-vuit artistes, pintures, fotos, v¨ªdeos, tot tipus d¡¯imatges: Jackson superstar a tope. Una ferida, una cicatriu, un negoci, una pila de dubtes. Torno a la Mir¨® i al Macba.

El francoalgeri¨¤ repara, no restaura, apeda?a, que es vegi b¨¦; mentre que Jackson volia deixar de ser negre. Plats de cer¨¤mica cosits amb grapes, llen?ols sargits, miralls trencats. I un bosc de caps tallats en fusta del Senegal que s¨®n al cine: a la pantalla s¡¯hi veu un fragment del J¡¯accuse (1919), un al¡¤legat contra la I Guerra Mundial que Abel Gance no va poder filmar amb soldats ferits (s¡¯hi van negar) i ho va haver de fer amb actors amb m¨¤scares o amb maquillatge. Attia ha refet les cares d¡¯aquells soldats que eren majorit¨¤riament africans de les col¨°nies franceses, a partir de fotos hist¨°riques dels arxius hospitalaris. Un altre film, en aquest cas seu, parla dels ¡°membres fantasma¡±, aquest dolor que segueixen tenint algunes persones al membre que els han amputat. Ja no el tenen per¨° els fa mal. Sentia Michael Jackson el dolor de la negritud que ell mateix es va amputar? Tenim nosaltres aquest dolor? Afecta les persones, les comunitats, la hist¨°ria. Penso en fosses i cunetes.

Dom¨¨nec ha recorregut mig m¨®n amb les seves exploracions cr¨ªtiques de la vida urbana. La seva exposici¨® escruta els avatars d¡¯uns quants espais p¨²blics significatius. Utopies com la Casa Bloc de Sant Andreu, a Barcelona, dels temps republicans, despr¨¦s ocupada per policies. O la ciutat militar de nom popular Chicago, a Israel, un centre d¡¯entrenament que reprodueix barris ¨¤rabs per planificar millor els atacs. La pell de la hist¨°ria, la casa somiada, el dolor causat per un bra? que has perdut i que et segueix fent mal. Mem¨°ria i oblit. Reparacions, o alguna cosa que encara no t¨¦ nom.

S¨®n exposicions molt vives. Amb elles us desitjo un bon agost.

Merc¨¨ Ibarz ¨¦s escriptora i professora de la UPF