El PDeCAT, ERC i Podem claven una garrotada al Govern de S¨¢nchez amb l¡¯abstenci¨® en l¡¯objectiu de d¨¨ficit

Primeres garrotades per al Govern de S¨¢nchez per la fragilitat dels seus suports. El Govern espanyol rebr¨¤ aquest divendres un contundent rev¨¦s en el ple del Congr¨¦s dels Diputats despr¨¦s que Units Podem, ERC, el PDeCAT i altres grups afins hagin decidit abstenir-se en el ple extraordinari que ha de validar l'acord del Govern central pel qual es fixen els objectius d'estabilitat pressupost¨¤ria i de deute p¨²blic per al conjunt de les administracions p¨²bliques i els seus subsectors per al per¨ªode 2019-2021. El ple tamb¨¦ havia d'avalar el l¨ªmit de despesa no financera del Pressupost de l'Estat per al 2019, en el qual treballa la ministra d'Hisenda, Mar¨ªa Jes¨²s Montero.

Aquest bloqueig fa palesa la fr¨¤gil majoria que dona suport a l'Executiu de Pedro S¨¢nchez. I tindr¨¤ conseq¨¹¨¨ncies immediates: el sostre de despesa ¨¦s essencial perqu¨¨ les autonomies dissenyin els seus pressupostos per al 2019. Amb el Govern de Rajoy, les comunitats podien inc¨®rrer en un d¨¨ficit conjunt del 0,1% del PIB; despr¨¦s d'un acord de l'Executiu i la Comissi¨®, aquesta xifra es va elevar al 0,3%, 2.500 milions addicionals. A m¨¦s, sense els nous objectius de d¨¨ficit pactats a Brussel¡¤les, el Govern espanyol es podria veure obligat a aplicar ajustos m¨¦s durs. El PP i Ciutadans fa setmanes que anuncien la seva oposici¨® a les propostes de S¨¢nchez, i ara l'abstenci¨® de Podem i els nacionalistes dificulta els plans de l'Executiu, que es pot trobar amb el mateix obstacle cada cop que vagi al Congr¨¦s.

Les primeres conseq¨¹¨¨ncies s¨®n purament econ¨°miques. Amb el PP i Ciutadans en contra i l'abstenci¨® d'aquestes forces que van avalar la moci¨® de censura del PSOE, els plans financers del Govern espanyol estan condemnats al frac¨¤s. L'Executiu afrontava una prova de foc despr¨¦s que alguns dels partits que van fer possible que Pedro S¨¢nchez arrib¨¦s a la Moncloa mostressin les seves discrep¨¤ncies de fons amb aquests objectius. Aquest distanciament dels socis ocasionals, que aprofiten per marcar perfil, far¨¤ descarrilar ara el projecte financer del Govern, que va prometre un ajust a Brussel¡¤les a canvi de suavitzar el calendari de reducci¨® de d¨¨ficit.

Per superar els 169 vots en contra del PP i Ciutadans, el PSOE necessitava, com a m¨ªnim, el suport d'Units Podem, ERC, el PDeCAT i el PNB. Tant Units Podem com el PDeCAT havien assegurat que la proposta, malgrat que augmenta el marge, no els conven? i ¨¦s insuficient, tot i que han mantingut converses infructuoses fins a ¨²ltima hora. Aquestes formacions, a m¨¦s d'ERC, havien advertit que, independentment de la seva posici¨®, l'objectiu de d¨¨ficit no passaria la barrera del Senat, on el PP disposa de majoria absoluta. Comprom¨ªs i Coalici¨® Can¨¤ria han anunciat que s'abstindran.

El 2012, amb majoria absoluta del PP al Congr¨¦s i el Senat, el Govern de Rajoy va reformular la Llei d'Estabilitat Pressupost¨¤ria perqu¨¨ l'aprovaci¨® del sostre de despesa i dels objectius d'estabilitat pressupost¨¤ria i el deute p¨²blic tingu¨¦s el suport majoritari de les dues Cambres. La vicepresidenta del Govern, Carmen Calvo, ha assegurat que en el cas que el Senat bloquegi el projecte, l'Executiu trobar¨¤ ¡°solucions¡±, sense al¡¤ludir directament a una modificaci¨® de la llei, que per ser org¨¤nica resultaria complicada.

Fonts d'Units Podem han justificat l'abstenci¨® pel fet que les xifres del sostre de despesa impulsat pel Govern "deixa 5.000 milions d'oxigen pressupostari pel cam¨ª". "S¨®n unes xifres que nom¨¦s miren cap a la majoria absoluta del Partit Popular al Senat", han assegurat. Per a la formaci¨® liderada per Pablo Iglesias, el Govern hauria d'haver proposat en primer lloc la reforma de la llei d'estabilitat pressupost¨¤ria. "?s clau en aquests moments accelerar una reforma de la llei d'estabilitat pressupost¨¤ria, aixecar la regla de despesa que ofega els Ajuntaments i derogar els reials decrets de racionalitzaci¨® de la despesa que ofeguen la sanitat, l'educaci¨® i la depend¨¨ncia", han assenyalat.

Per la seva banda, el PDeCAT ha al¡¤legat "falta de negociaci¨®" per part del Govern espanyol per justificar l'abstenci¨®. "Ja vam dir que s'havia de negociar i arribar a acords, no ha estat aix¨ª", ha subratllat en un missatge a Twitter el portaveu parlamentari del PDeCAT, Carles Campuzano.

L'acord d'estabilitat pressupost¨¤ria aprovat pel Consell de Ministres inclou el l¨ªmit de despesa no financera, conegut com a sostre de despesa, per als Pressupostos Generals de l'Estat del 2019, que no ¨¦s sotm¨¨s a votaci¨®, i que se situa en 125.064 milions d'euros, la qual cosa suposa un increment del 4,4% respecte al de 2018.

La nova via de consolidaci¨® fiscal flexibilitzava en cinc d¨¨cimes el marge de d¨¨ficit p¨²blic per al 2019, la qual cosa suposa prop de 6.000 milions m¨¦s de despesa per a les Administracions P¨²bliques. El Govern preveu un d¨¨ficit m¨¤xim de l'1,8% del PIB el 2019, de l'1,1% per al 2020 i del 0,4% per al 2021. En el desglossament, el de l'Administraci¨® central i el de les comunitats aut¨°nomes es reduiran fins a arribar al d¨¨ficit zero el 2021. Per a les entitats locals, el Govern preveu l'equilibri pressupostari en tot el per¨ªode i per a la Seguretat Social es reduir¨¤ de l'1,1 el 2019 al 0,9 el 2020 i al 0,4 el 2021. La flexibilitzaci¨® suposa al voltant de 2.400 milions m¨¦s per a les comunitats, els mateixos per a la Seguretat Social i uns 1.200 m¨¦s de marge per a l'Estat.

Si no se supera el tr¨¤mit parlamentari en el Congr¨¦s, la llei marca un termini m¨¤xim d'un mes per remetre uns nous objectius que tamb¨¦ s'haurien de sotmetre a votaci¨® a les dues Cambres. El Govern espanyol tamb¨¦ podria adoptar la via de d¨¨ficit aprovada per l'anterior Executiu, de manera que el que el sostre de despesa s'hauria d'ajustar en 1.200 milions, i se situaria en uns 123.864 milions.

Mateo, escollida administradora ¨²nica de RTVE

El Congr¨¦s dels Diputats ha triat Rosa Mar¨ªa Mateo com a administradora ¨²nica de RTVE en segona votaci¨®, en la qual nom¨¦s necessitava el suport de la majoria absoluta (176 diputats) de la Cambra. Mateo ha sumat 180 vots a favor de 312 emesos, i un en blanc.

Amb l'elecci¨®, que han garantit els grups que van donar suport a la moci¨® de censura, el Govern tanca un episodi d'adversitats parlament¨¤ries que es va iniciar el 22 de juny amb un decret llei per for?ar el relleu de la c¨²pula de RTVE, ja que el seu mandat havia expirat. Amb el d'aquest divendres, hauran estat necessaris vuit plens extraordinaris per culminar una operaci¨® que ha tingut un alt cost per al Govern espanyol i ha erosionat, aix¨ª mateix, la corporaci¨® RTVE.

Una vegada ratificada per la Cambra, Mateo passar¨¤ a gestionar RTVE fins que es resolgui el concurs p¨²blic que ja est¨¤ en marxa i es tri? el nou consell d'administraci¨® de RTVE. Segons el calendari marcat per a aquest proc¨¦s, s'espera que la nova c¨²pula de la corporaci¨® s'hagi triat entre els mesos de setembre i octubre.