Pau Luque: ¡°La Generalitat va donar un cop d¡¯Estat postmodern¡±

Pau Luque (Barcelona, 1982) ha seguit el proc¨¦s independentista des de M¨¨xic, on resideix. Aquest professor de Filosofia del Dret ha escrit La secesi¨®n en los dominios del lobo (Cataracta), un assaig en qu¨¨ analitza la ¡°tardor catalana¡±, que compr¨¨n les setmanes clau d¡¯octubre i novembre. Durant aquest per¨ªode, la Generalitat va proclamar unilateralment la independ¨¨ncia.

Pregunta.?Sost¨¦ que a Catalunya va haver-hi ¡°un cop d¡¯estat postmodern sense viol¨¨ncia¡±. Qu¨¨ va fer la Generalitat?

Resposta.?No t¨¦ sentit parlar d¡¯un cop d¡¯estat cl¨¤ssic, que ¨¦s el que insinua el jutge Llarena. L¡¯intent de cop d¡¯estat postmodern a qu¨¨ em refereixo ¨¦s un intent contradictori, ambigu de superaci¨® de l¡¯ordre constitucional. Es va flirtejar amb la idea que ¡°nosaltres no obe?m m¨¦s l¡¯ordre constitucional¡±. L¡¯arma, l¡¯instrument va ser un ¨²s retor?at del llenguatge pol¨ªtic, en qu¨¨ el significat de les paraules no depenia de les convencions ling¨¹¨ªstiques que ten¨ªem en com¨², sin¨® d¡¯all¨° que m¨¦s em convenia a mi. Democr¨¤cia ja no significa una constituci¨® que protegeix els drets fonamentals, sin¨® refer¨¨ndum de secessi¨® on jo digui.

P.?No cal que hi hagi viol¨¨ncia per proclamar un cop d¡¯estat?

R.?No. Aix¨ª ho demostra aquest episodi. L¡¯independentisme unilateralista fa un altre pas de rosca a la idea de cop d¡¯Estat dient: Podem accedir al poder sense viol¨¨ncia i sense respectar les regles, aparentment. Per aix¨° cal parlar de cop d¡¯estat postmodern.

P.?En el llibre descarta que els l¨ªders independentistes hagin com¨¨s el delicte de rebel¡¤li¨®.

R. Els codis penals s¨®n moderns. Pressuposen un ¨²s del llenguatge racional, no ambigu i no contradictori. El que va fer l¡¯independentisme ¨¦s ambigu. Amb l¡¯actual codi penal no es pot sancionar un cop d¡¯estat postmodern, que ¨¦s immune a una manera de veure les coses modernes, on el llenguatge no ¨¦s ambigu.

P.?Han com¨¨s altres delictes?

R. Seria f¨¤cil demostrar que va haver-hi desobedi¨¨ncia, potser malversaci¨® i tamb¨¦ coacci¨®, en el cas del 20 de setembre. No obstant aix¨°, tampoc crec que hi hagi hagut sedici¨®.

P.?Per qu¨¨ Llarena s¨ª que pensa que va haver-hi rebel¡¤li¨®?

R.?Crec que Llarena ¨¦s, simplement, un mal jurista. Que el relat independentista sigui ambigu t¨¦ avantatges i desavantatges. Un d¡¯aquests inconvenients ¨¦s que dones a l¡¯interlocutor l¡¯oportunitat d¡¯interpretar les teves accions com ell consideri m¨¦s oport¨². Llarena va interpretar que el que havia fet l¡¯independentisme vulnerava la constituci¨®. S¡¯aferra a aix¨°, construeix un argument dolent, implausible i atribueix el delicte de rebel¡¤li¨®. L¡¯ambig¨¹itat amb qu¨¨ va jugar l¡¯independentisme l¡¯est¨¤ matant ara als jutjats.

P.?Quin ha estat el paper de les xarxes socials en el proc¨¦s?

R.?Sense la pressi¨® que es va exercir a trav¨¦s de les xarxes, on no s¡¯admetia la possibilitat de fer un pas enrere i pensar qu¨¨ est¨¤vem fent, potser no s¡¯hagu¨¦s arribat a la DUI. Crec que Carles Puidgemont no va convocar eleccions per aquesta pressi¨®, que tamb¨¦ es va traslladar a la pla?a Sant Jaume, i per la por al fet que a Girona el veiessin com un tra?dor.

P.?L¡¯independentisme ha intentat obtenir un ress¨° internacional. Com s¡¯ha percebut el xoc de trens des de M¨¨xic?

R.?La gent que conec es va espantar quan va veure els cops de porres, per¨° tamb¨¦ es queda perplexa quan sent que Catalunya ¨¦s una naci¨® oprimida i que aqu¨ª hi ha una crisi humanit¨¤ria. Vist des de M¨¨xic, sona obsc¨¨. Els costa entendre el relat victimista, que ¨¦s d¡¯una exageraci¨® innecess¨¤ria.