Qui s¨®n els frustrats de l¡¯ISIS i per qu¨¨ s¨®n ara els m¨¦s perillosos

El periple d¡¯aquest marroqu¨ª reflecteix, amb algun mat¨ªs, la hist¨°ria del gihadisme europeu de l¡¯¨²ltim lustre. Va ser captat quan tenia 35 anys a Granadilla de Abona (Santa Cruz de Tenerife). Abans d¡¯entrar en contacte amb tres individus, tamb¨¦ marroquins, detinguts per la Policia Nacional el passat 8 de maig, el gihadista objecte de la investigaci¨® tenia una aparen?a occidental i antecedents per algun delicte relacionat amb les drogues. Va con¨¨ixer aquests tres subjectes, regents d¡¯un locutori i vinculats a una mesquita de la zona; es va submergir en la ideologia i l¡¯est¨¨tica salafistes i va fer les maletes cap a S¨ªria. La metamorfosi va ser tan important, que els agents van destacar en l¡¯escrit de detenci¨® dels seus sup¨°sits captadors que el gihadista presentava al front la zabiba, la marca que identifica als que recolzen el front amb molta freq¨¹¨¨ncia en la catifa de resar. Es va unir al Front al-Nusra ¡ªgrup gihadista vinculat a Al-Qaeda¡ª el 2013. Dos anys despr¨¦s, el 2015, i despr¨¦s de perdre la m¨¤ esquerra en combat, va tornar a Tenerife; des d¡¯all¨¤ i amb documentaci¨® falsa va aprofitar els fluxos de refugiats i va viatjar a Hongria. Va ser detingut a Budapest i expulsat al Marroc, on se li va perdre la pista.

El primer mat¨ªs d¡¯aquesta hist¨°ria ¨¦s la segona part, la tornada a casa: els c¨¤lculs m¨¦s folgats parlen que nom¨¦s 3 de cada 10 gihadistes que van sortir d¡¯Europa van tornar del califat. Els analistes de terrorisme coincideixen que s¨®n els radicals que no van poder fer el viatge els que plantegen el major repte a la seguretat per Europa.

La policia va detenir els tres marroquins de Granadilla en cooperaci¨® amb Europol. Aquest organisme va presentar el 20 de juny el seu informe anual sobre el terrorisme. I aqu¨ª ve el segon mat¨ªs de la hist¨°ria. Malgrat que aquest pogu¨¦s usar les rutes de refugiats, Europol conclou, despr¨¦s d¡¯investigacions a Gr¨¨cia i It¨¤lia, que no hi ha proves per afirmar que els terroristes del califat hagin aprofitat de forma ¡°sistem¨¤tica¡± aquesta llera. L¡¯oficina policial dona xifres del contingent europeu que va partir cap a S¨ªria o l¡¯Iraq els darrers anys. Uns 5.000 van viatjar cap a Llevant; d¡¯aquests, 2.500 podrien encara estar plantant batalla i un miler hauria mort en combat o aniquilat pels bombardejos contra l¡¯ISIS.

M¨¢s informaci¨®n

De la primavera tunisiana a l¡¯hivern del gihadisme

En la ment dels radicals

Finalment, hi ha els 1.500 que haurien tornat a casa. S¨®n els combatents estrangers que els serveis d¡¯intel¡¤lig¨¨ncia occidentals han temut des de fa anys per si la caiguda del califat els portava a traslladar la seva viol¨¨ncia a Europa. Per¨° ni s¨®n tants, entorn del 30% del total, ni tan aguerrits. Molts s¨®n dones sense ensinistrament militar i nens nascuts en la rereguarda gihadista. L¡¯acad¨¨mic belga Rik Coolsaet, professor a la Universitat de Gante, ha escrit juntament amb Thomas Renard l¡¯informe La vuelta a casa de los combatientes extranjeros a Holanda, B¨¦lgica y Alemania ¡°Els estrangers han decidit en la seva majoria lluitar fins a la mort en les files de l¡¯ISIS¡±, adverteix Coolsaet en un intercanvi de correus, ¡°alguns han mort, d¡¯altres han estat capturats per forces iraquianes i les YPG [mil¨ªcies kurdes]; uns altres segueixen combatent en els reductes de S¨ªria i nom¨¦s uns quants han marxat a altres escenaris europeus gihadistes¡±. Segons les dades del brit¨¤nic Richard Barrett, excap de contraterrorisme del MI6, el nombre de retornats a Europa situen al capdavant el Regne Unit, amb m¨¦s de 400; Fran?a i Alemanya, amb al voltant de 300; Su¨¨cia, amb una mica m¨¦s d¡¯un centenar¡­ Se calcula que uns 30 podrien haver tornat a Espanya, d¡¯entre poc m¨¦s de 200 que van marxar. Molts, marroquins residents com el de Granadilla.

No hi ha proves per afirmar que els terroristes del califat hagin aprofitat les rutes de?refugiats, segons Europol

No hi ha proves per afirmar que els terroristes del califat hagin aprofitat les rutes de refugiats, segons Europol

No hi ha hagut molt moviment de gihadistes forans des de l¡¯any passat. ¡°La xifra [de retornats]¡±, diu Barrett, autor de l¡¯informe M¨¢s all¨¢ del califato: combatientes extranjeros y la amenaza de retorno, ¡°¨¦s m¨¦s petita que no s¡¯esperava i la ra¨® no est¨¤ molt clara. Potser el nombre original de combatents estrangers era erroni, potser molts van morir, per¨° el m¨¦s probable ¨¦s que hagin tornat m¨¦s dels que les autoritats saben¡±. La clau del volum de gihadistes estrangers que van poder haver empr¨¨s el viatge al califat la dona el mateix Barrett. Turquia va demanar ajuda a altres pa?sos per controlar possibles aspirants a engrossir els rangs de l¡¯ISIS. Al juny del 2017, la seva llista tenia ja 53.781 persones, de 146 pa?sos. I d¡¯aquestes, algunes ni tan sols van aconseguir la frontera turcosiriana.

Uns es van quedar pel cam¨ª, d¡¯altres no han tornat. El cas ¨¦s que la tornada dels ensinistrats del califat no ha suposat encara el risc de seguretat que s¡¯esperava. Per aix¨° potser les respostes davant la seva possible volta s¨®n tan diverses com els pa?sos d¡¯origen. Al nord d¡¯Europa aposten per la desradicalizaci¨® i reintegraci¨®, mentre el sud tendeix al processament judicial. Si els combatents estrangers no tornen, on ¨¦s el perill? ¡°El desafiament dels viatgers frustrats ¨¦s potencialment m¨¦s gran que el dels retornats¡±, assenyala en un correu electr¨°nic Barrett, ¡°perqu¨¨ encara tenen el somni de l¡¯Estat Isl¨¤mic, que dif¨ªcilment es pot fer realitat; poden sentir que han fracassat per no haver arribat a temps, per sentir ira i ressentiment davant de les autoritats que els van impedir viatjar o van causar la caiguda de l¡¯ISIS¡±. S¨®n els combatents homegrown, terroristes locals, radicalitzats i fins i tot entrenats a casa. L¡¯¨²ltim atac perpetrat a Europa amb retornats involucrats va ser el de Brussel¡¤les, al mar? del 2016. I els atemptats de Brussel¡¤les i Par¨ªs, executats per c¨¨l¡¤lules dirigides per l¡¯Emni, la unitat de l¡¯ISIS per atacar a l¡¯estranger, s¨®n l¡¯excepci¨®.

El periodista alemany expert en el fenomen gihadista Peter R. Neumann reuneix algunes xifres del terror a Europa des del 2014: d¡¯entre prop d¡¯un centenar de trames, 41 van tenir ¨¨xit. Una de cada cinc la va dur a terme un individu amb experi¨¨ncia en la trinxera gihadista. Les altres, la immensa majoria d¡¯atemptats, s¨®n cosa de terroristes sense lla?os operacionals amb cap grup. ¡°Aquesta onada representa una ¨¤rea grisa del terrorisme¡±, assenyala Coolsaet, ¡°[comesa] per cercadors desesperats de venjan?a, de 15 minuts de fama; delinq¨¹ents que necessiten una justificaci¨®, inestables mentalment, que emboliquen els seus problemes psicol¨°gics amb la narrativa del Daesh [acr¨°nim despectiu per referir-se a l¡¯ISIS]¡±. S¨®n el perill, encara que tampoc sigui f¨¤cil de trobar-los. ¡°L¡¯¨¤mplia varietat de motius i possibles conspiradors i el m¨ªnim temps de preparaci¨® per a un atac a l¡¯estil Daesh fa molt dif¨ªcil la seva prevenci¨®¡±, afegeix l¡¯acad¨¨mic.

En una entrevista recent a Bulg¨¤ria, el director d¡¯Europol, Rob Wainwright, assenyalava que unes 30.000 persones a Europa poden formar part potencialment de les xarxes terroristes. S¨®n radicalitzats expr¨¦s. Dif¨ªcils de ca?ar. Vegeu el cas espanyol: Carola Garc¨ªa-Calvo, investigadora del Reial Institut Elcano, perfila algunes caracter¨ªstiques que es repeteixen a Espanya: ¡°?s un fenomen d¡¯homes joves. Hi ha diversitat en l¡¯ocupaci¨® i la falta d¡¯integraci¨® no ¨¦s necess¨¤riament compatible amb el terrorisme. Una altra cosa ¨¦s l¡¯assimilaci¨® cultural, com en el cas de Ripoll [localitat on vivia part del comando que va atemptar a Barcelona], on se¡¯ls coneixia com els ¡°nois marroquins¡±. El coneixement de l¡¯islam i la xaria, a m¨¦s, ¨¦s limitat¡±. S¨®n musulmans de segona generaci¨®, amb certa crisi d¡¯identitat, amb una pr¨¤ctica de l¡¯islam diferent a la dels seus pares, que pateixen, segons Garc¨ªa-Calvo, ¡°una sensaci¨® de greuge real o percebut¡±.

S¨®n, en fi, els que, estigui mort o no el califat en el terreny, hauran retornat o mudat els seus gihadistes, segueixen sent la carn de can¨® m¨¦s vulnerable a la petjada propagand¨ªstica de l¡¯ISIS, encara gran, i a l¡¯execuci¨®, per tant, d¡¯un atemptat terrorista.