Elogi de la ciutat prodigiosa

I malgrat tot, una ciutat feli?. O almenys una ciutat on es troben moltes oportunitats per ser feli?. ?s un fet que, tot i els grans sobresalts dels ¨²ltims temps i de la trag¨¨dia de l¡¯atemptat de la Rambla, i a banda de les cicatrius de la crisi, la majoria dels barcelonins seguim estimant profundament la nostra ciutat i hi seguim creient, i no anir¨ªem a viure, si ho podem evitar, enlloc m¨¦s, ni tan sols a Shangri-La (on, com ¨¦s ben sabut, s¡¯hi viu b¨¦ i molt de temps). I aix¨° que d¨¦u n¡¯hi do la temporada que hem viscut!: la terrible garrotada del 17-A ¨Cel nostre (un m¨¦s) 11-S¨C, que ens va situar en la realitat que tamb¨¦ ens trobem a la diana del terrorisme isl¨¤mic; i l¡¯enrenou del proc¨¦s, que, pensis com pensis i et situ?s on et situ?s de l¡¯espectre pol¨ªtic, ens t¨¦ amb un neguit continu. I aix¨° no ¨¦s tot: hem tingut la brega dels taxis, amb la flota negre i groga convertida en un vesper i bloquejant la ciutat peti qui peti, i la dels manters, que s¡¯han est¨¨s tant que pr¨¤cticament pots anar des de la pla?a de Catalunya fins al port trepitjant les seves assortides mantes (si t¡¯hi atreveixes), i les campanyes antiturisme, amb l¡¯¨²ltima ocurr¨¨ncia, aquests cartells i pintades amb mala llet de ¡°Dear tourist: balconing is fun!¡±. Per no parlar de les obres. A m¨¦s, sembla que ens barallem fratricidament per tot: els carrils bici, els toros, l¡¯Airbnb, la Sagrada Fam¨ªlia, el zoo, el tramvia, el pipic¨¤...

Per¨° aqu¨ª precisament es tracta de mirar per sobre, o per sota, de tot aix¨°, de rompre una llan?a per l¡¯optimisme i la?joie de vivre i de reivindicar una Barcelona capa? de superar els traumes, els problemes, les tensions i, com diria el pr¨ªncep dan¨¨s (un turista, per tant), totes les fletxes de la insultant Fortuna, no pas les de Karina. A costa de semblar ingenus o d'haver-nos pres alguna cosa (caldria ser Eduardo Mendoza, Juan Mars¨¦, Javier P¨¦rez And¨²jar o l¡¯enyorat Agust¨ª Fancelli per sortir-ne ben parat), elevarem una oda a la Barcelona que val la pena, la que ens fa voler continuar sent habitants o visitants seus. Una Barcelona d'alegria, de bellesa i de plaers (de l¡¯esperit principalment, tampoc ens passem ara). Tamb¨¦ una Barcelona de baix¨ªssima criminalitat en relaci¨® amb la seva mida, en qu¨¨ ¨¦s f¨¤cil moure¡¯s i orientar-se i que troba el seu sentit en l¡¯amistat, l¡¯amabilitat i la solidaritat (fem nostres totes les causes: l¡¯¨²ltima, la de lluita contra la mutilaci¨® femenina, amb una campanya omnipresent). Fins i tot hi ha una gran botiga oficial de merchandising del Reial Madrid al carrer Ferran, a tocar de la neur¨¤lgica i pol¨ªticament tan candent pla?a Sant Jaume. Que se s¨¤piga.

Un bon punt de partida ¨¦s el de Bar-cel-ona, el mundialment c¨¨lebre acr¨°stic de Mariscal, encunyat el 1979, fins i tot abans que nasqu¨¦s (el 1988) el Gambrinus, la seva cigala monumental (amb perd¨®), per¨° sempre vigent, i ara tan tonificant. Bars, quina m¨¤ de llocs, n¡¯hi ha a tot arreu, aix¨° que no falti, per¨° cel i ona es gaudeixen especialment a les platges. Un passeig et demostra que, malgrat tot, la vida segueix plena d¡¯alegria, de felicitat i fins i tot de cossos esculturals. Un dia qualsevol d¡¯estiu, avui mateix, sense anar m¨¦s lluny, aix¨° ¨¦s Santa M¨®nica (Calif¨°rnia), senyors! Nom¨¦s ens falten el moll amb atraccions i els pelicans.

Caminar del Port Ol¨ªmpic i les nostres torres bessones (no abatudes) de l¡¯Hotel Arts i la Mapfre, en direcci¨® est, per exemple, ens porta a les platges de la Nova Ic¨¤ria, Bogatell, la Mar Bella, la Nova Mar Bella i Llevant, per arribar fins al F¨°rum. Escolteu, una ciutat amb una promenade com aquesta no pot ser desgraciada. Deambular pel passeig sobre la l¨ªnia de platja et creues, t¡¯avancen o avances passejants, banyistes, turistes de cent nacions, locals de moltes altres, preciositats,?gent guapa, en resum, i lletja, ¨¦s clar; m¨¦s ciclistes que al Tour, fam¨ªlies senceres en segways, la humanitat m¨¦s normal i tamb¨¦ alguna d'extravagant, policia en pantalons curts i en cotxets rid¨ªculs com de golf que ja hauria volgut tenir l¡¯inefable Ludovic Cruchot (el gendarme de Saint-Tropez), venedors, m¨²sics, malabaristes i carteristes.

Al passeig est¨¤s flanquejat a una banda pels restaurants de platja, la moderna transmutaci¨® dels berenadors preol¨ªmpics, amb noms de refer¨¨ncia com l¡¯Escrib¨¤ (l¡¯altre dia el vaig recomanar a Arturo P¨¦rez-Reverte: no m¡¯ha enviat els seus padrins, aix¨ª que deu haver anat b¨¦) i d¡¯altres que s¡¯obren pas, com el m¨¦s assequible Xiroi (de Ca la Nuri), que duu el lema ¨Cque fem nostre¨C ¡°Passa-t¡¯ho b¨¦¡±. A l¡¯altra banda tens la platja i el mar fins a l¡¯horitz¨® i el cel. Un cont¨ªnuum d¡¯esbarjo i dispersi¨® que comen?a on et cremes els peus i t¡¯espolses la sorra que fa pessigolles, segueix a les prom¨ªscues dutxes a l¡¯aire lliure que ofereixen tant d¡¯espectacle, els xiringuitos (pocs: Colau n'ha fet una poda, com amb les hamaques i tendals de lloguer, en honor de l¡¯espai p¨²blic, per¨° avui no estem de cr¨ªtica), les pistes de v¨°lei, el bosc de para-sols i l¡¯esvalotada riba del mar. Despr¨¦s venen els banyistes pr¨°piament dits, tangues i topless en coexist¨¨ncia amb hijabs i muslim swimsuits, igual que conviuen gavines i cormorans; les ones (ona!), la franja dels esports mar¨ªtims i les embarcacions, des del paddle surf i el windsurf en primer pla fins al creuer i el gegant¨ª portacontenidors que es dibuixen al fons passant pels velers, el catamar¨¤ d¡¯esbarjo, el vaixell pirata i les noves Golondrines. Anant en una direcci¨® i en la contr¨¤ria, un heterogeni llibre obert de la navegaci¨® que est¨¦n les seves p¨¤gines sobre un mar refulgent i un cel infinit.

Hi ha moltes m¨¦s barcelones. Multitudin¨¤ries, sorolloses i euforitzants en les seves festes (Gr¨¤cia, la Merc¨¨, Sant Jordi), fires (Salons del C¨°mic, Autom¨°bil, Mar¨ªtim, Mobile, 080) i festivals de m¨²sica (el S¨®nar, el Primavera, el Cru?lla), o en el vertigin¨®s i l¨²dic G¨®lgota del Tibidabo... ?ntims i silenciosos, als carrerons historiats del barri G¨°tic o del Born o als mestissos del Raval o els serratencs del Poble-sec. Sembla un t¨°pic esmentar tot aix¨°, ja ho s¨¦, per¨°, a veure, qui no atresora moments de felicitat als Jardins de l¡¯Hospital, o al costat de la columna romana del Caf¨¨ d¡¯Estiu del Museu Mar¨¨s, o passejant sota les g¨¤rgoles de la catedral, o robant un pet¨® als peus de la muralla? Visitar la petita bas¨ªlica (d¡¯origen visigot) de Sant Just i Pastor i encendre-hi una petita espelma i apropar-se despr¨¦s a prendre's un dels millors gint¨°nics de la ciutat al rec¨°ndit L¡¯Ascensor, un dels bars de sempre, ¨¦s una cosa que no falla. Com tampoc la lluna plena al Macba, o pujar a la Fundaci¨® Mir¨® i gaudir de l¡¯art i les vistes i la pau que s'hi respira, i baixar passejant pels jardins de Laribal fins al Teatre Grec. M¨¦s amunt, el castell de Montju?c, avui tan desarmat (no sigui que a alg¨² se li passi pel cap tornar a bombardejar-nos), ¨¦s una rom¨¤ntica talaia sobre la ciutat i el mar ple d¡¯espais per perdre-s¡¯hi i de sorpreses hist¨°riques, i de mem¨°ries d¡¯infantesa. ?s el que tamb¨¦ t¨¦ el zoo; els costa entendre-ho als animalistes: els lleons i els elefants s¨®n els pares.

Barcelona ¨¦s una ciutat esportiva. Encara que, amb els seus grans desnivells, segons on vius exigeix tenir uns bons pulmons, i el nostre Central Park est¨¤ una mica descentrat: Collserola o Montju?c. L'esport produiex moltes endomorfines, encara que la m¨¤xima felicitat es diria que a Barcelona no ¨¦s practicar-lo, sin¨® mirar-se'l, sobretot al Camp Nou. Ja pot caure de tot, que si guanya el Bar?a...

Tamb¨¦ ¨¦s una ciutat de teatres i quines immenses felicitat i emoci¨® ens ofereixen el Lliure, el Romea, el Vict¨°ria, el Teatre Nacional, el Mercat de les Flors...: sempre hi pots confiar. I els cinemes, els Verdis, la Filmoteca... I el Liceu (que vam reconstruir de manera exemplar quan se'ns va cremar) i el Palau de la M¨²sica, i l¡¯Auditori. I les llibreries no es queden curtes, ja que en tenim moltes que justifiquen per si soles no anar-se'n a viure a cap altre lloc (excepte potser a Portland, per¨° no marxar¨¤s a Portland nom¨¦s perqu¨¨ hi tenen Powell¡¯s): les dues de La Central, Laie, aquest temple de la m¨¦s fant¨¤stica felicitat que ¨¦s Gigamesh i el dels viatges que ¨¦s Alta?r. Entre els museus quanta alegria genera contemplar la bellesa que exhibeixen el Museu Nacional, el Picasso, el CaixaForum, el de les Cultures del M¨®n, amb les seves canoes de proa de cocodril, els seus t¨°tems i les seves m¨¤scares. A dos extrems de la ciutat, el Cosmocaixa i el Museu NAT de Ci¨¨ncies Naturals ens ofereixen tot l¡¯excitant misteri del cosmos i de la vida. La gastronomia, dels grans restaurants a les granges de Petritxol, i les compres, del Mercadillo de Portaferrisa al Zadig & Voltaire de passeig de Gr¨¤cia, s¨®n altres grans i ¨°bvies fonts de felicitat que cadasc¨² es permet segons les seves possibilitats.

Alguna cosa que crea un sentiment especial amb la ciutat ¨¦s ser conscient de la seva qualitat de pentimento. Com totes les urbs, per¨° potser m¨¦s especialment per la seva gran vitalitat i canvi constant, Barcelona es va afegint capes una rere l¡¯altra. Passejar ¨¦s recordar, doncs, els llocs que vas estimar (i on vas estimar) i han anat desapareixent, substitu?ts per d¡¯altres. Hi ha una dol?a malenconia en aquest exercici de mem¨°ria, molt emotiu per a tots nosaltres. ?s cert que tamb¨¦ hi ha noms que perduren, guardant tota la seva c¨¤rrega emocional (El Glaciar, Sidecar, Jamboree, Flash-Flash...)

Parafrasejant Isak Dinesen, Barcelona ¨¦s una ciutat amb una noblesa inigualable, feta per a la llibertat i que t'omple de lleugeresa de cor. La nostra ciutat, i la de tots vost¨¨s. Una ciutat en la qual quan et lleves cada mat¨ª, la mires i et dius: ¡°Soc on voldria ser¡±.