La independ¨¨ncia virtual

Fa uns dies que soc al Port de la Selva i el que em crida m¨¦s l¡¯atenci¨® ¨¦s la proliferaci¨® d¡¯estelades que poblen els carrers, els passejos i les platges. (I lla?os grocs, ¨¦s clar, que, per cert, ning¨² treu). Si no m¡¯equivoco, em sembla que per aqu¨ª mateix es va encunyar fa un temps la virtual denominaci¨® de Rep¨²blica Independent del Cap de Creus, a l¡¯espera, algun dia, de la seva concreci¨® hist¨°rica. M¡¯assec al bar Espa?a a fer el tallat de les onze del mat¨ª i em poso a imaginar com seria aquesta rep¨²blica si exist¨ªs de deb¨°. I la meva imaginaci¨® em retorna un lloc agradable per viure. ?bviament, viur¨ªem del turisme. I dels impostos amb qu¨¨ aquest turisme tan generosament alimentaria les arques p¨²bliques de la nostra rep¨²blica. Per¨°, de sobte, canvio d¡¯idea i deixo la meva imaginaci¨®. I si tot fos m¨¦s f¨¤cil? Per qu¨¨ no ho simplifiquem? I em poso a pensar que amb el mateix turisme, els mateixos impostos que aporten els pocs menys de 1.000 habitants que t¨¦ el Port de la Selva, es pot viure, tal com es viu ara, sense rep¨²blica. A m¨¦s, tothom, les 994 ¨¤nimes, podrien mantenir a les seves respectives astes les seves ensenyes patri¨°tiques, de la mateixa manera que mantenen ara mateix la seva escola prim¨¤ria i secund¨¤ria amb la immersi¨® ling¨¹¨ªstica a tota m¨¤quina. El lector es deu estar preguntant a qu¨¨ treu cap aquest exordi i on em porta. Intentar¨¦ explicar-me.

D¡¯entrada, vull dir que soc un fervent creient en les realitats virtuals. No nom¨¦s perqu¨¨ em cauen b¨¦, sin¨® perqu¨¨ em sembla que tenen un futur promissori i inevitable. No tindria cap problema, per exemple, a contactar amb un holograma en lloc de fer-ho amb un individu de carn i ossos, si aix¨° em supos¨¦s estalviar-me temps i diners en qualsevol gesti¨®. Tornem a l¡¯exemple de la Rep¨²blica del Cap de Creus, que tindria com a capital ¨Cper a alguns dels seus habitants ja ho ¨¦s¨C el Port de la Selva. Fem-nos la pregunta seg¨¹ent: Un estat o un govern poden impedir que un grup hum¨¤ vulgui creure que viu en una dimensi¨® pol¨ªtica, diguem, virtual? I, d'altra banda, qu¨¨ li impedeix a un grup hum¨¤ creure, sense que aquesta creen?a menystingui la realitat en qu¨¨ viu, en una realitat pol¨ªtica virtual?

Fa uns dies vaig parlar amb la germana de qui ha estat un important dirigent independentista, ella tamb¨¦ independentista, i m¡¯explicava que havia estat aquest any al Pa¨ªs Basc. El seu comentari despr¨¦s d¡¯aquest viatge, que d¡¯alguna manera ¨¦s l'origen d¡¯aquest article: ¡°Si nosaltres tingu¨¦ssim un estatut com el basc, jo ara mateix deixaria de ser independentista¡±. Efectivament, quan un viatja pel Pa¨ªs Basc la sensaci¨® que li queda ¨¦s la d¡¯un pa¨ªs independent. I em sembla que els bascos aix¨° tamb¨¦ ho experimenten. No nom¨¦s pels avantatges recaptatoris que els permet la seva excepcionalitat fiscal i tribut¨¤ria, sin¨® perqu¨¨ han acceptat majorit¨¤riament, igual que ho han fet els seus molt intel¡¤ligents i assenyats dirigents pol¨ªtics, viure en una independ¨¨ncia virtual. La m¨¦s propera, efica? i alhora inn¨°cua per a ells, per¨° tamb¨¦ per a l¡¯Estat espanyol, si es compara amb la independ¨¨ncia real. No tinc cap prova d¡¯aix¨° que afirmo, per¨° si al Pa¨ªs Basc no funciona una independ¨¨ncia virtual, el que hi ha s¡¯hi assembla for?a.

Comparteixo una experi¨¨ncia. Resulta que fa 20 anys que vaig a aquest poble i fins aquest mes no hi havia vist mai cap patruller ni de la Gu¨¤rdia Civil ni de la Policia Nacional passejar-s¡¯hi com si ho fessin per la Castellana de Madrid. Tampoc, des de la restauraci¨® de la Generalitat, havia vist que a Barcelona hi sobrevolessin helic¨°pters de la Policia Nacional. Aix¨° qu¨¨ vol dir? Doncs molt simple. Que alg¨² ha trencat un acord t¨¤cit. Jo et deixava que tu et pensessis que vivies en un pa¨ªs independent (la independ¨¨ncia virtual), i tu em deixaves que jo segu¨ªs conven?ut que realment gestionava un Estat auton¨°mic, on Catalunya era una autonomia m¨¦s.

D¡¯alguna manera, els dos actors d¡¯aquest possible acord virtual van fallar, tot i que, fet i fet, sembla que un va fallar m¨¦s que l'altre. L¡¯Estat ¨Camb la gesti¨® del PP, per¨° tamb¨¦ abans amb la del PSOE¨C no va entendre que la independ¨¨ncia virtual era la m¨¦s plausible i, per paradoxal que sembli, la m¨¦s real. I els independentistes van fallar m¨¦s, per la senzilla ra¨® que els seus dirigents no van estar a l'altura d¡¯aquesta quimera possible. Molt possible.