El Papa eludeix respondre sobre les acusacions d¡¯encobriment d¡¯abusos

El dia es va complicar des de bon mat¨ª. En ple viatge a l'epicentre dels esc¨¤ndols d'abusos a menors i enmig de la tempesta pel cas de Pennsilv¨¤nia,?diumenge el Papa va esmorzar a Dubl¨ªn amb la carta de l'arquebisbe Carlo Maria Vigan¨° en qu¨¨ l'acusava d'encobrir els abusos sexuals del cardenal Theodor McCarrick. Entremig va fer un viatge al santuari de Knock, una missa i un exercici de penit¨¨ncia p¨²blica en qu¨¨ va demanar perd¨® per les diferents variants d'abusos perpetrats per l'Esgl¨¦sia Cat¨°lica. Per¨° en el vol de tornada a Roma, Francesc va atendre els periodistes durant 44 minuts en la seva tradicional roda de premsa, on va evitar contestar clarament a la pregunta clau i va demanar a la premsa que jutg¨¦s per si mateixa el contingut de l'acusaci¨®, procedent d'uns dels membres de l'ala ultraconservadora de l'Esgl¨¦sia.

El papa Francesc va atendre totes les preguntes detingudament. I la tercera que va rebre va ser la m¨¦s directa: Es va reunir amb Vigan¨° el 23 d'octubre del 2013 i aquest el va alertar de la conducta de McCarrick? Estava el cardenal nord-americ¨¤ sancionat per Benet XVI i va permetre que es relaxessin aquestes mesures? ¡°Jo he llegit aquest mat¨ª el comunicat. L'he llegit i dir¨¦ sincerament, que el llegeixin vost¨¨s atentament i facin el seu judici. Jo no dir¨¦ ni una paraula sobre aix¨°. Crec que el comunicat parla per si mateix, i vost¨¨s tenen la capacitat period¨ªstica suficient per arribar a les conclusions. ?s un acte de fe. Quan hagi passat el temps i vost¨¨s tinguin les conclusions, potser parlar¨¦ m¨¦s. Per¨° vull que la seva maduresa professional faci aquesta feina, per¨° de deb¨°¡±, va apuntar en una sortida completament inesperada a les files de la classe turista, on viatja la premsa.

La resposta, entre altres coses, permet al Vatic¨¤ guanyar temps en una q¨¹esti¨® molt delicada que afecta directament la credibilitat del Papa en un assumpte crucial per al seu Pontificat. La carta, d'11 p¨¤gines, suposa una cascada de fang sobre Francesc i alguns dels seus col¡¤laboradors m¨¦s estrets, com el secretari d'Estat, Pietro Parolin, o el cardenal Maradiaga, que el document tamb¨¦ assenyala. El to, moltes de les acusacions i l'homof¨°bia rampant que destil¡¤la l'argumentari esgrimit en la missiva ¨CVigan¨° considera que l'homosexualitat ¨¦s la causa dels abusos a l'Esgl¨¦sia¨C?afebleixen enormement bona part del contingut. Per¨° dos dels elements clau de l'acusaci¨® continuen sense rebre un aclariment per part del Papa, una cosa que, d'altra banda, tampoc ha fet mai amb les acusacions rebudes per part del sector ultraconservador.

La idea que pugui haver-hi m¨¦s documents i convingui esperar sobrevola tamb¨¦ en l'ambient i suggeririen aquesta prud¨¨ncia. Tamb¨¦ el fet que Benet XVI, amb qui Francesc mant¨¦ una relaci¨® extraordin¨¤ria, jugu¨¦s un paper fonamental en unes sancions que, suposadament, no es van publicar ni van ser respectades pel mateix McCarrick, que va estar fent misses durant tot aquell per¨ªode.

A m¨¦s d'aquest assumpte, el Papa va abordar amb els periodistes alguns moments clau del seu viatge, que va orbitar sempre al voltant dels abusos i el canvi de mentalitat de la societat irlandesa, ja allunyada del pes absolut del catolicisme. Francesc estava molt satisfet de la seva reuni¨®, dissabte, amb les vuit v¨ªctimes, on va poder escoltar els seus relats. ¡°Vaig patir molt, per¨° crec que es necessitava escoltar aquestes persones. I d'aquesta reuni¨® va sorgir la proposta de demanar perd¨® avui en la missa sobre coses concretes. [¡­]. Les coses que he dit avui, algunes no les sabia. Per mi ha estat dolor¨®s, per¨° amb el consol de poder aclarir aquestes coses¡±.

Una d'elles era Marie Collins, que mant¨¦ fortes discrep¨¤ncies amb el Pont¨ªfex a l'hora d'abordar les reformes necess¨¤ries per prevenir els abusos. Fins al punt que va abandonar la comissi¨® del Vatic¨¤ en qu¨¨ va participar durant tres anys. De fet, Collins va tornar a criticar que no s'hagin implantat els tribunals especials per jutjar abusadors, tal com es va aprovar a la Santa Seu. El Papa ho va rebatre. ¡°Jo estimo molt la Marie Collins, li truquem perqu¨¨ doni confer¨¨ncies al Vatic¨¤. Per¨° ella est¨¤ una mica obsessionada amb l'escrit de Mare Amorevole en qu¨¨ es deia que per jutjar els bisbes, faria falta un tribunal oficial. Despr¨¦s es va veure que no era viable, tampoc convenient, per les diverses cultures dels bisbes que s'han de jutjar. Per¨° es pren la recomanaci¨® de Mare Amorevole, i es fa un jurat per a cada bisbe. Per¨° no pot ser el mateix tribunal¡±, va insistir Francesc. Collins va respondre poc despr¨¦s per Twitter i va tronar a mostrar el seu total desacord.

A prop¨°sit dels nous casos que poden sorgir entre el clergat, el Papa va demanar que s'actu? amb dilig¨¨ncia. Especialment, va assegurar, dins de les fam¨ªlies quan es t¨¦ coneixement dels abusos. ¡°Si hi ha sospites o proves o mitges proves, no veig res de dolent a fer una investigaci¨®. Sempre que es faci sobre el principi jur¨ªdic fonamental que ning¨² ¨¦s dolent si no es prova. Tantes vegades hi ha la temptaci¨® no nom¨¦s de fer la investigaci¨®, sin¨® de publicar que s'ha fet la investigaci¨®, i alguns mitjans comencen a crear un ambient de culpabilitat¡±. La presumpci¨® d'innoc¨¨ncia s'ha de respectar sempre, va subratllar a prop¨°sit del cas granad¨ª conegut com Los Romanones.