¡°Em van dir que no era apte per sobrequalificat i tenir idees pr¨°pies¡±

¡°Els testos s¡¯assemblen a les olles¡±, diu la dita que exemplifica millor que cap altra expressi¨® com els fills hereten les qualitats (i de vegades els defectes) dels seus progenitors. ?s el cas d¡¯?lex Tresserras (Barcelona, 1991), un jove que ha vist en el seu pare, Jordi Tresserras, el reflex per emmirallar-se a l¡¯hora d¡¯enfocar el seu futur. ¡°Mentre els altres nens parlaven de vacances a la platja i la muntanya, jo anava de visita a jaciments, monuments i museus¡±, explica el fill, assegut amb el seu pare al caf¨¨ de la Pedrera, l¡¯¨²ltima obra civil d¡¯Antoni Gaud¨ª, que tan b¨¦ coneixen els dos. El pare, Jordi Tresserras, va fundar amb 20 anys la secci¨® juvenil de la Societat Catalana d¡¯Arqueologia, i va crear despr¨¦s el programa de postgrau de Turisme Cultural de la Universitat de Barcelona.

¡°Abans qualsevol emprenedor, de qualsevol origen, tenia m¨¦s possibilitats de fer-se un lloc. Ara hi ha m¨¦s barreres. No nom¨¦s has de tenir m¨¤sters i postgraus. Potser hi havia menys gent, no hi havia tants programes d¡¯estudi i era el moment de la creaci¨® dels equipaments, les transfer¨¨ncies a les comunitats i l¡¯externalitzaci¨® de serveis que va generar la creaci¨® d¡¯empreses¡±, explica el pare amb l¡¯experi¨¨ncia dels anys. ¡°Abans si una persona sobresortia, tenia empenta i un plus, se¡¯l premiava. Ara es busquen titelles per controlar-los¡±, interv¨¦ el fill.

¡°Volia fer Turisme, per¨° el meu pare em va aconsellar que estudi¨¦s M¨¤rqueting i Economia. Despr¨¦s, vaig tornar al turisme quan em vaig especialitzar¡±. Com a projecte de final de carrera va desenvolupar una aplicaci¨® per explicar el patrimoni, especialment de Gaud¨ª, a l¡¯escola. ¡°Havia de ser rendible i demostrar la seva implementaci¨®. Vaig obtenir un 9,6¡±, explica amb orgull.

¡°Quan vaig entrar a cursar el m¨¤ster de Direcci¨® d¡¯Hotels a la Facultat de Turisme i Direcci¨® Hotelera de la Ramon Llull vaig comen?ar a interessar-me pel tema dels hotels culturals i les possibilitats per explicar la seva hist¨°ria i les seves vicissituds als hostes. Ja ha passat l¡¯¨¨poca en qu¨¨ el reclam dels hotels era la tecnologia punta, perqu¨¨ ja la tenim tots a casa. Ara es busca tenir gestos, sobretot culturals, amb els clients¡±, continua el jove.

Al desembre va acabar les pr¨¤ctiques al departament de comunicaci¨® d¡¯un gran grup hoteler a Barcelona. ¡°A l¡¯hora de valorar-me em van dir que no era apte perqu¨¨ estava sobrequalificat: ¡®al nostre grup busquem persones m¨¦s submisses, que no siguin impulsives i que actu?n amb idees pr¨°pies, sin¨® dins d¡¯uns par¨¤metres¡¯ em van dir¡±, explica sense esmentar el nom del grup. Va perdre l¡¯oportunitat de completar el cicle formatiu de dos anys en aquesta cadena, com a assistent de direcci¨®, subdirector i director. Des de fa uns mesos treballa com a community manager de l¡¯empresa de moda Boxer Barcelona, SL, fundada fa 10 anys. ¡°Ha augmentat la venda en l¨ªnia un 50% l¡¯¨²ltim mes¡±, explica.

¡°Abans si una persona sobresortia, se la premiava. Ara es busquen titelles per controlar-los¡±

?lex Tresserras defensa amb passi¨® les possibilitats del turisme assegurant que es tracta d¡¯¡°un dels pilars m¨¦s influents de la societat, que potencia les relacions entre cultures i estableix lla?os de coneixement¡±. Creu que la seva mala premsa actual ¨¦s fruit d¡¯una mala gesti¨®: ¡°El rebuig ve de la sobreexplotaci¨®. Barcelona hauria de controlar els seus focus calents. ?s un problema municipal¡±.

El jove visualitza els canvis a trav¨¦s d¡¯aplicacions com Instagram, en la qual ¡°una foto pot circular i arribar a tres milions de persones en 15 segons i influir perqu¨¨ es viatgi a un lloc o a un altre, sense tenir en compte altres consideracions¡±. El seu pare continua: ¡°Crec que cal aprofitar aquestes tecnologies per generar m¨¦s inter¨¨s pel patrimoni i no quedar-nos en el que ¨¦s superficial. Quan vaig fer el pla gesti¨® de la Pedrera vam comprovar que hi ha moltes persones que nom¨¦s s¡¯hi fan un selfi per demostrar que han estat a Barcelona, l¡¯etiqueten, per¨° no hi entren. Al patrimoni les tecnologies han arribat de manera devastadora. Un dels principals reptes del turisme ¨¦s que, malgrat la massificaci¨®, a ning¨² li agrada que el dirigeixin i es busca personalitzar i individualitzar¡±.

¡°Un dels reptes principals del turisme ¨¦s que, malgrat la massificaci¨®, a ning¨² li agrada que el dirigeixin¡±

Per Jordi Tresserras els equipaments de Barcelona s¡±estan adaptant als canvis, per¨° no ¨¦s f¨¤cil perqu¨¨ la crisi s¡¯ha notat molt. ¡°A Barcelona no hi ha grans exposicions i els esdeveniments que eren referents, com el S¨®nar o el Primavera Sound, s¡¯han tornat franqu¨ªcies. Barcelona ha de pensar qu¨¨ vol oferir¡±.

Pare i fill coincideixen que ¡°el sector cultural ha estat d¡¯esquena al turisme i no l¡¯ha analitzat seriosament malgrat que hi ha equipaments en qu¨¨ m¨¦s del 60% dels visitants s¨®n turistes¡±. I posen com a exemple que a la Fundaci¨® Mir¨® veuen horroritzats com el turista nom¨¦s entra per fotografiar-se amb escultures ic¨°niques i al MNAC la majoria es queden a la porta contemplant les vistes. ¡°Cal explotar totes les oportunitats per captar el no p¨²blic¡±, reblen.