A la mossa de Cornell¨¤

No conec la mossa d¡¯esquadra del pen¨®s incident de Cornella, quan un individu va assaltar la comissaria on estava de gu¨¤rdia i, ganivet en m¨¤, va intentar matar-la. Naturalment, no tinc altres dades que les (nombroses) que han publicat els mitjans de comunicaci¨®. El primer que crida l¡¯atenci¨®, en el context de la gravetat de l¡¯acci¨®, ¨¦s la lleugeresa d¡¯algunes reaccions de tercers, basades en el que jo anomenaria ¡°pensament impecable¡±. Es tracta d¡¯uns principis tan indiscutibles com abstractes, que traslladen la c¨¤rrega de la sospita i de la prova a l¡¯agent. Es va lluir, com ja va passar ara fa un any en els atemptats de l¡¯agost, la CUP, que de tants principis que t¨¦ acaba apujant la quota als seus afiliats homes pel fet d¡¯haver nascut aix¨ª. Una discriminaci¨® per ra¨® de sexe agreujada per una mesura que ¨¦s una sanci¨® col¡¤lectiva sobre una variable que els sancionats no poden controlar.

Per¨° no nom¨¦s la CUP. Altres veus suggereixen que hi havia ¡°altres maneres¡± de solucionar l¡¯assumpte. Aquest tipus de judicis de valor no solen tenir en compte dues coses: el context concret i la informaci¨® disponible. La mossa est¨¤ de gu¨¤rdia, un individu entra atropelladament cridant en ¨¤rab, salta la finestreta i l¡¯ataca ganivet en m¨¤. Ella dona veus d¡¯alarma (i hi acudeix el sergent de gu¨¤rdia amb una arma), es retira uns passos, apunta amb la seva arma l¡¯atacant, el commina a desistir en l¡¯actitud, i despr¨¦s li dispara primer a l¡¯espatlla i despr¨¦s en una cama, per¨° l¡¯agressor segueix avan?ant. Per aix¨°, quan el mateix Sargento est¨¤ a punt de disparar, l¡¯agent dispara i neutralitza l¡¯individu. No s¨¦ qui de vost¨¨s, lectors, ha estat davant d¡¯una situaci¨® com aquesta, i en la tessitura de disparar a un atacant que resulta ser un ¨¦sser hum¨¤.

Per¨° l¡¯incident em suggereix el seg¨¹ent: l¡¯agent estava ben entrenada, va actuar amb professionalitat i, si se¡¯m permet, va actuar amb proporcionalitat. Per qu¨¨? Perqu¨¨, a banda del context, hem de tenir en compte la informaci¨® disponible sobre aquest tipus d¡¯actes. Aneu al web Global Terrorism Database, i veureu que en els ¨²ltims cinc anys a Europa en cinc casos l¡¯atac ha estat amb arma blanca; en tres, amb arma de foc; en quatre, l¡¯atacant afirmava (com el del 17 -A a la Rambla) que duia m¨¦s explosius, i en vuit es van utilitzar vehicles. En alguns casos, una combinaci¨® de diversos d¡¯aquests instruments. Ara sabem, si ho comparem al que sab¨ªem el 2001 o el 2004, molt m¨¦s sobre aquest tipus de terrorisme, i qualsevol expert explica que davant d¡¯una situaci¨® imprevista i que es desencadena en q¨¹esti¨® de pocs segons, els professionals han de reaccionar immediatament i situar-se en la pitjor de les hip¨°tesis. Els altres el que hem de fer ¨¦s sortir corrents a tota velocitat.

Segur que la mossa en q¨¹esti¨®, amb les dades que tenim, no mereix una mica m¨¦s de consideraci¨®? A Fran?a, al cap de dos dies, un incident relativament similar va tenir immediatament la reacci¨® policial, pol¨ªtica i social que el cas exigia. Aqu¨ª, una mica menys; les autoritats van reaccionar, per¨° la gent, la societat, no ho ha fet realment. Aqu¨ª un dels problemes subjacents en mat¨¨ria de societat i terrorisme ¨¦s que la gent tendeix a horroritzar-se, per¨° com si mir¨¦s cap a una altra banda, com dient ¡°vaja, ¨¦s terrible, per¨° d¡¯aix¨° que se n¡¯ocupi la policia¡±. Aquesta societat no sembla que acabi d¡¯entendre que la seguretat i els seus requeriments, les seves incomoditats, tamb¨¦ s¨®n cosa de la societat. Tamb¨¦ hi interfereixen altres factors, a banda de la lleugeresa moral d¡¯alguns. La pol¨ªtica sect¨¤ria interfereix aqu¨ª, el Sr. Puigdemont no se n¡¯assabenta all¨¤, les anomenades tert¨²lies ni els ho explico.

No, ser policia no ¨¦s f¨¤cil, i per aix¨° no estaria de m¨¦s que no nom¨¦s els sindicats del cos i els seus comandaments donessin suport a la mossa. Si fem una enquesta aquests dies, la gran majoria dels enquestats no retindran probablement aquesta not¨ªcia com la m¨¦s rellevant. En tenen per triar i remenar: el tema del Valle de los Ca¨ªdos, qu¨¨ s¡¯ha de fer amb el Sr. Franco, qu¨¨ s¡¯ha de fer amb tots els altres que estan enterrats all¨¤, sense que els ho preguntessin. O qu¨¨ passar¨¤ l¡¯1-O, que coincideix amb un altre 1-O de gran rellev¨¤ncia. I que, si ens ho permeten, comentarem en una altra ocasi¨®.

Pere Vilanova, catedr¨¤tic de Ci¨¨ncia Pol¨ªtica (UB)