El populisme identitari i els seus c¨°mplices

Vivim en un univers comunicacional tan accelerat com simplificador. Es creen etiquetes de f¨¤cil consum al preu que es multipliquin els retrats fets pel broc gros. I aix¨ª els t¨°pics es propaguen i la realitat es fa cada vegada m¨¦s opaca. Un t¨°pic recurrent ¨¦s el que situa la immigraci¨® i la seguretat (especialment a compte del terrorisme islamista) com a principals caldos de cultiu de l¡¯anomenat populisme. Si aquest terme ¨Cque pret¨¦n abastar coses tan diverses com el Brexit i Podem, com la Lliga Nord i el sobiranisme catal¨¤¨C ja ¨¦s de poca virtualitat descriptiva, les causes que se li atribueixin encara s¨®n m¨¦s contestables.

El Pew Center Research de Washington va publicar al juliol una enquesta sobre l¡¯anomenat populisme a Europa que desmunta els t¨°pics m¨¦s habituals. La conclusi¨® ¨¦s que la principal causa que mou la ciutadania cap a posicions populistes no ¨¦s ni la seguretat, ni la immigraci¨®, ni les q¨¹estions identit¨¤ries i culturals, com acostuma a donar-se per descomptat. ?s el sentiment de moltes persones d¡¯estar privades de poder, que no se¡¯ls escolta ni se¡¯ls t¨¦ en compte, ¨¦s a dir, la desconfian?a en les institucions: governs, parlaments, i poders contramajoritaris (bancs centrals, FMI i altres). Es pot discutir el m¨¨tode de l¡¯enquesta, que parteix d¡¯una divisi¨® de l¡¯espectre pol¨ªtic en dos blocs: populistes i cl¨¤ssics. Les enquestes s¨®n for?osament simplificadores, per¨° serveixen pel seu valor indiciari. I, en aquest cas, es confirmen els enganys que hi ha en la construcci¨® mateixa de la categoria de populisme, que no ¨¦s un concepte cient¨ªfic, sin¨® un ¨²til ideol¨°gic. En el fons nom¨¦s pret¨¦n identificar aquelles organitzacions que, segons el parer dels poders establerts, no tenen els punts necessaris al carnet perqu¨¨ les admetin al club que monopolitza el poder pol¨ªtic. Malgrat tot, ja se n'han colat unes quantes: It¨¤lia, Pol¨°nia i Hongria en s¨®n la prova. I no ¨¦s estrany: segons l¡¯enquesta, la taxa de confian?a dels italians en el seu Parlament amb prou feines supera el 25%.

El 66% (davant d¡¯un 28%) dels europeus pensen que els emigrants fan l¡¯economia m¨¦s forta amb el seu treball i no els identifiquen amb l¡¯amena?a terrorista. Naturalment, aquestes xifres s¡¯inverteixen en el fragment populista, fins a un rebuig del 50% en el cas franc¨¨s i del 70% en l¡¯itali¨¤. Quina ¨¦s la conclusi¨®? El rebuig a la immigraci¨®, la magnificaci¨® dels valors identitaris i culturals, o la q¨¹esti¨® de la seguretat s¨®n les banderes utilitzades per enquadrar i capitalitzar pol¨ªticament aquest malestar, per¨° la causa primera i principal ¨¦s la p¨¨rdua d¡¯empoderament de la ciutadania, que desconfia de la utilitat del seu vot, que se sent abandonada per uns dirigents pol¨ªtics limitats pels interessos del poder econ¨°mic, que t¨¦ la sensaci¨® que ni se l¡¯escolta ni se l¡¯at¨¦n i que no veu un horitz¨® de confian?a. ?s davant d¡¯aquesta inseguretat que una part de la ciutadania es lliura a les banderes de sempre, la fabulaci¨® sobre all¨° propi i el rebuig de l¡¯altre. I en aquesta tasca els dirigents populistes troben la complicitat dels partits cl¨¤ssics, que acaben assumint part de la seva agenda com a ¨²nic recurs per dissimular la seva impot¨¨ncia, conscients que la por ¨¦s el sentiment m¨¦s f¨¤cil d¡¯expandir i que t¨¦ efecte de dominaci¨® en la mesura en qu¨¨ paralitza qui la pateix, el fa captiu de la demag¨°gia, de manera que el proc¨¦s de degradaci¨® no t¨¦ l¨ªmit. I ¨¦s aix¨ª com el populisme d¡¯extrema dreta es propaga i contamina tot Europa.

Cal assumir el missatge. I respondre-hi democr¨¤ticament, comen?ant per denunciar l¡¯actitud acomodat¨ªcia dels governs europeus. ?s la impot¨¨ncia de la pol¨ªtica per defensar els interessos dels ciutadans, l¡¯origen del malestar. I ¨¦s la pol¨ªtica la que contribueix a les respostes regressives per intentar dissimular la seva incapacitat. Impotent per posar l¨ªmits al poder econ¨°mic, el que li queda ¨¦s la propagaci¨® de la por i la restricci¨® de drets i llibertats. I, sobretot, la magnificaci¨® interessada de dos problemes, com la seguretat i la immigraci¨®, que en cap sentit amenacen les societats europees. Tret que aquestes s¡¯ho acabin creient. Amb la complicitat dels qui governen.