Documental familiar

Com passava a la seva anterior novel¡¤la, L¡¯altra (2014), a El cel no ¨¦s per a tothom Marta Rojals (la Palma d¡¯Ebre, 1975) tamb¨¦ juga amb els salts temporals i l¡¯ocultaci¨® de parts del passat dels protagonistes per incorporar revolts narratius que mantinguin atents els lectors a qui els agrada viure les hist¨°ries, perdre la seva consci¨¨ncia individual i adquirir la dels herois. Aquest lector, certament, es commour¨¤, plorar¨¤ i es distraur¨¤ enormement amb el documental familiar i social que Rojals organitza en aquesta llargu¨ªssima novel¡¤la, una fantasia melodram¨¤tica amb dosis abundants dels ingredients indispensables en el g¨¨nere: hi ha un matrimoni mal avingut, odi entre germans bessons, amors impossibles ¡ªper¨° perdurables¡ª, fills il¡¤leg¨ªtims, drogodepend¨¨ncies, desaparicions, deslleialtats sentimentals, accidents i hospitals, sordidesa i glamur, una her¨¨ncia distribu?da injustament, turbul¨¨ncies dom¨¨stiques, disturbis personals, ambicions i frustracions, relacions dificultoses i moltes altres cares de la imperfecci¨® humana, de tot all¨° que subjuga, limita i arru?na l¡¯esp¨¨cie. Amb tota aquesta mat¨¨ria excessiva, truculenta, sense oblidar-se mai de l¡¯¨²s d¡¯unes reserves potents de sensibleria, de vulgaritat emocional ¡ªal final d¡¯un dels cap¨ªtols clau els protagonistes canten una can?¨® de Jos¨¦ Luis Perales¡ª, l¡¯autora de l¡¯elogiada Primavera, estiu, etc¨¨tera(2011) porta el lector que accepta convertir-se en c¨°mplice cap als territoris que m¨¦s li convenen: a la tendresa, al riure, a la simpatia, al desig i fins i tot a la compassi¨®, al drama que neix de no tenir energia suficient per estimar.

'El cel no ¨¦s per a tothom'

Marta Rojals

Anagrama

595 p¨¤g.

22,90 €

El cel no ¨¦s per a tothom potser no ¨¦s un gran concert de paraules, ni tampoc la construcci¨® d¡¯un gran ordre narratiu, per¨° s¨ª que es pot observar com un bon exemple de com amagar dades per excitar i prolongar l¡¯atenci¨® lectora, de quins mitjans s¨®n ¨²tils per esquivar la intel¡¤lig¨¨ncia del lector i crear personatges versemblants i dibuixar situacions i accions que li copegin directament el cor i els instints. Rojals torna a demostrar la seva virtuositat i la seva o?da infal¡¤lible a l¡¯hora de reproduir el nivell col¡¤loquial de la parla; no desdenya rec¨®rrer al costumisme per atrapar la voluntat del lector ¡ªhi ha certs lectors a qui els plau llegir el que ja saben, con¨¨ixer la seva quotidianitat¡ª; en el moment just sap incorporar interessos actuals ¡ªla corrupci¨® urban¨ªstica, el conflicte de la maternitat, uns apunts b¨¤sics sobre la dificultat de la dona per ser acceptada en igualtat de condicions en el m¨®n laboral¡ª; sap moure i relacionar amb eleg¨¤ncia els passos dels personatges al llarg de les quatre d¨¨cades ¡ªdels anys seixanta fins al 2007¡ª que es narren a la novel¡¤la; i aconsegueix que s¡¯imposi la certesa que no hi ha res de post¨ªs en la descripci¨® de les perip¨¨cies aeron¨¤utiques de la Sara, en l¡¯ambici¨® empresarial de l¡¯Eva, en la conformitat vital del Pep, en les relacions perilloses i de rivalitat ¡ªcinisme i angoixa¡ª que s¡¯estableixen entre els tres germans que protagonitzen El cel no ¨¦s per a tothom. ?s una novel¡¤la que avan?a amb naturalitat cap al punt final, la veu narradora actua amb solv¨¨ncia, i es diria que una m¨¤ ferma dirigeix amb ast¨²cia els m¨²ltiples fils del relat.

Per¨° tamb¨¦ ¨¦s veritat que hi pot haver un tipus de lector que no vegi El cel no ¨¦s per a tothom com una obra liter¨¤ria en el sentit estricte, sin¨® com una ficci¨® ben fabricada i honesta, no gaire creativa i amb una escriptura tan met¨°dicament pulcra que acaba fatigant una mica. M¨¦s enll¨¤ del cat¨¤leg exhaustiu de situacions fulletonesques ¡ª¨¦s probable que un lector avesat al g¨¨nere pugui predir en quin moment n¡¯apareixer¨¤ cada una¡ª, m¨¦s enll¨¤ del repertori melodram¨¤tic que es va conjugant convencionalment per no trair el t¨°pic, El cel no ¨¦s per a tothom arrossega el llast de la prolixitat, la c¨¤rrega de la monotonia, la insist¨¨ncia en una s¨¨rie de situacions que no aporten res de nou al valor del relat perqu¨¨ unes p¨¤gines abans ja s¡¯havia informat el lector amb prou claredat sobre el mat¨ªs psicol¨°gic o la conducta sobre la qual es pret¨¦n alertar de nou. Hi ha dec¨°rum narratiu, les trampes per ca?ar el lector s¨®n elementals per¨° estan situades al lloc pertinent, i les hist¨°ries paral¡¤leles dels tres germans es desenrotllen sense entrebancs notables, tot i que el lector hauria agra?t una mica m¨¦s de contenci¨® i unes quantes p¨¤gines de menys.