Festa abans de la batalla municipal

S'apropa la festa. La festa major de Barcelona, la Merc¨¨. I mirant una mica (poc) m¨¦s enll¨¤, ve un altra mena de festa, i ben grossa: la de les eleccions municipals. A la capital catalana hi ha hagut eleccions renyides, per¨° mai com ara. En bona part perqu¨¨ mai com ara, a aquestes altures del cicle electoral, hi havia hagut tantes incerteses. Per no saber, no se sap ni qui seran tots els candidats. Ni com condicionar¨¤ el debat nacional una campanya que fins ara sempre protagonitzava la ciutat. Tampoc est¨¤ clar si les municipals podrien coincidir, a m¨¦s de les eleccions europees, amb una altra convocat¨°ria avan?ada: la de les auton¨°miques o les generals. Ni si es pot donar per v¨¤lida la m¨¤xima que diu que ser¨¤ alcalde qui tingui m¨¦s vots. I, encara m¨¦s, resulta impossible calcular en qu¨¨ es traduir¨¤ l¡¯evident malestar de la ciutadania pels problemes del dia a dia: el top manta, la seguretat, l¡¯impacte del turisme... o problemes m¨¦s vitals, com ara l¡¯acc¨¦s a l¡¯habitatge, per a una important part de la poblaci¨® que ¨¦s expulsada dels barris per la impossibilitat d¡¯assumir el preu de llogar o comprar-se un pis. S¨®n nom¨¦s algunes de les inc¨°gnites d¡¯unes eleccions que probablement el soci¨°leg Zygmunt Bauman no dubtaria a qualificar de l¨ªquides (un terme amb qu¨¨ l¡¯analista intentava il¡¤lustrar una modernitat on ja res ¨¦s per a tota la vida, com abans, sin¨® provisional, flexible i/o precari). Ja que no hi ha respostes, s¨ª es poden plantejar, almenys, nou preguntes.

Qui seran els candidats?

Ara mateix nom¨¦s hi ha una candidata segura a les eleccions del proper 26 de maig. ?s l¡¯alcaldessa Ada Colau. Hi ha tres noms m¨¦s que han guanyat les prim¨¤ries dels seus partits (Neus Munt¨¦ del PDeCAT, Alfred Bosch d¡¯ERC i Jaume Collboni del PSC), per¨° tampoc ¨¦s segur que en siguin caps de llista. I a l¡¯aire hi ha altres possibles candidats, como el fil¨°sof Jordi Graupera, l¡¯ex-primer ministre franc¨¨s (amb els socialistes) Manuel Valls, o Ferran Mascarell (regidor amb el PSC i conseller amb CiU). El polit¨°leg i expert en comportament electoral Llu¨ªs Orriols apunta que ¡°els partits s¡¯estan ressituant i encara no se sap si hi haur¨¤ plataformes aglutinadores que, com a resultat de la gran fragmentaci¨®, es coordinin per ser l¡¯oferta m¨¦s competitiva¡±.

Orriols creu que, en aquest sentit, qui m¨¦s motius t¨¦ per sumar esfor?os s¨®n els partits independentistes. ERC, amb enquestes favorables, per ara s¡¯hi resisteix. I a l¡¯espectre convergent, tot i que Munt¨¦ va guanyar les prim¨¤ries, qui t¨¦ l¡¯aval de Carles Puigdemont ¨¦s Mascarell. Laia Bonet, professora de Dret de la Universitat Pompeu Fabra i exdiputada del PSC, considera que seran unes eleccions amb m¨¦s candidatures del que ¨¦s habitual, un panorama que pot afectar a qui tingui el millor resultat: ¡°I encara es pot complicar m¨¦s si les municipals, que coincideixen amb les europees, s¨®n simult¨¤nies a altres convocat¨°ries, com les auton¨°miques o les generales, que pot passar¡±.

Candidats de partit o activistes? De dretes o d¡¯esquerres?

L¡¯expert en moviments socials de la Universitat Pompeu Fabra Jordi Mir alerta sobre el fet que ¡°una de les claus d¡¯aquestes municipals ¨¦s que entrarien m¨¦s en la l¨°gica de la mobilitzaci¨® social que de les eleccions tradicionals¡±. ¡°La vict¨°ria de Colau no s¡¯ent¨¦n sense la mobilitzaci¨® anterior, que va fer possible que sorg¨ªs un moviment, encara que tamb¨¦ hi hagu¨¦s partits, on la ciutadania va tenir un gran paper¡±, diu. I ara observa com ¡°el PDeCAT ha entrat en aquesta l¨ªnia. Puigdemont ¨¦s un pol¨ªtic activista, i li dona resultats. I a Ciutadans, encara que sigui un partit d¡¯ordre, saben que els va millor quan m¨¦s mobilitzaci¨® generen¡±. ¡°El que pot influir en el perfil dels caps de llista ¨¦s que siguin candidats que subordinin Barcelona a una altra causa o no. Crec que per primera vegada hi haur¨¤ candidatures que subordinin el projecte de ciutat a la causa de la independ¨¨ncia; i si ¨¦s aix¨ª, ho encaixo m¨¦s en candidats activistes¡±, apunta Bonet.

Un franc¨¨s o un fil¨°sof, candidats?

¡°La veritable novetat [de les eleccions] s¨®n els emprenedors que, veient l¡¯atomitzaci¨®, han olorat que poden ser alg¨² si es garanteixen la primera pla?a, i aix¨° ho han vist molt b¨¦ Jordi Graupera o Manuel Valls¡±. Orriols parla del fil¨°sof i tertuli¨¤ que acaba de tornar d¡¯uns anys a Nova York i ha cridat tot l¡¯independentisme a sumar per guanyar; i de l¡¯ex-primer ministre socialista franc¨¨s, nascut a Barcelona, que cada dia ¨¦s m¨¦s a prop de ser el cap de llista de Ciutadans. ¡°Es tracta de crear projectes electorals per¨° engrescadors, tothom intenta anar m¨¦s enll¨¤ de l¡¯electorat tradicional, fins i tot sense partit [com proposa Graupera]¡±, veu Mir. En canvi, a Bonet el que m¨¦s la inquieta ¨¦s el que acabi movent als candidats: ¡°Espero que tothom que faci el pas tingui com a prioritat el projecte de ciutat i que no utilitzi Barcelona per a altres coses. La ciutat no pot ser una eina¡±.

Es parlar¨¤ de Barcelona o d¡¯independ¨¨ncia?

Per primera vegada en unes municipals, el debat sobre l¡¯encaix de Catalunya a Espanya podria copar el debat electoral, per damunt de la gesti¨® de la ciutat. Per als independentistes, Barcelona ¨¦s un trofeu de ca?a major: hi veuen la capital de la Rep¨²blica. En unes eleccions en clau nacional, l¡¯actual alcaldessa ¨¦s qui m¨¦s hi t¨¦ a perdre, perqu¨¨ ja s¡¯ha vist que en eleccions auton¨°miques els barris on t¨¦ grans bosses d¡¯electors voten Ciutadans, recorden Orriols i Mir. Bonet ho veu impossible d¡¯evitar i alerta del perill que el debat sobre el model de Catalunya es mengi el de ciutat. ¡°En els ¨²ltims anys tot ha estat molt condicionat pel debat de la pol¨ªtica global. Soc de l¡¯opini¨® que a les municipals el que toca s¨®n debats s¨°lids sobre pol¨ªtiques municipals; no hem de discutir del que ha de ser Catalunya en el futur, aix¨° toca a les auton¨°miques¡±.

Qu¨¨ diran els barris de la perif¨¨ria?

Els barris perif¨¨rics, els de menor renda, han determinat els resultats de les darreres eleccions. En clau de ciutat, guanyen els partits d¡¯esquerres: Barcelona en com¨² o el PSC. Per¨°, en clau nacional, l¡¯element identitari i ling¨¹¨ªstic predomina; el vermell perd intensitat i guanya el taronja de Ciutadans. Constatada aquesta realitat, la clau ¨¦s ¡°per qui se sentiran interpel¡¤lats els votants¡±, opina Mir, ¡°i aix¨° dependr¨¤ de quin debat s¡¯imposa¡±. Els partits, en aquest sentit, podran imaginar i pensar com gestionar cada escenari, per¨° no el podran controlar, diu.

Pesaran el drama de l¡¯habitatge i les protestes d¡¯alguns barris?

¡°L¡¯eix nacional o el d¡¯esquerra-dreta s¨®n arenes diferents, per¨° hi ha un altre element que hauria de preocupar l¡¯alcaldessa: l¡¯habitatge¡±, alerta Orriols. ¡°Ella era un s¨ªmbol en la mat¨¨ria, per¨° la preocupaci¨® ha augmentat i, sent Colau alcaldessa, ¨¦s una paradoxa que pot generar efectes a priori desitjables (que no es parli de proc¨¦s), per¨° poden ser perversos, perqu¨¨ pot ser un element de c¨¤stig, un passiu¡±. Mir creu que tard o d¡¯hora qualsevol alcalde ha d¡¯afrontar una primera manifestaci¨® en contra, i recorda que la dels barris de la setmana passada (amb un miler de persones) no ha estat la primera: ¡°Tamb¨¦ la van escridassar quan va instal¡¤lar el comptador dels refugiats morts¡±. Amb tot, ent¨¦n que aix¨ª com Colau ¡°va estar acompanyada de mobilitzacions que ja estaven en marxa (per l¡¯habitatge, contra el turisme massiu, per la gesti¨® p¨²blica de l¡¯aigua), ara les protestes identifiquen Colau com a responsable de coses que no funcionen (tamb¨¦ a la zona alta de la ciutat, en mat¨¨ria de transport p¨²blic o de parcs i gossos), per¨° no tenen vincle amb les mobilitzacions m¨¦s arrelades al territori¡±. Bonet subratlla que hi ha un malestar evident pels problemes de la ciutat, encara que, opina, estan menys presents del que els correspondria precisament pel debat en clau nacional: ¡°Es parla de l¡¯habitatge, per¨° hi ha altres q¨¹estions molt importants, com les condicions de la conviv¨¨ncia, la mobilitat, la qualitat de l¡¯aire o la contaminaci¨®. Crec que s¨®n tots temes vitals que ens importen a tots¡±.

S¡¯allunyen els barcelonins de la seva ciutat?

Turisme, gentrificaci¨®, preus desorbitats... poden haver provocat desafecci¨® entre els barcelonins, que senten com els han enva?t la ciutat i ara gaireb¨¦ els acompanyen a la porta. Orriols pensa que tot plegat ¡°est¨¤ molt lligat amb el tema de l¡¯habitatge¡±. ¡°Aqu¨ª fins ara Colau tenia avantatge, era un debat que podia guanyar, per¨° com que porta quatre anys al govern ha de confrontar-ho amb la seva gesti¨®¡±. Bonet sost¨¦ una realitat: ¡°Cada vegada hi ha m¨¦s joves que no poden viure a Barcelona pel preu de l¡¯habitatge. Aix¨ª que ¨¦s un fet: marxen¡±.

Hi haur¨¤ vot de c¨¤stig a Colau?

L¡¯alcaldessa va arribar a la pla?a de Sant Jaume surfejant una onada d¡¯indignaci¨®, i les expectatives en la figura de Colau eren enormes. El balan? de la seva gesti¨® pot no satisfer els votants d¡¯aleshores fins al punt de castigar-la? ¡°Colau no es caracteritza per tenir una forta desafecci¨®, no hi ha un disgust generalitzat; de fet, les enquestes li donen una valoraci¨® per damunt dels vots que va tenir¡±, recorda Orriols. ¡°?s cert que l¡¯alcaldessa va guanyar representant una esperan?a davant la pol¨ªtica tradicional. Quan poses moltes expectatives en alguna cosa tendeixes a quedar decebut, per¨° la clau ¨¦s tamb¨¦ si hi ha alguna proposta m¨¦s encoratjadora del que va ser Barcelona en Com¨² en el seu moment¡±. La falta d¡¯una postura clara i ferma en q¨¹estions com la seguretat li pot passar factura, opina Bonet: ¡°No han tingut un model i una pol¨ªtica clara. Probablement, hauria d¡¯haver exigit a la Generalitat m¨¦s dotaci¨® dels Mossos per garantir la seguretat dels ciutadans i evitar aquest malestar. Per altra banda, Colau va al?ar molt la veu com a activista i va generar unes expectatives que no s¡¯han acomplert¡±. Mir afegeix: ¡°Diria que aquesta sensaci¨® ja va influir en les eleccions anteriors i va significar un suport ampli i divers al projecte de Barcelona en Com¨². Tenia a veure amb el 15-M com a resposta a la crisi democr¨¤tica, econ¨°mica, pol¨ªtica... Ara caldr¨¤ veure si aquests quatre anys es valoraran positivament per part d¡¯una ciutadania que volia altres maneres de fer pol¨ªtica per aconseguir una democr¨¤cia real (de m¨¦s qualitat, m¨¦s participativa...), i una economia que tingui al centre les necessitats de les persones...¡±.

Ser¨¤ alcalde qui quedi primer?

Sempre s¡¯ha dit que a les eleccions municipals aconsegueix ser alcalde qui treu un vot m¨¦s que el segon. Per¨° aquesta vegada, m¨¦s enll¨¤ de qui queda primer, no es poden perdre de vista les possibles aliances. Amb tot, Orriols pensa que ¡°segueix sent molt m¨¦s important quedar primer, perqu¨¨ el vot est¨¤ tan fraccionat que ¨¦s molt dif¨ªcil desbancar el m¨¦s votat¡±. La prova, el mandat en curs, on Colau ha recorregut en dues ocasions a la q¨¹esti¨® de confian?a per aprovar els pressupostos perqu¨¨ l¡¯oposici¨® ¨¦s incapa? de travar un govern alternatiu. Ara, tamb¨¦ ¨¦s factible ¡°un escenari on quedin primer Ciutadans o Barcelona en Com¨², per¨° governin el PDeCAT o ERC sumant majoria com a basti¨® de la rep¨²blica¡±.

¡°?s el gran debat de les municipals. I aquesta vegada ser¨¤ m¨¦s dif¨ªcil del que ja ho va ser l¡¯any 2015. Ara l¡¯aritm¨¨tica que va fer alcaldessa Colau ¡ªels 11 regidors de Barcelona en Com¨², m¨¦s els cinc d¡¯ERC, els quatre del PSC i un dels tres de la CUP, fins a arribar a 21 en un plenari de 41 cadires¡ª no es podria produir. ?s impossible preveure qu¨¨ passar¨¤ al maig¡±.