M¨²ltiples cares de la tristesa

Costa fer-se a la idea que el Sergi P¨¤mies (Par¨ªs, 1960) de Can?ons d¡¯amor i de pluja, La bicicleta est¨¤tica o Si menges una llimona sense fer ganyotes ¡ªtres incursions devastadores en les tempestes i els abismes de la maduresa¡ª sigui el mateix autor que va debutar als anys vuitanta amb uns contes metaf¨°rics, exagerats i pr¨°digs d¡¯imaginaci¨® que buscaven dibuixar la desra¨® quotidiana: davant dels accidents de cada dia, la millor soluci¨® era riure-se¡¯n. Per¨° hi ha un conte pertorbador a La gran novel¡¤la sobre Barcelona, del 1997, titulat La llista de la compra ¡ªen un supermercat, el protagonista veu, com si fos una m¨¤scara grotesca, la imatge estereotipada de Virginia Woolf amb una ll¨¤grima que li cau galta avall¡ª, que potser marca el tomb de la literatura de P¨¤mies cap als territoris immensos per on camina ara, guiat pel desassossec, l¡¯element emotiu, la rauxa melanc¨°lica, la consci¨¨ncia de la soledat i el desconcert i l¡¯amena?a arreu d¡¯una por inconcreta ¡ªel que en una ocasi¨® va definir com ¡°la hipocondria de la trag¨¨dia¡±. A partir d¡¯aleshores, llibre rere llibre, P¨¤mies ha anat reelaborant aquests temes amb determinaci¨®, talent i efic¨¤cia, i, llibre rere llibre, ¨¦s com si de la manera m¨¦s natural i equilibrada s¡¯an¨¦s superant sense cap dificultat: per constatar-ho, nom¨¦s cal llegir els 13 contes inclosos a L¡¯art de portar gavardinai permetre que la mescla explosiva de tendresa i gelor de la seva prosa, la seva despreocupaci¨® per les regles convencionals del conte com a g¨¨nere literari ¡ªcom si els problemes t¨¨cnics cada vegada l¡¯avorrissin m¨¦s¡ª, el plaer de narrar perqu¨¨ s¨ª, condueixin el lector cap a un viatge prodigi¨®s per les m¨²ltiples cares de la tristesa.

Perqu¨¨ a L¡¯art de portar gavardina P¨¤mies demostra que, almenys avui, ¨¦s capa? d¡¯escriure els contes m¨¦s tristos, o commovedors, o moralment savis: al cap i a la fi, els protagonistes de La paternitat arriben al final del conte intuint que el sentiment que hauria de regir el seu futur immediat ¡°els exigiria ¡ªsobretot a ell¡ª molta prud¨¨ncia, molta suavitat i molta anticipaci¨®¡±. Ja sigui en primera, segona o tercera persona del singular, aqu¨ª P¨¤mies s¡¯agafa com a camp de proves de la ficci¨® que escriu ¡ª¡°en la mena de literatura que va practicar hi va trobar la ter¨¤pia per reciclar els drames en aventures narratives dignes de ser compartides amb els lectors¡±¡ª, i, des de la imaginaci¨® delirant d¡¯Eclipsi o Sisplau, o des de l¡¯¨¤mbit de la mem¨°ria familiar utilitzada a Nadala maternofilial i Nadala paternofilial, se submergeix en un escrutini impecable, d¡¯una refinada matisaci¨® expressiva i psicol¨°gica, de les conseq¨¹¨¨ncies de les separacions sentimentals, de la mort dels pares, de les relacions ins¨°lites amb els fills, i d¡¯arreu n¡¯obt¨¦ unes lli?ons expressades en forma de pensaments tan memorables com un vers d¡¯alta intensitat. Com si l¡¯atragu¨¦s el record de la delicada bellesa d¡¯uns moments que no tornaran mai m¨¦s, amb subtilesa anal¨ªtica, P¨¤mies s¡¯interna en el territori de la proximitat afectiva amb el seu passat, primig¨¨nia for?a motriu de L¡¯art de portar gavardina, i que dota de la plenitud d¡¯una obra mestra el conte m¨¦s llarg del recull, No s¨®c ning¨² per donar-te consells, un text estranyament torrencial en la seva obra on el narrador especula sobre la possibilitat de ser fill de Jorge Sempr¨²n, una successi¨® d¡¯an¨¨cdotes que es van encadenant d¡¯una banda a l¡¯altra i que acaben tra?ant una mena d¡¯espiral que gira al voltant del record i la nost¨¤lgia. En el conte que dedica al pare, l¡¯autor afirma que ¡°la nost¨¤lgia ¨¦s arqueologia: investiga vestigis i els interpreta¡±, per¨° de seguida precisa que ¡°en comptes d¡¯aplicar un m¨¨tode cient¨ªfic, s¡¯alimenta d¡¯una modalitat tendenciosa de la mem¨°ria¡±. Implacable amb ell mateix com a personatge, a L¡¯art de portar gavardina P¨¤mies ha constru?t amb aplom un llibre ple de filigranes mentals.

A Bonus track, conte que tanca el volum, i un dels m¨¦s tristos, l¡¯autor confessa que al llarg del llibre ¡°en el fons no has fet res m¨¦s que donar voltes a la idea de no haver aconseguit fer feli? alg¨²¡±. No se sap si pot ser un consol, per¨° ¨¦s segur que a les p¨¤gines de L¡¯art de portar gavardina molts lectors hi trobaran l¡¯estremiment o el vertigen de la felicitat de llegir.