De m¨¤sters i doctorats

L¡¯embrolla que s¡¯ha viscut darrerament a l¡¯entorn dels falsos o plagiats m¨¤sters i doctorats de membres de la classe pol¨ªtica, dels graus sense t¨ªtol oficial, de les suposades trampes d¡¯un catedr¨¤tic de la Universitat Rey Juan Carlos o de la manca de prestigi acad¨¨mic del tribunal que va jutjar la tesi de l¡¯actual president del Govern, etc¨¨tera, han ocultat un problema de dimensions molt m¨¦s preocupants: la universitat espanyola, o un bon tros del tortell, es troba, en termes generals, en una situaci¨® de gran mis¨¨ria moral, intel¡¤lectual i econ¨°mica.

L¡¯opini¨® p¨²blica no ha ent¨¨s que el problema no resideix en els falsos curricula ni en les martingales d¡¯un o altre acad¨¨mic; el problema resideix en el fet que la universitat espanyola no est¨¤ a l¡¯altura de la mitjana europea, ni molt menys ¡ªper¨° Espanya t¨¦ un percentatge d¡¯universitaris superior a molts pa?sos del continent¡ª, i que els governs que hi ha hagut al pa¨ªs des de 1978 no han fet res per redre?ar-la. A aquesta situaci¨® de descuran?a cal afegir-hi el fet que, cada cop m¨¦s, les universitats deleguen la doc¨¨ncia en la figura dels professors ¡°associats¡± ¡ªfigura que s¡¯havia creat amb un altre prop¨°sit¡ª, que poden passar deu o quinze anys cobrant entre 300 i 600 euros. Les c¨¤tedres de jubilats i difunts queden vacants, i ni tan sols els sous del catedr¨¤tics es poden comparar amb els que cobren a Alemanya (el doble) o a Su?ssa (el triple).

Quan la l¨°gica del mercantilisme i les pol¨ªtiques neoliberals van envair el pa¨ªs, els t¨ªtols universitaris van comen?ar a perdre rigor te¨°ric i excel¡¤l¨¨ncia intel¡¤lectual, i van comen?ar a convertir-se en un expedient purament burocr¨¤tic, que, se suposava, atorgava una certa categoria i millors possibilitats de feina a aquell que els posse?a. M¨¦s endavant, el Pla Bolonya per a l¡¯homologaci¨® dels t¨ªtols a tota la Comunitat Europea va donar un cop de gr¨¤cia a un fenomen que ja tenia anys d¡¯exist¨¨ncia: els estudiants que van protagonitzar la famosa tancada a la Central (2008) sabien molt b¨¦ qu¨¨ significaven les noves directrius, i van fer el que van poder ¡ªno van poder fer res¡ª per fer front a un problema que s¡¯ha agreujat fins al paroxisme, com s¡¯acaba de veure les darreres setmanes.

A mesura que els t¨ªtols universitaris es van devaluar i que el mercat laboral per als graduats va convertir-se en una compet¨¨ncia furiosa, els estudiants van considerar que un sol t¨ªtol no valia res, i que se n¡¯havia de tenir dos, tres i quatre si era possible. A m¨¦s, com que els m¨¤sters es deien aix¨ª, i no mestratges ¡ªque ¨¦s com s¡¯haurien de dir a Catalunya¡ª, nom que tirava massa als oficis manuals, els graduats van comen?ar a fer-ne a l¡¯engr¨°s, com es compren patates per sacs o ovelles per ramats sencers. Hi ha m¨¤sters que es fan amb molt bon criteri, bona planificaci¨® i molta responsabilitat, per¨° n¡¯hi ha molts que s¨®n un veritable disbarat. Per exemple, i no direm on es cursen: Atenci¨® emocional de la criatura hospitalitzada segons el model Child Life, Comunicaci¨® especialitzada (en qu¨¨?), Innovaci¨® en disseny per al sector tur¨ªstic, Joventut i societat, Medicina tradicional xinesa (no trigar¨¤ a anar als tribunals) o Psicologia de l¡¯esport i de l¡¯activitat f¨ªsica (per¨° si el cos ¨¦s el revers de la psique!). La llista arriba fins a la barrabassada quan hom entra, amb paci¨¨ncia, a les p¨¤gines de totes les universitats espanyoles. A m¨¦s a m¨¦s, com que es va considerar que l¡¯Estat destinava massa (?) diners a la universitat, els m¨¤sters es van convertir, malgrat el sistema de beques, en la manera de treure dos o tres mil euros, pel cap baix, als estudiants competitius que s¡¯hi matriculen.

I no parlem de les tesis doctorals: a la meva vida acad¨¨mica, relativament curta perqu¨¨ vaig plegar quan vaig veure que la universitat anava a l¡¯hecatombe (no amb bous, com es feia a Gr¨¨cia, sin¨® amb ases), vaig veure tesis molt glorioses, que van de Les minyones i el servei en general a l¡¯obra de Proust o Freq¨¹¨¨ncia d¡¯¨²s de les part¨ªcules ¡®de¡¯ i ¡®en¡¯ a ¡®Tirant lo Blanc¡¯, fins a la tan famosa tesi doctoral del desaparegut Josep Faul¨ª ¡ªaqu¨ª es va produir un gran esc¨¤ndol, protagonitzat pel president del tribunal, Badia i Margarit¡ª sobre la hist¨°ria d¡¯?mnium Cultural, que consistia quasi nom¨¦s en fotoc¨°pies dels rebuts de les aportacions monet¨¤ries dels seus socis i protectors. Per qu¨¨ els directors d¡¯aquestes tesis no van rebutjar aquesta mena de projectes? Per qu¨¨ el tribunal que les va jutjar no les va declarar inaptes? Per¨° aix¨ª ha anat la cosa, i aix¨ª continuar¨¤ anant.

Proliferar¨¤ aquesta fetitxitzaci¨® de la mercaderia ¡ªcosa estudiada per Marx, sense que aquest prevei¨¦s que el fenomen arribaria un dia a la vida universit¨¤ria¡ª, els t¨ªtols acabaran venent-se per pes, cada dia hi haur¨¤ m¨¦s gent dedicada a redactar, per una bona quantitat, la tesi d¡¯un que no t¨¦ temps ni ganes de fer-la pel seu compte, i s¡¯esdevindran tot els mals i nicieses que hom es pugui imaginar. Per aix¨° la classe pol¨ªtica que s¡¯ha barallat darrerament per aquestes min¨²cies no s¡¯hauria de preocupar: avui, tenir cinc carreres, deu m¨¤sters i set doctorats ¡ªamb l¡¯excepci¨® de les carreres tecnicocient¨ªfiques, on no solen regalar res¡ª, siguin bons, dolents, plagiats o comprats, no ¨¦s cap garantia.